Imprimeix
Categoria: INTERNACIONAL
Vist: 2616

charliehebdo  Aquest article és un homenatge de suport a la publicació satírica Charlie Hebdo i a totes les publicacions satíriques del món que fan humor intel·ligent i políticament incorrecte. Quan els terroristes van atacar i massacrar a alguns dels dibuixants i al redactor en cap del setmanari francès van sortir cridant: "Hem venjat al profeta Mahoma! Hem matat a Charlie Hebdo!”.El millor, la reacció immediata ciutadana, aixecant cartells, penjant missatges, fent pintades i enganxant etiquetes amb el missatge Je suis Charlie Hebdo, que vol significar que per molt que vulguin censurar, silenciar, degollar i assassinar, sempre hi haurà algú que seguirà parlant. Per això us vull dir i llançar una pregunta mentre llegiu aquest escrit Je suis Charlie Hebdo...et vous?

Totes les llibertats, incloent-hi la llibertat d'expressió, es conquereixen. Ser lliure sempre té un cost, mai ve regalat, fins i tot es pot pagar amb la vida. La llibertat és una lluita contra la por, a més por menys llibertat, a més por ens convertim en esclaus en major o en menor grau.

Són mals temps per la llibertat a Europa, no només amenaçada pel jihadisme islàmic, també pel jihadisme cultural i econòmic autòcton, europeu. La voluntat de fer por per retallar la nostra llibertat es manifesta cada dia i en tot moment, una por que ens ve donada pels imans islàmics radicals, pels kalashnikovs terroristes, però també ve donada la por per la incertesa, pel canvi, pels desnonaments, por a l'austeritat, por a perdre la feina i no trobar-ne una de digne, por a perdre la llibertat per la llei mordassa espanyola, per a viure en una Europa amb amenaces de la Merkel als grecs i al vot lliure, por al BCE.

Davant de la por i en post de la llibertat, dos remeis, tenir coneixement i riure.

Les persones som els amos de la nostra vida per naturalesa, i com conseqüència, som lliures quan la nostra racionalitat imposa el seu dictat a la nostra voluntat. Una vida sense autogovern racional, no és ni tan sola la nostra vida, és una vida d'esclaus, més que viure som viscuts per forces que no governem.Els que viuen en la ignorància no són capaços de governar-se, no veuen més enllà del que els hi expliquen, enalteixen a qui els hi diuen que enalteixin, aplaudeixen a qui els diuen que han d'aplaudir, miren on els hi diuen que han de mirar, compren el que els hi diuen que han de comprar, consideren bons i dolents a qui els hi diuen que ho són, fan el que els hi diuen que han de fer, odien a qui els hi diuen que han d'odiar, i fins i tot, podrien matar i assassinar a qui els hi diuen que han d'assassinar. Els ignorants no suporten la llibertat, ja què ells no l'entenen, no la viuen, no l'accepten ni la volen. Són esclaus. Poden ser convertits fàcilment en fanàtics. Odien per causes al servei d'interessos.

Riure ens produeix plaer emocional, ens descarrega de tensions i d'estrès. El riure provoca la secreció d'endorfines, antidepressius naturals, que ens fan feliços, que desencadena un estat d'ànim alegre que ens fa ser més receptius a veure el costat positiu de les coses i menys receptius al dolor, menys receptius a la por. El sentit de l'humor permet a les persones tenir una actitud positiva de la vida i per la vida que suposa la plataforma per intentar buscar solucions a les coses. El mal humor i la tristesa per sistema ens porta a estar tot el dia buscant culpables o autocompadir-nos de la maldat dels altres i de l'injust que és el món, però no a buscar solucions. Els governs i sistemes autoritaris, les sectes i les distorsions radicals de les religions fugen del riure, doncs aquest predisposa a pensar més i millor, com més es pensa més lliure és l'individu i els seus actes i menys espai d'influència té el discurs de la por.

Quan l'humor, a més de fer riure és intel·ligent, difícil, agut, àcid, no convencional i desafiant, llavors fa pensar. En aquest punt és conjuguen coneixement i riure, les millors eines per combatre la por, convertint-se en una arma molt perillosa, en un crit de llibertat caòtic, desbocat, espasmòdic, que es converteix en un enemic incontrolable i ferotge pels radicals intolerants que busquen l'esclavatge dels ciutadans per sotmetre'ls a la seva voluntat, per convertir-los en un exèrcit al servei d'uns ideals perversos que no els hi són propis. L'humor esdevé una incomoditat per ells, un perill, s'ha de perseguir, atacar, aniquilar, com han volgut fer aquesta setmana amb Charlie Hebdo.

Els humoristes deCharlie Hebdo,i molts d'altres com ells, que amb els seus llapis i el seu enginy fan humor satíric, políticament incorrecte, són uns dels garants de la defensa de la llibertat de les persones. No ho són els nostres governs ni els nostres polítics en general. Desgraciadament tampoc ho són la majoria dels periodistes que són publicats en els mitjans, ells serveixen a un amo generalment. És gent com aquests dibuixants, els que de forma diària ens donen lliçons d'honor, de coratge, de valentia i de dignitat enfront de la por, per sobre d'insults, de censures, d'amenaces i fins i tot, per sobre de rebre atemptats com el d'aquesta setmana que els ha costat la vida. Atacar a aquests còmics, atacar als bufons és atacar a llibertat, és atacar a la verdadera democràcia.

Com deia Voltaire, representant de la Il·lustració=raó=coneixement, “puc detestar el que escrius, però donaré la vida perquè puguis seguir escrivint”.

Jo vull ser Charlie Hebdo. Jo sóc Charlie Hebdo. Jo seré Charlie Hebdo ... i tu?

Je veux être Charlie Hebdo. Je suis Charlie Hebdo. Je serai Charlie Hebdo ... et vous?

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya