Imprimeix
Categoria: INTERNACIONAL
Vist: 2764

bce  El Banc Central Europeu (BCE), mitjançant el seu president Mario Draghi, va anunciar dijous passat un paquet d'estímuls monetaris d'immediata aplicació per actuar contra la deflació i per rellançar la dèbil economia de la zona euro. Fins aquí molt bé, però el que realment ens interessa és saber si aquests estímuls són també solucions i si tindran efectes positius a l'economia real, a la de les persones.

Abans comentem quines són les mesures que ha pres el BCE i què busquen de forma individual:

- Rebaixa del tipus d'interès fins a un mínim històric del 0,15%. L'objectiu d'aquesta mesura és abaratir el crèdit als bancs i, per tant, busca augmentar el crèdit en circulació.

- Aplicar una taxa negativa sobre els dipòsits que els bancs tinguin en el BCE del 0,10%. L'objectiu d'aquesta cafemesura és evitar que els bancs demanin diners i en lloc de fer-los circular els tinguin dipositats sense moure'ls.

- Nou préstec extraordinari (LTRO – Long Term Refinancing Operation) a la banca de la zona euro fins a 400 mil milions d'euros amb venciment 2018, i com a condició que es destini a les famílies i a les empreses, excloent la compra d'habitatges. L'objectiu és posar sobre la taula “més artilleria” que mai i augmentar substancialment l'oferta de crèdit.

- Extensió de la barra il·limitada de liquiditat financera fins el 2016. L'objectiu és garantir als mercats que els problemes de liquiditat puntuals de la banca seran coberts com sempre i els 400 mil milions haurien d'anar a l'economia real, ja que són addicionals.

canelons- Suspensió de l'esterilització de les compres de deute iniciades l'any 2010. L'objectiu és que amb aquest canvi existeixi una liquiditat adicional de 165 mil milions d'euros, ja que fins ara els bancs es quedaven els bons de deute públic que el BCE havia comprat per impedir augments en la prima de risc.

- Compra de valors recolçats per actius (ABS-Assed Backet Securities). L'objectiu que es busca és que les empreses de la zona euro puguin vendre els seus deutes a altres inversors i que aquests puguin utilitzar aquests títols de deute com a garantia per demanar préstecs al BCE, i d'aquesta manera el diner pot arribar de manera indirecta a les empreses.

Col·lectivament aquestes facilitats i injeccions monetàries busquen ressituar la inflació del preocupant 0,5% actual al 2% que és el percentatge fixat pel BCE per mandat estatutari, a la vegada que proposen una reactivació del crèdit, perquè augmentin les inversions i el consum, i com a conseqüència també ho facin el PIB dels països i el nivell d'ocupació.

En el nostre Estat aquestes mesures no funcionaran. La bondat de les mesures anunciades representen un estímul, però no són una solució. En la meva opinió, arriben tard i són insuficients. Posem un exemple quotidià amb el cafè: el cafè estimula, t'ajuda a activar-te pels matins...o per les nits, et posa en marxa i et desperta, però és efectiu després d'haver dormit. Si fa dies que no dorms, el cafè no arregla res, necessites dormir, no necessites cafè. Senyors del BCE, per què les cafeteres no fan canelons? Per què les màquines d'escriure no renten la roba? Cada cosa té la seva utilitat, no altres.

El BCE ja ha intentat en altres ocasions injectar, d'una manera o altra, liquiditat al sistema financer, però sense èxit fins ara. Sigui per mala gestió, o per gestió divergent amb l'objectiu, les injeccions de crèdit han anat a parar a tapar forats bancaris o a solucionar forats de deute públic dels Estats, sobretot perifèrics, enlloc d'anar a l'economia productiva. No estem davant d'un problema de manca de liquiditat, sinó estem davant d'un problema de solvència de famílies i empresarial, sobretot de PIMES, produït per l'impacte d'una crisi salvatge continuada en el temps. És de suposar, doncs, que el crèdit que ara flueixi anirà novament a parar possiblement a qui no ho necessita.

El crèdit és una qüestió bidireccional, d'oferta i de demanda, i per molta oferta que existeixi al mercat, si la demanda considerada “solvent” és limitada, no existirà més circulació real. Considerant que la majoria de demanda necessària procedeix sobretot de famílies i empreses ja sobre endeutades, que per la banca significa no solvents, llavors el nou crèdit circulant continuarà sent molt escàs i car. Malgrat que el BCE baixi els tipus d'interès, aquesta baixada no funciona a l'economia real, ja que no s'aplica en els nous crèdits on la banca augmenta el diferencial per compensar la reducció del tipus bàsic fixat pel BCE. Em temo molt que la banca no està preparada per canviar les seves polítiques i intentarà prestar el menys possible, de forma que a curt termini seguirà arrossegant a les empreses productives a la seva mort, afavorint a les empreses “polítiques”.

En els crèdits i hipoteques ja contractades, la mesura del BCE suposa una rebaixa del preu dels diners, però abans d'obrir el cava i brindar amb ell, feu números del que representa aquesta rebaixa en una dècima del tipus de interés. Breument dir-vos una dada: per cada 100 mil d'una hipoteca a 20 anys a un cost d'Euribor més mig punt seria un estalvi de poc més de 50 euros anuals o de poc més de 4 euros mensuals... Així que, millor obrir una aigua amb gas, enlloc de cava (i que consti que no estic fent boicot, eh!) per no consumir tots els estalvis del mes en la celebració.

Respecte a la mesura de cobrar per dipositar els diners al BCE, no serà efectiva. S'han basat en el model danès, que va aplicar una mesura semblant al 2012 amb força èxit, però una cosa és fer-ho a Dinamarca i un altre molt diferent fer-ho en els “bancs més picarescos” dels països més picarescos de la zona euro, pels que saltar-se aquesta mesura és un joc de nens. Si no poden dipositar els diners al BCE, doncs la taxa és inassumible pels centenars de milions que poden haver-hi dipositats, utilitzaran altres mitjans com les seves pròpies caixes fortes a les anomenades “bodegues bancàries”, que per cert, si no heu vist mai cap d'aquestes i teniu oportunitat us ho recomano, ja que és digne de veure, és com a les pel·lícules.

Una conseqüència immediata serà la baixada de l'euro respecte al dòlar. Un euro més debilitat millora la competitivitat dels productes, per qüestions monetàries, que són susceptibles d'exportar fora de la zona euro. Ara bé, turistes europeus, heu de saber que aquest any si voleu marxar de vacances a un país en què necessiteu dòlars, el tipus de canvi us serà perjudicial.

Lamentablement, crec que les mesures anunciades per Super Mario Draghi en política monetària, malgrat ser una versió millorada dels “parches” que s'han posat fins ara, no serveixen per solucionar els problemes econòmics terrenals d'Europa. França continuarà absolutament engripada, el nivell d'atur a Grècia i a l'Estat espanyol seguirà assolint plusmarques mundials, i els dèficits públics continuaran descontroladament augmentant any rere any. És possible que el cafè italià preparat pel BCE ens pugui retardar la visió dels problemes econòmics, però no els soluciona. Això només s'aconsegueix amb el creixement.

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493