Print
Category: INTERNACIONAL
Hits: 2691

europasisi  Tot just acaba de començar la campanya per les mal anomenades “eleccions europees”, que són realment eleccions a la institució parlamentària de la Unió Europea (UE) anomenada Parlament Europeu, Europarlament o Eurocàmara, i que es celebraran el proper 25 de Maig. Els catalans afrontem aquestes eleccions europees amb dubtes i contrasentits respecte anteriors eleccions, que són dubtes afegides i de diferents tipus.

Per un costat tenim els dubtes que ens genera el model de la UE actual, dubtes generals derivats de la imatge d'una Europa comandada a lliure criteri i satisfacció dels països de primera divisió, amb Alemanya com a líder hegemònic i nació capdavantera d'aquests, per sobre dels països de segona divisió o perifèrics del sud. La imatge de l'Europa antipàtica de l'època de crisi, l'Europa de la troika, l'Europa de la Merkel, l'Europa neoliberal, l'Europa preocupada per salvar els bancs, l'Europa que ha apostat pel “austericidi”.

Per altre costat tenim dubtes específiques i afegides, com comentava abans. Les dubtes derivades dels funcionaris i comissaris “còmplices” d'amenaces i seguidors del discurs de la por, d'aquells que ens diuen que ens quedarem fora del que ja tenim i ja som. Dubtes derivades de pensar si aquestes votacions serviran o no per alguna cosa, donat que el Govern espanyol ens diu que ens barrarà el pas, i entre altres plagues que ens vaticina, ens diu que anem directes a l'abisme, a la catàstrofe, que ens expulsaran i quedarem fora del projecte europeu, i dic projecte doncs per ser una realitat encara li falta molt.

La crisi econòmica ha posat al descobert les nostres debilitats, com Catalunya i com a part de l'Estat espanyol, però també les de la UE, sobretot en la seva vessant més política. Pensàvem que havíem sigut adoptats per un gran pare i mare anomenat Europa que estava amb nosaltres per recolzar-nos en tot i per aturar la caiguda si fèiem bestieses o gamberrades d'adolescent. No havíem sigut capaços de créixer de forma sostenible i intel·ligent, ho havíem fet de forma inconscient i pueril, mitjançant una economia excessivament sobre endeutada, poc productiva i gens competitiva. Ens vàrem equivocar i vàrem buscar l'ajut dels nostres pares, la Unió Europea, segurament ells que tenen més seny i més experiència, així com un gran cor amb la paraula solidaritat tatuada, ens perdonarien i ens aconsellarien sobre el camí correcte per on seguir. Però no va ser així. Els pares van ser molt dussos, gens comprensius i totalment inflexibles amb nosaltres. Potser no podia ser d'un altre forma, encara que estic segur que sí. Vàrem trobar una resposta d'una Unió Europea molt preocupada per la correcció del sobreendeutament i del manteniment dels equilibris dins del sector financer, però gens pels interessos de la majoria dels seus ciutadans i pels objectius d'una ràpida recuperació econòmica.

En qualsevol cas, seria una error, seria contraproduent i fins i tot injust, valorar el que ens aporta l'Unió Europea econòmicament en clau del viscut només en els darrers set anys, durant el període de crisi. Hem de fer una anàlisi més acurat i una reflexió més profunda, menys pasional i ocasional, hem de considerar el sentit del nostre paper dins d'Europa en clau d'un passat més ampli, sense oblidar el present per desagradable que sigui aquest, i sobretot contemplar-ho amb perspectiva i visió de futur.

Pensem. Recordem on estàvem abans d'integrar-nos a la Unió Europea. Fem un esforç i valorem quina era la renda per capità que teníem els catalans respecte als altres ciutadans europeus. Recordem el canvi de la pesseta espanyola pel marc alemany i el franc francès, entre altres monedes nacionals. Que ens costava llavors anar als Estats Units o al Japó, o sense anar tan lluny, a Anglaterra, i quan ens costa ara de forma proporcional. A la vegada, revisem on estaven les nostres empreses llavors, a quins mercats accedien de forma natural, a part de l'espanyol, i a quins mercats accedeixen ara. Hi ha hagut una apertura, no hi ha cap dubte. Recordem les fronteres, les comunicacions i veurem que en moltes coses estàvem pitjor.

El projecte europeu doncs, ni està acabat, ni està invalidat, ni està suspès. És un projecte viu, que dins d'una ciència dinàmica com és l'economia, no passa ara pel millor moment des de el punt de vista del nostre interès.

Hi han grans reptes a afrontar com la lluita contra els privilegis, contra la desigualtat, contra la pobresa i per la preservació d'estructures de l'Estat del benestar. També cal lluitar per un retorn del deute que sigui compatible amb polítiques per la generació de nou creixement, aquesta vegada més sòlid, i d'ocupació. Cal avançar en la Unió fiscal. També en la reindustrialització de la zona de la Unió Europea. S'han de recuperar els vells i bells principis europeus que ens enlluernaven abans d'entrar-hi i componien l'anomenat model social europeu, el principi de la solidaritat, el de la justícia, el de la integració, el de la democràcia.

En aquest marc, els catalans hem de fer un pas endavant, hem de dir i demostrar que ens importa Europa, hem de reivindicar-nos des del respecte perquè ens respectin, per ser més lliures, sobretot pensant en les futures generacions. En la darrera enquesta del CIS, hi ha una dada rellevant per sobre de totes i que reflecteix la realitat del carrer, el 56% dels ciutadans de l'Estat espanyol no els interessa la informació relacionada en la Unió Europea i el 60% dels enquestats reconeixen que no estan informats del que succeïx al Parlament Europeu. I precisament per aquesta manca d'identificació ciutadana, i perquè aquests comicis, malgrat la seva importància, susciten poc interès a la ciutadania de l'Estat en general, els catalans hem d'anar a votar, les urnes de Catalunya han d'estar més plenes que les de qualsevol altre lloc, hem de votar el que sigui però votar, encara que sigui en blanc sinó confiem en cap partit polític o en cap polític en concret.

Potser els discursos que es fan des d'Europa s'ometi la consulta de Catalunya, segurament no toca, però des de Catalunya #SÍ hem de pensar en Europa i #SÍ hem de pensar a participar en la creació de l'Europa dels ciutadans. Fent un símil amb el nostre referèndum hem de votar Europa #SI#SI, Europa #yes#yes, Europa #oui#oui, Europa #ja#ja (no m'estic enfotent, eh!), Europa #kyllä#kyllä, Europa #да#да, Europa #ναί#ναί, Europa #tak#tak, Europa #ano#ano (que malament sona el txec en aquest cas), Europa #igen#igen, Europa #da#da.

Hi ha canvis a fer, que ha de comportar una major acció política que la portada a terme fins ara. El més bàsic que s'ha de tornar a posar la Unió Europea en mans dels ciutadans i no d'un Consell format pels Estats membres i d'una colla de comissaris buròcrates que fan de l'opacitat la seva senyera. El que ha servit fins ara és clar que no funciona pels ciutadans membres durant el període de crisi, i difícilment ho farà per període postcrisi. S'ha de recuperar la confiança amb la Unió Europea, les seves institucions i sobretot amb les persones. Confiem amb les persones d'Europa, demostrem aquesta confiança si volem que els europeus confiïn amb nosaltres, els catalans com europeus de mena, d'origen i de voluntat.

Catalonia was, is and will be Europe.

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493