DEL CAFÈ PER A TOTS AL VIRUS PER A TOTS
Negligents!
És la primera paraula que em ve al cap al pensar amb la gent que s’ha erigit com a caps per combatre i dirigir la crisi del coronavirus a l’estat espanyol. Però no és l’única paraula, immediatament després em venen al pensament tot un reg de mots en la mateixa línia, tal com incompetents, incapaços, negats, ineptes, inconscients, inútils i irresponsables. És en aquesta fase quan els meus pensaments passen a l’insult i haig de posar-hi frè, posant-me a fer altra cosa per distreure el cap i no pensar-hi.
Ens hi va la vida, ens hi va la salut. La nostra, la dels nostres fills, la dels nostres pares i avis, la dels nostres familiars i amics.
I davant d’una situació pandèmica d’aquesta magnitud i gravetat apareix per televisió el Presidente del Gobierno, la cara visible dels que fa dos mesos han vist el que succeïa a la Xina i no han fet res per evitar l’arribada del virus a casa nostra o, com a mínim, intentar minvar al màxim el seu impacte, dels que s’han quedat aturats veient el desenvolupament i creixement de casos i morts a Itàlia, dels que un cop el virus ha arribat a Madrid tampoc han pres mides ràpides i contundents com seria el confinament dels ciutadans que eren i són el focus principal, deixant que aquests infectin i escampin geogràficament la pandèmia a zones de la costa i altres àrees on han fugit de forma massiva.
El govern espanyol ha aprovat el decret d’alarma però és un decret light, un decret que no funcionarà, ho pagarem tots. Un decret que no confina, un decret que no impedeix la propagació del contagi, un decret que permet que la gent es pugui desplaçar fora dels seus territoris, un decret que no controla el dia a dia de la gent que va a treballar, un decret que deixa fins i tot anar a tallar-se els cabells a la perruqueria o portar a netejar el pantaló a la tintoreria, un decret que no limita els viatges procedents de l’estranger, el control de les fronteres, ni tan sols en aspectes tan bàsics i mínims com seria prendre la temperatura als que arriben per l’aeroport.
Ho pagarem car, molt car, i ho pagarem tant en salut com en economia.
No es pot entendre més enllà de l’estupidesa típica espanyola i del “politiqueo” inconscient, la tesi que el virus no entén de territoris quan tots hem vist que a la ciutat xinesa de Wuhan i la província de Hubei, l’única solució per evitar la propagació del virus, que és molt ràpida, va ser identificar els focus concrets territorials i aïllar-los de forma radical i contundent de la resta. A Espanya, han preferit no fer-ho, no aïllar Madrid, i han canviat el sentit de la frase del cafè per a tots a virus per a tots. Quina pena, quin desastre. I a tot això, els de Vox aplaudint a Pedro Sánchez per haver apartat a separatistes i comunistes, molt significatiu tot, no? 
Estem en mans d’ignorants descerebrats que no saben gestionar ni casa seva i ens volen gestionar a tots. No puc ni vull imaginar que la salut dels meus éssers estimats estigui a les seves mans. Desconfiança total en polítics espanyols que desconeixen com som els catalans, que davant d’una situació d’emergència com aquesta, han optat per no reaccionar a temps, per no prendre les mesures sanitàries que demanaven els experts quan era el moment de prendre-les, i que la seva elecció ha sigut autoproclamar-se com l’autoritat competent, recentralitzar la sanitat i l’ordre públic.
El “aquí mando yo” i “las cosas se hacen como yo mando”, de tota la vida. La invasió de competències de l’administració espanyola, temorosa que les administracions catalanes i també les basques, demostrin al món, una vegada més com ja ho va fer amb els atemptats d’agost del 17, la seva aptitud a gestionar les crisis i a governar en definitiva als seus ciutadans, enfront de la seva negligència estructural.
Ens posen en perill, posen en perill la nostra salut, les nostres vides.
Desgraciats! ...! I ara com he dit és quan paro i em poso a fer un altra cosa.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
