Imprimeix
Categoria: INTERNACIONAL
Vist: 2588

messi  No sóc mitòman. Estic content de no ser-ho, circumstància que m'ha portat beneficis i m'ha evitat desenganys, però no té cap mèrit no ser-ho, és innat, no és fruït del domini de la meva ment sobre el meu cor, és més simple que tot això, simplement és així.

Malgrat tot, l'article d'avui va d'una persona, en Messi. No tinc cap admiració a nivell personal per ell, no puc tenir-la per una persona que sembla clarament antisocial, per una persona que sembla inhabilitat per articular dues frases seguides, incapaç de fer-se escoltar, de transmetre cap mena d'emoció i menys de passió quan parla, una persona amb la que no aniria ni tan sols a fer un cafè i molt menys a dinar.

Què faig doncs fent un escrit sobre ell?

Sóc un apassionat del futbol, ex futbolista i futboler per sempre. Gaudeixo veient futbol, i més ara que els meus lligaments no em permeten practicar-lo ni tan sols en un partit de paxanga de casats contra solters. Treball associatiu en equip, competitivitat, disciplina tàctica, assoliment de rol, rotacions funcionals, concentració, mentalitat, tècnica individual, sobre posició a dificultats, esforç continuat i recerca d'un objectiu comú són algunes de les característiques que té aquest esport anomenat futbol, convertit en espectacle quan es juga al seu màxim nivell, així com són característiques que han tingut els humans a desenvolupar al llarg dels temps per poder sobreviure i evolucionar.

Sóc del Barça, que per a mi representa el futbol en estat pur, la recerca de la pilota i del gol mitjançant l'atac continuat per excel·lència. Un equip que quan reuneix les característiques abans esmentades esdevé una maquinària quasi perfecte que transmet i proclama amb el seu joc tant bellesa com efectivitat, una combinació perfecte entre el plaer del cor i la satisfacció del cap. En repetides fases de la seva història, menys de les desitjades, la filosofia de can Barça s'ha convertit en un espectacle digne d'admiració, aquell Barça de les 5 copes, que jo mai he vist, el Barça de Michels i Cruyff, el Dream Team, la renaixença amb el millor Ronaldinho i, com no, la culminació amb el Barça d'en Pep Guardiola, el millor equip que mai he vist, un equip que es distingia per les seves virtuts futbolístiques i no futbolístiques.

Messi, el solista del millor Barça, té entitat pròpia. És diferent i irrepetible. És diferent pels gols que fa, per les assistències que dóna als seus companys, pels túnels que realitza, per l'extrema verticalitat i profunditat que porten les seves accions, per les jugades que tan sols ell pot imaginar, perquè és l'únic capaç de triturar totes les estadístiques del passat. Messi reuneix en una única persona, en un únic jugador, totes les característiques bones de la filosofia del futbol i les de la filosofia del Barça.

Però el que el fa realment irrepetible no és només el seu joc, és que sigui un home enganxat a un objecte inflat i rodó, un home que tot i rebent tot tipus d'entrades de contraris, espentes desequilibrants, xocs contundents o puntades violentes i amb molta mala baba, no es vol tirar, no vol caure, i quan cau només pensa en aixecar-se, només pensa en seguir amb l'esfèric, no perdre aquest de vista. No entén aquest esport, crec que realment ni l'interessa com a tal, no deu ni conèixer el seu reglament, no sap que és un joc de picaresca, d'enganyar a l'àrbitre, un joc de dificultar al contrari tallant més o menys la gespa, a ell només li interessa concentrar-se amb la pilota, pilota, pilota, pilota, pilota, pilota, pilota, pilota, pilota, pilota, “su tesoro” com diria en Gollum.

Messi és un malalt, un pertorbat. Però sort que en aquesta vida hi ha hagut malalts com ell, sort que un dia va aparèixer un mico malalt que va decidir posar-se dret perquè d'ell va derivar l'home, sort que un dia un savi malalt va dir que era la terra que girava al voltant del sol i no al revés, sort de tants i tants, que no han volgut perdre la seva essència enfront d'un context dominant, com fa en Messi, qui oblida que el futbol són un conjunt de legislacions i de vida social, i només pensa que el futbol és la pilota. Quina sort té el futbol i el Barça de tenir en Messi.

Leo, ets el millor jugador de tots els temps amb diferència. Ho diu una persona que no l'admira gens, però que gaudeix molt amb el que fa.

I no deixa de ser curiós que una persona, convertit ja en personatge, tingui aquest nom que significa positivitat en l'aspecte matemàtic, MÉS (en contraposició a MENYS) i positivitat en l'aspecte lingüístic SI (en contraposició a NO). MÉS+SI=...MESSI.

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat nr 9493

Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya