Print
Category: ESPAÑA
Hits: 1973

yoguipepilucibom  No volia fer d’aquest article, no el volia de cap manera, és un tema “facilón”, oportunista i fàcilment barruer, però al final...Allà anem!, a riure’ns una estona de la monarquia, perquè serveixen per això, no?, o perquè serveixen sinó?

D’alguna cosa ha de servir la monarquia si la sacrosanta Constitució Espanyola de 1978 en el seu article 56.3 blinda jurídicament al Rei, i adverteix que "La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat".

D’alguna cosa ha de servir la monarquia si en un país que s’autoanomena demòcrata, tenim la màxima institució, la real, que no es tria a les urnes, que es traspassa d’uns als altres per privilegi hereditari, de fe sort en tenim que els reis surtin tant campechanos i tant preparaos.

D’alguna cosa ha de servir la monarquia si no ens surt gratis, i ens gasten quasi 600 milions anuals, diners per altre costat que són quasi-opacs, ja que la corona no justifica les despeses, per seguretat diuen.

D’alguna cosa ha de servir la monarquia, si sempre diem que el rei regna però no governa, però tenim una Constitució, l’intocable, que li dóna plens poders com cap d’estat, diu a l’article 56.1 que "El rei és el cap d'Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la més alta representació de l'Estat espanyol en les relacions internacionals...", i a l’article 62.G que "correspon al Rei, el comandament suprem de les Forces armades", que entre les seves competències indica que “el rei pot promulgar les lleis, convocar i dissoldre les Corts, convocar eleccions en els termes que preveu la Constitució, proposar el candidat a President del Govern”, i fins i tot, segons diu l'article 63.3: "li correspon, prèvia autorització de les Corts Generals, declarar la guerra i fer la pau".

Un cap d’estat i un model d’estat però, que no el tria la ciutadania sinó que va ser concebut sota el règim militar, il·legal i colpista del genocida general Francisco Franco, que va designar al Juanca  com el seu hereu i successor, tot dient allò de “queda lligat i ben lligat”, per tant, d’alguna cosa ha de servir? O no?

D’alguna cosa ha de servir la monarquia si la mateixa institució transgredeix els límits del dret constitucional i de la declaració dels drets humans quan en el seu article 1, diu "tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i dotats com estan de raó i consciència han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres", i segons l'article 2, diu: "tota persona té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole o origen nacional o social, posició econòmica , naixement o qualsevol altra condició".

D’alguna cosa ha de servir la monarquia però de què serveix?...

Però no havíem dit que ens riuríem amb aquest article? O és que potser no fa gràcia, realment parlant, riure dels ridículs pensaments d’aquesta institució anacrònica del passat, antidemocràtica, desigualitària, mancada d’utilitat i obsoleta com ninguna altre. Una institució de merda, o millor dit de “merde” com diria la Leti, en francès, que vol dir el mateix escatològicament parlant però que per ella, tota una reina, i per nosaltres, els plebs, volen dir coses molt diferents.

Per la Leti i el Felipito tacatún, “the monarchs”, la merde és que surtin a la llum el tema de les targetes Black, la trama Púnica, l’asetjament sexual, i que afecti a un dels seus compis yogui, gendre de Villar Mir, ex-ministre en aquells meravellosos anys 75 i 76.  “Con lo mu simpático que era er chavá”, es va posar 34 mil euros a la butxaca pel “morro” i va fer donacions al PP per quasi 2 milions d’euros.

Per ells, la merde és ara la publicació dels ‘wasaps’, per mi la merde és que quasi no hi hagi mitjans de comunicació que hagin donat rellevància a la notícia, o bé que l’hagin volgut minimitzar-la.

Pels plebs, no tots, doncs molts semblen abduïts per viure en el món de Disney on els prínceps i les princeses són bones, la merde és que el reis, en lloc de retreure l’actitud del compi, li donin missatges de suport, i fins i tot, s’emplacin per anar a menjar plegats. Tot i mentre, en un estat, el que regnen, on la gent pateix retallades en educació, en sanitat, en drets i llibertats; on la corrupció és el sistema de fer les coses per excel·lència, ells es dediquen a preocupar-se pel que està del costat dels estafadors, dels assetjadors, dels corruptes. És que és el seu compi yogui, aquesta és la merde, la merda, la mierda, the shit, die scheiße, дерьмо, 它是狗屎, kaka da...

La gran merde, Felipe i Letizia, és que us sembli una merda el que no ho és, i que el que ho és, no us ho sembli.

I a tot això, que té a veure el títol de l’article: Leti, Luci, Bom y otras compis yoguis del montón, amb la primera pel·lícula de l’Almodóvar, la que va escriure quan encara treballava com administratiu a la Telefónica, basada amb la Movida madrilenya. Doncs res, més enllà del surrealisme de la situació comparada amb la del film.

A la peli, quasi de culte, Pepi (Carmen Maura) és una jove que es dedica a cultivar cànnabis (que també és diu merda) a la seva terrassa del seu pis de, però un policia veí, s’assabenta i la viola. A la dona del poli, la Luci, que li agrada el dolor, la convenç per fer classes de punt, i en aquestes classes coneix a la Bom (Alaska), una cantant punk amb tendències sàdiques. Juntes fan camí, per festes i concerts en plena Movida, creuant-se amb diferents i curiosos personatges. La seva vida divertida, canvia quan el poli, tip de la vida que porta la seva dona, li dóna una greu pallissa i la deixa ingressada a l’hospital. La Luci ja no torna amb les altres dues, que acaben vivint soles i menjant bacallà al pil pil...Recorda al cas, oi?

 

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya