Imprimeix
Categoria: INTERNACIONAL
Vist: 11016

industria  Els que hem passat per col·legi de “cures”, que no vol dir que el col·legi de “cures” hagi passat per nosaltres, sabem que la frase del títol d’aquest article, Indústria: aixeca’t i camina, està plagiat de la Bíblia, amb el canvi de la paraula Indústria pel personatge Llàtzer, un habitant de Betània fa més de 2000 anys i al que Jesús resucità.

Deixant de banda qualsevol aspecte teològic o místic, s’ha de considerar la reflexió que proposo en aquesta lectura, com un tema absolutament pragmàtic i de gran importància per les polítiques de creixement dels païssos desenvolupats, que durant molt de temps han estat seduits únicament per l’imperi d’una economia més fàcil, més “curtermiste” i post industrial, la dels serveis i les finances, model anglosaxó per excel·lència.

Probablement, un dels efectes positius que tindrà la crisi actual serà el revival de la indústria manufacturera, fet que ja es dona en els països més desenvolupats que tornen a situar a la indústria entre les seves principals prioritats. Avui, només el 11% del PIB dels Estats Units correspon a aquest sector, però el 68% de les despeses en I+D es dedica al sector industrial, alguna cosa doncs està canviant. On hi ha indústria, forçosament hi ha innovació com ho demostren les xifres. El 25% de les empreses industrials produeixen al menys un producte nou cada tres anys, mentre que aquest percentatge en les empreses d’altres sector disminueix fins a un 10%.

 

Estem doncs davant de la tercera revolució industrial?

 

Sí, i ho parlaran els llibres d’història de les generacions futures, serà coneguda com Revolució Digital, Revolució Virtual, Revolució del Coneixement ... això ja ho veurem. Aquesta afirmació, que avui ens sembla agosserada, en el meu pensament és simplement racional i vinculada al procés dur però històric actual, en el que convergeixen l’evolució de les tecnologies, l’esgotament dels combustible fòssils i les limitacions del avantatge competitiu basat en el baix cost de la mà d’obra.

L’era dels combustibles fòssils, sobre la que es van fonamentar les dos revolucions industrials anteriors, el carbó per la primera i el petroli per la segona, està a punt d’esgotar-se. Ens hem “cruspit” els recursos que la Terra va estalviar durant milions d’anys. Si existís un renaixement del colapse actual de l’economia, es produiria un autòmatic augment del preu del petroli, que simultàneament augmentaria el preu de tots els productes, tornant-nos novament a colapsar. La innovació en tecnologies emergents, és una necessitat, ja que tenen com objectius la reducció de costos, la seguretat, l’estalvi d’efecte contaminant i l’eficiència. El desenvolupament econòmic depèn de l’aspecte energètic, és aquest el seu motor de creixement, representant una part important del cost dels productes.

revolucion digitalS’està produïnt una important transformació en la manera d’entendre la indústria, una indústria digitalitzada, anem directes cap a una fabricació de productes flexiblement econòmics en series curtes i amb necessitats menors de ma d’obra, utilitzant nous materials i nous procesos més òptims. Sha que produïr amb tecnologies de darrera generació, per tant, ha d’existir una vinculació directa entre ciència i/o tecnologia amb producció. Com a conseqüència, existirà una relocalització d’activitats en sentit invers a a l’actual, des de països emergents basats amb la ma d’obra barata cap a països desenvolupats, novament. A mesura que canviem d’una fabricació en massa a una fabricació més individualitzada, el nombre de persones utilitzades per la producció disminueix, disminueix el cost de la mà d’obra com percentatge total del cost de la producció. D’aquesta forma ja no existirà ningun alicient per la deslocalització com la coneixem ara, sinó al contrari, els països desenvolupats tindran oportunitats novament de captar les indústries si són els més ràpids en adaptar-se als gustos dels seus consumidors.

Aquesta situació ens obliga a estar preparats per escometre-ho mitjançant unes politiques industrials ambicioses i un marc legal i institucional que constitueixin una plataforma de treball per produïr canvis estructurals al mapa empresarial i donguin el suport adequat a les empreses, per ser competitives, via recolçament a la internacionalització de les pimes, avals al finançament i desgravacions fiscals, entre altres.

En tot aquest aspecte, i en clau pròpia, Catalunya no pot estar al marge dels canvis i tendències descrites en aquest article. S’ha d’aixecar, com Llàtzer, però bàsicament ha d’aixecar el cap per veure, pensar i aprofitar les oportunitat que existeixen, s’ha de convertir en un territori intel·ligent, en el que s’han de modificar els desequilibris actuals, on els nostre país moltes vegades és un generador d’innovacions, però és, moltes vegades, incapaç d’explotar aquestes.

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493