Imprimeix
Categoria: ESPAÑA
Vist: 4888

felipneri  En homenatge al meu pare, Albert Mas i Morera, que ara té 87 anys, vull publicar un poema seu.

Aquest poema, realitzat al 1949, es refereix al bombardeig realitzat contra Barcelona, avui fa 78 anys el 30 de gener de 1938, concretament a la plaça Sant Felip Neri, on l'únic "objectiu" era donar una covarda lliçó per part de les forces franquistes a la societat civil catalana, als nens. El meu pare, llavors tenia 8 anys, va ser un dels supervivents, un dels pocs. Havia d'estar en el improvisat refugi amb sostre de vidre on va entrar la bomba llançada pels feixistes i on van morir els nens, però un oportú "penelló" infectat al peu, el va retenir a la infermeria. Aquesta va ser la seva salvació, no va tenir la mateixa sort el seu germà Gaspar, que va ser un dels nens assassinats.

Si us plau, després de llegir aquest poema esgarrifós aneu a veure aquesta plaça de Barcelona i observeu encara les restes de metralla de les bombes que van caure. Després, valoreu i reflexioneu sobre la inhumanitat dels que fan referències a intervencions militars per acabar amb la voluntat i llibertat de les persones a expressar-se.

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493
Professor de la UOC


ALS NENS MÀRTIRS DE LA PLAÇA DE SANT FELIP NERI

Si us pregunten pel carrer

què ha passat aquí,

gent vinguda de l'estranger

com tot barceloní.

---

Crideu amb veu molt forta
que les parets assenyalades de metralla,
corresponen a una sagnant batalla
obrint a la mort....la porta.
I per desconsol de moltes mares
carregades del dolor que van sofrir,
en veure tantes vides arrencades
ja que més de cent nens van morir.

En la plaça de Sant Felip Neri
se senten plors i gemecs,
és l'ombra de la mort i del misteri
són xiscles d'horror....
d'horror ressonant en l'hemisferi
arrencats del cor, dels seus batecs.

Era el 30 de Gener
diumenge gloriós,
però a fora a la plaça, al carrer
tot era espant, tot dolorós !.Un xiulet esgarrifós
se sent de sobte a la plaça,
i un gran tro espantós
que de caure les parets amenaça.

Una bomba mortal maleïda!
una bomba de la guerra,
se senten crits de terror i de seguida
surten els cossos llençats per terra.

Encara no s'havia esgotat el primer xiulet
d'aquella bomba l'explosió,
que una segona en caigué, com un fuet
deixant la sang glaçada amb sa expansió.

Jo em trobava a la infermeria
per un penelló al peu, infectat,
juntament amb un company amb afonia,
d'un refredat mal curat.

En sentir aquella explosió
i en veure la paret esquerdada,
d'un salt d'intuïció
ens tirem a sota el llit
amb el cor defallit
com una fera acorralada.

De sobte, apareix el vigilant
en la cara desencaixada, desfigurat:
esteu bé? esteu bé? deia tot cridant,
no us mogueu per pietat!
no us mogueu serenitat!
que us recolliran molt aviat.

Però la plaça de Sant Felip Neri
està esquitxada de sang i de metralla,
ja no és cap misteri
són els horrors de la batalla.

En el refugi, totes les parets
xopades de sang innocent
entre infants i parents,
mentre la metralla malvada
les vides totes cegava
els cossos en més de dos-cents.

En la plaça de Sant Felip Neri
se senten plors i gemecs de les despulles,
d'una guerra fratricida per l'imperi
destruint-se entre germans, com seques fulles.

Militars en actituds criminals
imposen la seva llei per la força,
com desenfrenats animals
perseguint la innocent corsa.

Per justificar aquella matança
cridaven els malvats dictadors,
amb veu greu de justa mancança
sols volem destruir, els traïdors!.

Però no importava, no, l'ombra
de les mares, recollint els trossos,
que l'assassina i brutal bomba
havia mutilat del seus fills, els cossos.

Jeien per terra escampades
que recollien entre plors,
aquelles mares desolades
fragments dels seus nins, encara en flors.

Pobres mares! quin profund dolor
en sentir la seva impotència,
en veure sens vida el seu nadó
i destruïda aquella flor d’innocència.
El cos infantil del meu germà
posat en filera sens vida,
mentre la mare crida
Gaspar!, Gaspar!
amb el cor trencat i l’ànima ferida.

Fill meu! Fill meu!
repetia amb el cor destrossat,
on és la justícia de Déu
on és el teu pecat.

Al final del dia, quan el sol s'ha esmunyit
i els morts estan en flassades apilats,
troben a un racó de la plaça, el cos encongit
d'un fill i d'una mare fortament abraçats.

En la plaça de Sant Felip Neri
se senten plors i gemecs,
és l'ombra de la mort i del misteri
són xiscles d'horror....
d'horror ressonant en l'hemisferi
arrencats del cor, dels seus batecs.

Albert Mas i Morera