Imprimeix
Categoria: ESPAÑA
Vist: 2256

requiemeurope  La voluntat de Catalunya de ser el proper Estat independent està suposant un fort sacsejament de les estructures oligàrquiques espanyoles i europees.

Fins ara, el moviment nacionalista català no atemptava sobre aquestes estructures, procedia de les mateixes oligarquies de país, el pujolisme i el convergencionisme tiraven però mai arribaven, volien però no podien, eren vàlvules d’escapatòria que mai sortien del guió sotmés per una Espanya castellana que alternava entre una opció de dreta dura i una dreta tova, disfressada de moviments d’esquerres.

Però ara les coses han canviat, el moviment independentista és d’origen popular, ha emanat des de baix fins a dalt, és de la gent, i per aquest motiu aquest canvi de paradigma és tant temut com potent, és de nosaltres per nosaltres. La Unió Europea ha estat creada i funciona sota la lògica de les oligarquies de poder, com a instrument al servei dels diferents lobbies i de les multinacionals, per aquest motiu, un corrent que ha sorgit fora dels seus laboratoris polítics i del seu control els hi provoca una enorme inestabilitat i incomoditat.

No sóc pretensiós ni fantasiós si afirmo que a Catalunya no només ens juguem el nostre futur, també si juguen el seu futur els europeus. Si Europa i les seves institucions no són capaços de respectar els drets dels seus ciutadans, i cedeixen a la tirania dels seus estats membres, per sobre dels seus ciutadans, llavors Europa està morta, el projecte europeu iniciarà la seva desintegració, caldrà que preparem la seva missa de difunts, Rèquiem for Europe.

Europa ha de triar si està a favor de les persones en defensa de la seva democràcia legítima, o a favor dels cops de porra contra els ciutadans per defensar una Llei que ja no representa la voluntat de la gent, com ho era la Llei que prohibia votar a les persones de raça negra, la Llei que prohibia votar a les dones, i tantes i tantes d’altres que l’evolució les va fer injustes i il·legítimes.

Europa ha de triar si vol dirigents que volen complir els mandats dels ciutadans que els van escollir per portar a terme unes determinades coses, o prefereix, governants o reis, que no escollits per ningú, que no representen a ningú, tenen la poca vergonya de defensar la violència de les forces repressives policials espanyoles contra la indefensa ciutadania, i que tenen després el cinisme de negar-ho tot.

Europa ha de triar si vol seguir el camí de dirigents i pobles amb voluntat de dialogar o vol tenir governats que només amenacen i castiguen, governats que no volen negociar ni parlar res de res, i que al final, a la curta o al mig termini, fomenten el desgovern. Ha de triar entre pobles que diuen la veritat i mentiders compulsius. Ha de triar entre demòcrates i feixistes. Ha de triar entre governats que volen posar urnes i altres que amenacen a posar l’exèrcit pels carrers.

El dret d’autodeterminació dels pobles és una normativa internacional. Aquí no hi ha res il·legal, al contrari tot és legítim, però potser no és una qüestió de drets, ni de societat, potser només són negocis, economia, potser la incomoditat d’Europa ve determinada per l’alta preocupació sobre el que passaria a Espanya, i amb el deute espanyol impossible de retornar, sense Catalunya.

Si aquest és l’argument, el pobre argument europeu i per ell aposten, és el moment de pregar per Europa, aquest invent s’ha acabat, almenys com ho és ara. Nosaltres guanyarem, i l’única forma de fer-ho és declarant la independència.

Anuncis

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya