rajoy-celebra-gol-espanaCom acostuma a passar, el rescat de la banca en els termes proposats pel binomi Itàlia-Espanya, ens el volen vendre com un èxit.

No és cap fracàs, perqué s'ha guanyat temps i pot frenar la fugida de capitals dels bancs de l'estat espanyol, però tampoc suposa cap èxit ja que no és cap solució.

No és cap solució perqué ajuda només als creditors de la banca privada espanyola (bàsicament bancs extranjers, sobretot alemanys). Els problemes de l'Estat Espanyol són problemes relacionats amb el creixement econòmic que es va parar amb l'explosió de la bombolla inmobiliària. L'atur va crèixer ràpidament, i com els ingressos de l'Estat espanyol tenen una clara dependència dels impostos sobre les rendes del treball, aquest ingressos van baixar molt ràpidament i es va produr un immediat creixement del deficit públic. És a dir, a diferència d'altres països no va ser el dèficit públic qui va provocar la recessió, sinó que va ser al revés.

Donada aquesta situació provocada pel deute privat, degut al comportament maliciós, irresponsable i especulatiu de gran part de la banca, seràn els ciutadans els qui paguin les conseqüències. Però no només de forma directa amb els seus impostos sinó que indirectament, seguirà existint manca de crèdit que evitarà estimuls a les petites i mitjanes empreses (autèntic motor de l'economia del país) perquè puguin invertir per ser competitives, generin lo suficient per remontar l'economia i crear llocs de treball.

Els bancs tenen massa poder, és contrapoduent per l'economia. Només d'aquesta forma s'explica que els preus dels pisos hagin baixat molt poc, si n'hi ha tanta d'oferta, però això seria provocar pèrdues (que són reals) als bancs.

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493