Imprimeix
Categoria: ESPAÑA
Vist: 5823

11015972-chorizo--espanol-con-el-perejil-a-bordo-de-rusticos  L'origen d'anomenar a un lladre com a un xorís, res te a veure amb el sabrós embutit de color vermell fet de carn picada i pimentó, que tots coneixem. La raó d'utilitzar aquest terme, de forma despectiva, per anomenar als aficionats de prendre coses que no son seves, provée del idioma caló, en que l'acte de robar es tradueix per “choribar o chorar”.

Però deixant de banda la part etimològica del chori o lladre, de “xorissos” n'hi ha a tot arreu. Alguns diuen que la seva existència és part de la mentalitat i de la cultura humana,...potser, però personalment, penso que no es així. El que ser segur que és diferent, és la forma de tractar-los quan són descoberts, on a cada país és diferent.

Espanya té la imatge, a tot el món, de ser un país ple de corrupció, oligarquies i xorissos, cosa que genera desconfiança i menyspreu en els ciutadans de dins de les fronteres de l'Estat i dels de fora, de forma que la imatge del xorís espanyol, és avui, la primera que li ve al cap a qualsevol ciutadà del món, a l'hora de fer negocis, de competir en esport, al venir de vacances, i tants d'altres aspectes quotidians, que ens acaben afectant i molt, suposant un autèntic problema.

El pitjor de tot plegat, és que aquesta corrupció apareix en major mesura, a l'Estat espanyol, en la classe política i dirigent, com banquers, que abandonant tota decència i ètica, s'han podrit i han deteriorat el país. Als escàndols que han sigut portada internacional, com els casos del Rei mata-elefants, del gendre “abusón”, del carismàtic jutge Garzón apartat per investigar “Gurtel”, del president del Tribunal Suprem, dels ERES falsos a Andalusia, de les caixes governades per polítics esquilmadors i de l'amnistia fiscal pels defraudadors; ara s'afageix i només faltava, el cas Bárcenas, liquidant a “tokiski” en negre, és més digne de projectar una visió d'Alí Babà i que tant se'ns dona el que està passant, que d'un Estat seriós i modern, que malgrat estar en crisi, té voluntat de superar-la.

I clar, tota aquesta falsetat, prepotència, desprestigi i impunitat, acabarà calant en la societat, que per suposat avui és més decent que aquestes castes de “pacotilla i pandereta”; de fet, ja està filtrant, vec cada dia més, que la mentalitat de les persones és insolidària cap el Govern, independentment del partit que pugui ser. S'ho han guanyat a pols, estan deslegitimats pels seus propis actes, però és un greu problema, ja que afecta negativament al creixement econòmic, promovent mercats negres i fuges de capitals que empobreixen els païssos, frenat la inversió directa del extranger i la nacional, i tenint efectes negatius en el desenvolupament tecnològic, organitzatiu, en l'ocupació i en la recaudació.

Com tots els problemes que són epidèmies, a part de preocupar-nos, s'han de gestionar, i ho estem fent realment malament en el seu plantejament. Quantes vegades hem escoltat que com les persones som corruptes de mena, el sistema no funciona ni funcionarà, la democràcia és la que és, i no funciona ni funcionarà la Llei; quan és tot el contrari, ja que el que no funciona és l'Estat de dret ni el sistema institucional, i per això surgeix la corrupció com alternativa de desenvolupament d'activitat econòmica.

Le lleis, malgrat el que pensa la gent, tenen un cost en temps i informació, no són gratuites per les persones; per tant, aquestes persones només estaran disposades a cumplir les lleis en les que el cost de incumplirles sigui superior al benefici de seguir-les, segons la seva apreciació personal.

La corrupció és, des del meu punt de vista, un efecte, i no pas una causa; fins que no ho veiem d'aquesta manera mai produirem institucions suficientment honestes.

En conclusió econòmica, la corrupció és el reflexe de conductes econòmiques d'individus que busquen maximitzar el seu benestar, mitjançant l'ingrés net generat per activitats irregulars. Si l'ingrés derivat de ser corrupte és superior al cost, el individu augmentarà el nivell de corrupció, fins que aquests dos valors s'igualin segons la seva percepció. Amb la reducció d'incentius motivats per ser corrupte, i l'increment de costos o penalitats per ser-ho, la corrupció tendirà a ser menor.

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493