EL TRIBUNAL SUPREM ÉS LA BANDA DEL MIRLITÓN

“Somos la banda del Mirlitón y este saludo es nuestra canción, carabí dondán, carabó dandón”.

Amb l’estrofa inicial d’aquesta cançó “La banda del Mirlitón”, cantada pel grup “La banda del Mirlitón”, començava el programa de televisió “La banda del Mirlitón”, un programa emés a TVE els matins del dissabte, dedicat a la música folk, dirigit pel cantautor Ismael i amb la participació del seu grup avorrit d’amics.

Amics! Amigots! Ja fa anys, que les enquestes fetes per la Xarxa Europea de Consells del Poder Judicial, revelen que el 85% de les opinions dels magistrats espanyols manifesten que ni el mèrit ni la capacitat són qualitats que es consideren bàsiques pels seus nomenaments i creixement dins de la carrera jurídica. Comentar que en segon lloc, d’aquest dubtós pòdium trobem a Sèrbia, amb un 55%, seguits de Lituània i Eslovàquia amb poc menys del 50%. A l’extrem oposat està Dinamarca amb el 1%.

L’amiguisme és el que marca la pauta. Amics que pensin com jo penso, amics que em deuran favors, amics que faran el que sigui per a mi, amics als quals he col·locat. No importa la incompetència, no importa la imbecil·litat, no importa el dret, no importen els drets de les persones, no importa l’estat de dret d’Espanya, no importa la seva pèrdua de credibilitat, de prestigi, de reputació i de qualitat, no importa ser el riure d’Europa, la perplexitat que genera i la transmissió d’inseguretat jurídica que provoca, només importa el ser amic d’algú, ser un poder públic en mans privades d’un reduït grup. Aquests són els personatges que componen el principal alt tribunal de l’estat espanyol, el Tribunal Suprem, i aquesta és la seva forma habitual de funcionar i de fer els nomenaments, són un organisme opac i arbitrari perquè així els hi interessa, el Tribunal Suprem són una colla d’amigots, el Tribunal Suprem és la Banda del Mirlitón. 

El cas de les hipoteques, el fet de replantejar-se en menys de 24 hores una sentència que condemnava als bancs a abonar els impostos de les hipoteques que fins ara assumien els consumidors ha deixat al descobert, una vegada més, les vergonyes del sistema jurídic espanyol, despertant la màxima indignació social. Es demostra que la negligència, la corrupció i el partidisme són sempre presents en aquestes institucions espanyoles, que lluny de ser justes o intentar-ho ser, representen la part més fastigosa del tràfic d’influències, de l’amiguisme mal entès, mostrant el modus vivendi jurídic d’aquest alt tribunal en responsabilitat, però de la més baixa mena professional i humana que pot existir, sent parcial quan ha de ser imparcial, sent injust quan ha de ser just, sent depenent quan ha de ser independent, estant polititzat quan ha de ser apolític.

Cal fer net i cal fer-ho urgentment, avui el Tribunal Suprem representa la repressió, la persecució dels drets ciutadans, representa l’autoritarisme, representa la injustícia.

La Banda del Mirlitón només van gravar un disc, però que entre les cançons del disc, no deixa de ser curiós que hi estiguessin una que es deia “Embustes”, un altra que es deia “El prisionero” i una més que era “Vamos a contar mentiras”, molt significatiu, no?

Xavier Mas Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya