Imprimeix
Categoria: ESPAÑA
Vist: 2582

conclusions20d  Diu el refranyer castellà que “cuando veas las barbas de tu vecino pelar, pon les tuyas a remojar”. Doncs bé, dedicat a tots els que s'en fotien del adzucat de les eleccions del 27S i el panorama que havia quedat a Catalunya, el panorama en clau espanyola que queda com a resultat del 20-D reforça i millora qualsevol dificultat dins de la política catalana.

A partir d'avui, es posa en marxa el rellotge per la formació de govern a Espanya, igual que s'acaba el temps per fer-ho a Catalunya. El ventall d'anàlisi que veurem en els dies vinents, cadascú dirà la seva en funció del seu propi interès, veurem com acaba tot això, però a priori vull comentar les meves primeres conclusions del 20D, les eleccions generals realitzades ahir a l'estat espanyol.

1.- Continua el model de dos espanyes, la blava i la vermella, dins d'una Espanya fragmentada, i ara fragmentada en cadascun dels seu fragments. Serà necessaris fer coalicions, pactar, però aquesta paraula sembla que fa anys que no existeix en el diccionari de la Real Academia de la Lengua Española.

2.- La blava guanya on sempre. L'Espanya de les dretes més inmovilista, manté malgrat la corrupció, els desnonaments i el menyspreu generalitzat als ciutadans, un gruix de votants fidels al PP, un partit originari dels hereus de la dictadura, dels hereus colpistes de la Guerra Civil espanyola, personatges que ja fa quasi 90 anys que d'una forma o altra governen aquest estat, ara en pseudo-democràcia i abans mitjançant la pèrdua absoluta de llibertats. L'alternativa de dretes que havia de liderar el canvi, la dreta taronja, les dretes del màrqueting, s'han quedat en un no res, i no seran la clau de la governabilitat que volien ser. Avalats per uns mitjans de comunicació que els volien llançar i unes enquestes, ara dubtoses, han obtingut un resultat que no imaginaven ni als seus pitjors malsons. El taronja no s'ha menjat al blau.

3.- L'Espanya vermella s'ha diversificat. Un empat quasi tècnic, en nombre de vots entre una esquerra socialista, la de sempre, i l'esquerra renovada, la que diuen que va sortir del carrer, de les manifestacions del 15M. Els socialistes renten la seva cara perquè perden menys diputats que els populars i continuen com a segona força, però és un fet que han obtingut els seus pitjors resultats en unes eleccions generals. La seva fortalesa queda ja només reduïda a l'Andalusia, sobretot occidental, i a Extremadura. La part vermella espanyola, ha sofert masses pallisses, li han sortit “moratons” i ha aparegut Podemos, que ha fet una campanya impecable, sobretot en el seu tram final.

4.- Els partits nacionalistes i els independentistes, tindrien la clau de governabilitat en condicions tradicionals. Però donada la conjuntura actual, no sembla que cap dels partits catalans, que podrien pràcticament decantar la balança cap a un o altre costat, voldran ser-hi partícips, al contrari sembla que voldran tenir un paper de veure que passa en “aquest sidral”.

5.- A Catalunya, una vegada més, la primera força de l'Estat, el PP, és la darrera força a casa nostra. Manifesta prova que el que ens interessa a Catalunya no interessa a Espanya, i al contrari, Catalunya ja fa temps que ha desconnectat d'Espanya, no només des de el 27S. ERC triplica resultats i guanya Podem amb el lideratge d'Ada Colau, amb un discurs, ara sí, on s'afirma obertament que aquest partit està d'acord amb el dret a decidir. El PSOE, que es presenta sense el PSC malgrat mantenir les sigles, obté els seus pitjors resultats, per primera vegada no és el partit més votat en unes eleccions generals. Catalunya vol decidir, està clar, penalitza a qui no deixa exercir la llibertat i aposta per qui diu que vol respectar-la.

6.- Queden finiquitats els ja zombis, UpyD i Unió. El partit comunista al model tradicional, també queda relegat a un paper insignificant amb només 2 diputats.

Aquests resultats dificulten la governabilitat de l'Estat, afortunadament, perquè obliguen a governar mitjançant el pacte i no per Real-Decret, obliguen a parlar les coses i aprovar-les abans de portar-les a terme, en definitiva, obliguen als polítics a fer política i a ser més demòcrates. Benvinguts siguin aquest resultats, ja era hora.

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya