Imprimeix
Categoria: ESPAÑA
Vist: 4992

corrupcion1  Doncs no! La independència no va de corrupció, va de democràcia.

La independència no va dels Pujol, ni del cas Palau, ni del Millet, ni del 3%. Els corruptes són corruptes, hi són i sempre hi seran. Els corruptes estan uniformement repartits per l’univers, la diferència està en el tracte que donen els estats a la seva existència.

El problema més gran ve donat quan els Estats, que han de ser garants davant dels ciutadans de la persecució i protecció dels casos de corrupció, no només són tolerants amb aquests, com passa amb l’estat espanyol, sinó que a més fan partícips a les seves pròpies institucions d’aquesta corrupció. En aquests casos, com passa a Espanya, la democràcia no existeix o no passarà mai de la seva fase embrionària, és una democràcia tan foradada i tan corcada per dins que acaba acceptant la corrupció com a part intrínseca i indissociable del sistema, i fins i tot, els hi riuen les gràcies als corruptes. En aquests casos els estats passen a ser no sostenibles, ni socialment, ni políticament ni econòmicament, es desacrediten, es deterioren i entren en estat de descomposició.

La independència que volem els catalans que hi som favorables, els bons catalans independentistes, busca tot el contrari, busquem fugir de tot el que fa pudor de corrupció. Si cal castigar als Pujol, els Millet o a qui sigui, endavant, cal fer-ho i de forma contundent. Considerem que fer-ho des de dins d’Espanya és totalment impossible, volem un nou país per no caure en les velles situacions i les brutes estructures establertes. Volem un nou país per fer net. Fem net.

Existeixen països on ser corrupte està més incentivat. En termes econòmics un incentiu ve donat quan els possibles beneficis són superiors als costos, es a dir, si tinc poc a perdre i molt a guanyar al fer una acció o negoci, estic més incentivat a portar-la a terme que si tinc molt a perdre i poc a guanyar, com és lògic. Doncs igual amb la corrupció, si els beneficis de ser corrupte a Espanya són elevats i els costos-càstigs són baixos, estem incentivant la corrupció, que és el que succeeix. Independentment que siguin salmantins, catalans o noruecs a Espanya, els corruptes consideren que és un negoci ser-ho, estant altament incentivats. La forma d’evitar-ho és invertir el contrapès, de forma que la corrupció estigui fortament penada, augmentin els costos de ser corrupte.

A més dels incentius, existeixen els trets culturals propis de cada Estat, a Espanya només cal fer un repàs a lapicaro literatura per veure l’enaltiment positiu i recurrent que es fa de l’estafador, del picar que apareix a Lazarillo de Tormes, a Periquillo el de las gallineras o a Guzmán de Alfarache. Els nens veuen aquest tipus de personatge trampós com una cosa normal, popular, enginyosa, divertida, ser un picar dona prestigi, és guay, pensen els infants. Mentalitat aquesta, que s’acaba transformant en innata, en una habilitat delictiva que fomentem culturalment des de petits.

Volem una Catalunya diferent, comencem nosaltres a fer-la, deixem de ser murris, deixem de ser pícars, deixem de fer actes com a tal, tornem el canvi que ens donen de més quan un dependent s’equivoca, no ens colem al metro, no copiem als exàmens, no trenquen un vidre que ja estava vell per passar-lo per l’assegurança, no simulem estar a l’atur quan no hi som, no fingim lesions per a cobrar pagues, no acceptem diners a canvi de fer els ulls grossos, etc. i no acceptem de cap manera que ens diguin que som tontets per no utilitzar la picaresca a més o menys escala.

Si deixem de ser pícars nosaltres, la nostra cultura no s’impregnarà de l’engany com a sistema, els nostres polítics seran millors i tindrem un millor país, tindrem el país que volem, tindrem un país net, una DEMOCRÀCIA.

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya