Imprimeix
Categoria: INTERNACIONAL
Vist: 2877

tulipansbitcoins   El Bitcoin és una moneda electrònica, virtual, creada l'any 2009 per un misteriós personatge, un “tal” Satoshi Nakamoto, i dic lo de “tal” perquè realment aquest senyor no existeix sinó que és un pseudònim de un grup de programadors japonesos experts en criptografia electrònica. El bitcoin ha agafat el seu culminant de protagonisme en les darreres setmanes. En sentit positiu, durant l'intervenció bancària de Xipre quan va arribar a màxims de 266 dòlars USA, quadruplicant el seu valor en 30 dies, i convertint-se amb una divisa-refugi. I en negatiu per la seva devallada recent de valor, fins el 50% en les 24 hores posteriors a la seva apreciació..

El Bitcoin es tracta d'una moneda dins d'un sistema d'intercanvi descentralitzat i internacional, que no pertany a cap Estat, que no passa per cap banc o organisme central, i per tant, fora de la manipulació dels bancs centrals, on les transaccions permeten comprar productes i serveis de forma telemàtica i segura ja que no són falsificables, són transaccions no reversibles, anònimes i directes, sense intermediaris, gratuites o quasi-gratuïtes, sense impostos i no es poden seguir.

Però aclarem inicialment algunes idees, que és aixó de moneda virtual? Suposem que algú, que no és cap organisme central sinó els propis ususaris mitjançant la resolució de complicats problemes matemàtics que es resolen per casualitat, creen una sèrie numèrica, sense suport físic tangible, que representa un billet digital, i que enlloc de pagar les compres per Internet amb moneda o amb tarjeta de crèdit, ho fan donant la sèrie numèrica que equival al billet digital, i que el receptor, a la vegada pot fer les seves compres amb aquests tipus de bitllets. En aquest sentit, funciona igual el cas dels bitllets de curs legal ja que permeten fer pagaments contra lliurament de paer que diu que val X o diu que val Y, però que realment no té cap suport darrera sinó que simplement val perquè un altre li dona un valor i ho acepta com pagament. Aclarar que realment, els bancs centrals, tampoc donen cap suport als bitllets emesos, simplement ofereixen confiança, abans aquesta confiança venia donada per les reserves d'or i plata que tenien els bancs centrals, però ara ve donada per la capacitat de l'Estat per pagar les seves deutes.

Els bitcoins es poden intercanviar per divises, i per tant, el seu preu canvia en funció de l'oferta i la demanda.

Els complexes problemes matemàtics, augmenten a mesura que es solucionen problemes anteriors, de forma que cada vegada és més complicat la seva obtenció. En això, els seus creadors han buscat similituts amb l'or, que l'oferta depenia de trobar una nova mina i que es tracta de un mineral limitat dins del món, cada vegada més difícil de trobar, així actualment hi han aproximadament 11 milions de bitcoins al món, en els propers 10 anys és duplicarà aquesta xifra i després quasi no canviarà, cosa que segons els seus defensors servirà per evitar la seva teòrica depreciació, respecte a altres monedes, que de forma temporal es produeixen, i per tant, van perdent valor, i per tant, suposa una inversió segura.

Aquí hi ha la primera errada de concepte econòmic, el diner no té un rol d'inversió dins l'economia sinó que la seva funció és facilitar l'intercanvi, serveix per comprar productes o serveis, les inversions no serveixen per aixó. No pots anar a comprar llet al Mercadona a canvi de una acció de Telefónica, no?. Per tant, com actiu econòmic, que pretén ser, el bitcoin apart de l'oferta depén de la demanda, i avui poques persones estant comprant bitcoins perqué simplement poques empreses les accepten com mitjà de pagament, la conseqüència de ser una moneda poc socialitzada és que és fàcil que caigui en mans dels especuladors, qui convertiran o ja han convertit els bitcoins en una moneda altament inestable i que els utilitzaràn com bombolla financera, mitjançant una demanda especulativa que fa pujar el seu preu.

Avui, en la meva opinió, invertir en bitcoins, malgrat la seva imatge bucòlica i antisistema interessant que sempre m'atrau, és massa perillosa principalment perqué no ha cuallat com moneda d'intercanvi a gran escala i perqué existeixen riscos que els creadors tinguin tentacions de crear nous programes per augmentar la seva emissió, igual com fan els Estats amb les seves monedes, jo al menys no em fiaria d'un grup de programadors que signen amb un pseudònim japonés.

Estem doncs davant d'una bombolla financera més?

Sembla que sí.

No perquò el seu valor hagi pujat en gran mesura i ràpidament, com diuen alguns economistes que ha pasat històricament, ja que existeixen molts casos d'actius que han pujat de valor en un període molt curt de temps i després no han baixat. Sinó perqué el concepte de bombolla financera ve donat quan el preu actual del actiu supera ampliament el valor fonamental d'aquest actiu, que en el cas d'una moneda és el valor que la teoria econòmica diu que hauria de tenir en un model d'equilibri racional i sense friccions. Igual que va pasar a l'Holanda de 1636, quan un grup de tulipans procedents de Turquia i multicolors, en contraposició als monocolors existents, van començar a pujar els preus d'aquest producte, i els holandesos van començar a pensar en la compra de tulipans com inversió, l'augment continuat de demanda va conduïr a un augment continuat de preus que va culminar un any més tard, en que el preu d'un tulipà equivalia a 10 anys de salari mig, suposant la primera bombolla de l'Història. I per tant, igual que van pujar els preus, van baixar de un dia per altre, quan els grans especuladors van detectar que el preu no pujaria més, i van vendre massivament els seus tulipans, a partir d'aquest moment el pànic va arribar a loa població, ja ningú comprava tulipans i tothom volia vendre, s'havien contractat molts préstecs per invertir en tulipans que mai es podrien pagar, el pànic va portar a l'economia holandesa a quebrar. Estem doncs en una etapa més de bombolla financera, de tulipans a bitcoins, pasant per la recent bombolla inmobiliària, cosa que no significa que aquesta bombolla exploti demà mateix, però explotarà.

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493