gruyere  Es tracta d'un cas digne d'estudi. El sistema impositiu de l'Estat espanyol és dels més alts d'Europa, però la recaptació real és de les més baixes.

El tipus d'IRPF mitjà per rendes elevades és del 52%, només superat pels mites de Suècia i Dinamarca, en els que és del 56% aproximadament. De la mateixa manera, l'impost de societats espanyol és un dels més exigents d'Europa, i l'IVA és un impost que no ha parat de pujar i pujar, fins a passar en poc temps d'un tipus impositiu del 16% fins a l'actual tipus del 21%, que l'equipara en el tipus mig europeu.

Malgrat que aquestes dades indiquen que els ciutadans espanyols reben una forta pressió fiscal, la recaptació real d'impostos sobre el conjunt del PIB a l'Estat espanyol està entre el 30 i el 35%, a la banda en què s'ubiquen les economies procedents de l'antiga Europa de l'Est, i molt per sota del percentatge mig europeu que està situat al 40% aproximadament, i va en caiguda lliure. L'única explicació ve donada perquè és la fiscalitat espanyola, un formatge gruyere, és a dir, que està carregat de forats i escapatòries fiscals sobretot per determinats col·lectius. A tot això, cal matitzar que el formatge gruyere autèntic, el suïs, no en té, de forats.

El resultat és que la recaptació general és insuficient pel sosteniment de la despesa pública estructural, però per altre costat el contribuent que percep una nòmina, la classe mitja assalariada, reben tota la pressió fiscal del sistema i degut als ajustos i retallades en despeses, conseqüència de les polítiques d'austeritat, no veuen que aquest esforç impositiu tingui un retorn en forma de serveis, situació que en gran part ve motivada per les diferents fugues, pels “forats” abans anomenats, dins del marc legal o il·legal de frau i d'evasió fiscal. No és cert el que deia l'eslògan d'“Hacienda somos todos”, uns som més que altres, ja que el 80% dels ingressos percebuts per l'Estat en concepte d'IRPF és aportat pel 30% de la població i que declaren rendes del treball i de l'estalvi superiors a 25mil-30mil euros anuals.

S'ha augmentat l'IRPF en un moment de baixada de les rendes, per tant, ha estat ineficaç en aquest aspecte: més impost menys recaptació. S'ha augmentat l'IVA, en un moment que ha baixat el consum, una altra vegada ha estat ineficaç. En conclusió, tenim un greu problema fiscal a l'Estat espanyol, estem dins d'un sistema altament ineficaç, on les rendes del treball estan injustament molt més castigades que les rendes de capital. Una reforma fiscal hauria d'haver estat una de les prioritats del Govern, molt més que una reforma laboral que sembla que no hagi aportat res, més aviat que hagi servit per crear més atur. El model fiscal s'ha de simplificar, s'ha de suprimir el “rosari” de deduccions i concentrar-se en les necessàries, s'han d'eliminar el regims fiscals especials. S'ha d'aconseguir un sistema tributari que garanteixi la neutralitat fiscal, que estigui enfocat a redistribuir la riquesa per afavorir un context propenç al creixement econòmic i que ajudi a la internacionalització de les empreses, sobretot a les pimes, i als projectes empresarials de petits emprenedors amb talent.

L'Estat espanyol és un dels líders europeus en el ranking de frau fiscal, només per darrere de Grècia i països recentment incorporats a l'UE. Es calcula que 90 mil milions d'euros de recaptació s'escapen per la via de frau econòmic i economia submergida, ambdós suposen actualment el 25% del PIB total. El frau fiscal de les grans empreses i grans fortunes, on es concentren el 75% de les pràctiques fraudulentes, és el gran forat, és en ells on sembla lògic que cal realitzar la majoria d'inspeccions si es vol ser efectiu. Malgrat públicament, el Govern manifesta, de forma curiosa, que dedica grans esforços a combatre aquest frau, la realitat és una altra, ja que no solament es destinen pocs recursos, sinó que cada vegada es retiren més d'aquests. Amb l'agravant addicional de la incoherència del repartiment proporcional d'inspectors d'Hisenda, dedicats només el 20% a tractar casos relacionats amb grans empreses, mentre la gran majoria d'inspectors, el 80% restant, investiga a autònoms, petites empreses i treballadors. És habitual, i indignant també, que quan un dels “peixos grossos és pescat”, cosa difícil com hem vist, normalment Hisenda dona facilitats de pagament i condonació de la multa, cosa que mai succeeix quan un ciutadà normal i corrent és descobert ocultant informació de “poca monta” a la seva declaració de renda. Tot això encara és més dramàtic, quan el mateix govern és capaç de donar una vergonyosa amnistia fiscal als defraudadors fiscals, grans empreses i fortunes que utilitzen paradisos fiscals, de forma que a canvi de dipositar una petita part del que van defraudar, perdonen la resta del deute, perjudicant de forma clara a les empreses i ciutadans que van pagar els seus impostos en la quantitat, lloc i temps en què era la seva obligació...Quina barra!

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493