cientos estelades estadio lluis companys barcelona pasado diciembre 1389187066193  Cada vegada la fan més grossa, ja ni s’amaguen, estan desbocats, cada vegada la caguen més, cada vegada estan més furiosos, fora de si, boixos, violents...Però què dic? No és pas veritat, no ha canviat res, fan el que sempre han fet, és l’Espanya de sempre, la España Cañi de tota la vida, una abominació de nació representada per un tuf franquista que desemboca en un patriotisme intolerantment cutre i malentès, que prohibeix la llibertat d’expressió dels ciutadans que pensen diferent del que volen que pensis, en resum, simplement si penses.

El darrer exemple, exemple negatiu sempre que passa a Espanya, és la prohibició destelades i España Cañi. Utilitzant mecanismes legals de dubtós encaix, una Llei feta per actuar contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l’esport, una Llei concebuda des de l’òptica progressista per evitar la manifestació d’emblemes que fomentin o provoquin la realització de comportaments violents i agressions, fan ús d’aquesta Llei, manipulant-la, desprestigiant-la,  donant-li la volta en benefici propi i amb un objectiu contrari al que la va originar. Fàstic. Quin fàstic que fan.

Una vegada més actuant “el nom de la pau”, inciten a la violència; una vegada més són els primers en fer política de l’esport dient que l’esport no ha d’estar polititzat; una vegada fan el que sempre han fet, com polititzar el poder judicial dient que s’han de separar els poders, com ser uns corruptes manifestant que treballen com mai per anar contra la corrupció, com intentar aniquilar la cultura diversa dels pobles que formen l’estat espanyol i dir que el que volen és preservar-les, com ser uns fatxes coartant la llibertat d’expressió i de pensament però dient que són demòcrates, fent com sempre han fet des d’una Espanya pestilent, fosca, desagradable, lletja, una Espanya que crea per si mateix el rebuig als que defensem les llibertats, l’España cañi de sempre.

Aquesta és l’España que diu que uneix i vol unir, que diu que actua per defensar la unió entre tots els espanyols, però que realment provoca la divisió. No anirà al partit el president de la Generalitat, no anirà l’alcaldessa de Barcelona, tampoc l’alcaldessa de Madrid, i no haurien d’anar altres que per temor o per un sentit equivocat de la responsabilitat hi seran, aquesta és la verdadera conseqüència dels seus actes, aquesta és la unió que busquen, una unió on només té lloc el pensament únic, la dictadura de no voler entendre que els catalans som un poble amb consciència pròpia, diversa però pròpia.

Amb el cas de la prohibició de l’estelada, una vegada més, ens volen fer passar per una coacció física i moral, ens importa però ja estem acostumats, no ens provocarà una depressió, tot el contrari, com ja estem convençuts de què hem de marxar, aquest fet provocarà més ganes de fer-ho com més aviat millor, de córrer per salvaguardar els nostres desitjos democràtics legítims d’alliberament. Ens activa i ens concentra a pensar novament en la independència com una prioritat apartant-nos de la rutina diària i els problemes quotidians.

Ja ningú pensa que les coses canviaran, la realitat és tossuda, i ni la història passada, ni la recent, ni els esdeveniments immediatament transcorreguts donen cap esperança a pensar que l’encaix de la forma de pensar de la majoria dels catalans és possible a l’España cañi. No existeix ni existirà oferta que no passi per la submissió i desaparició de Catalunya.

Ara diuen que un jutge revisarà la prohibició, tant se val, l’España cañi, mitjançant una portaveu amb passat, i pel que es veu, present franquista, ha mostrat un cop més la seva cara d’odi, l’odi espanyol de sempre de l’España cañi cap a Catalunya.

Ja s’ho faran però correm i deixem de patir.

 

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya