Imprimeix
Categoria: ESPAÑA
Vist: 13511

recuperacion  La recuperació d'una economia no és un fenomen instantani ni un fenomen que es produeix quan l'economia comença a presentar indicis positius. La recuperació no depèn només de les circumstàncies conjunturals, també depèn de la preparació que tingui una determinada economia per fer el salt i que no sigui un salt al buit.

Estem en un any electoral, sentirem i llegirem moltes mentides, moltes mitges veritats. Així doncs, no anirà malament saber algunes coses abans, que és l'objectiu de l'article d'avui. No confiem en els mandangueros, en els engalipadors de pa sucat amb oli, no ens fiem de prestidigitadors que voldran jugar amb les nostres ganes que la crisi acabi i ens vulguin vendre per art del birlibirloque que amb un simple abracadabra i apareix la recuperació, tot ja s'ha acabat, els mals temps han passat. Les coses no van així en economia.

L'economia espanyola i la catalana, de forma similar, van tenir un índex interanual positiu del PIB de l'1,4%. La demanda interna ha sigut la impulsora d'aquest creixement, sobretot el consum privat de les famílies amb un 2,4%; seguida de la inversió amb un 3,4%. Per contra, el consum públic quasi no ha crescut, només ha tingut un augment del 0,1%.

Aquestes dades han sigut utilitzades, sobretot per polítics, per dir que la recuperació macroeconòmica s'està traslladant a la microeconomia, ja que el consum familiar és l'impulsor del creixement econòmic. Sentirem i llegirem fins a les eleccions generals de l'Estat que el govern espanyol ha reorientat l'economia espanyola fins a iniciar el procés de recuperació i crear no sé quants llocs de treball. Aquestes afirmacions són incorrectes, són cants de sirena, són mentides. Responen només a un desig del poble espanyol per sortir de la crisi i que el govern espanyol alimenta de forma maliciosa, al més pur estil engañabobos, no tenen cap fonament. El govern espanyol es dóna un mèrit i una importància que realment no té. I com s'explica això? Els números són freds, diuen el que diuen, i realment aquestes xifres hi són.

Espanya no està bé, ni hi ha res que ens permeti veure que ho estarà. Els polítics no expliquen que l'impuls de la recuperació microeconòmica està relacionada fonamentalment en la competitivitat i eficiència de les nostres empreses en els mercats internacionals, procedeix de la generació de llocs de treball derivada de sector vinculats a l'activitat exterior, ja sigui indústria exportadora, serveis vinculats a aquestes empreses, i al turisme en general.

Si analitzem les dades exportadores vers les importadores, podem determinar que el nou creixement econòmic no és incipient, però ferm. Malauradament és un creixement que neix ja molt feble. La demanda exterior no està recuperada, ja que és fluixa. L'oferta interna no ha millorat, com reflecteix la caiguda de la productivitat fins al -0,4% en el quart trimestre de l'any.

El govern espanyol tindria i seria causant de la recuperació si el sector d'activitat del que és directament responsable, l'administració pública, millorés també en la seva eficiència, cosa que no és així. Seria causant de la recuperació si impulsés reformes estructurals que estimulessin la capacitat del teixit productiu propi per ser més competitiu en l'oferta, si realitzés polítiques de qualitat i de quantitat per disminuir la burocràcia i incentivar seriosament l'emprenedoria empresarial de tipus schumpeteriana, la innovació mitjançant les idees, el tractament del coneixement, la tecnologia i l'organització de les empreses.

Els nous temps comporten un nou model de creixement, els temps que vindran condicionaran si continuarem o no en un estat de crisi, que pot ser permanent, crònica o almenys de llarga durada. Només es podran afrontar si existeix un canvi radical en el teixit productiu, que sembla que els dirigents espanyols no el veuen o no el volen veure. Però el que és pitjor, tampoc ho veu l'oposició, és l'anomenada com nova esquerra, però amb argumentaris més vells que mai, mirant cap a un altre costat. Parlen de més renda, més protecció social, més demanda interna, més benestar, parlen de les conseqüències, però no parlem del com ho aconseguirem, no anomenen les polítiques de productivitat i competitivitat, sobretot de les pimes, que han de fer possible el canvi de model de creixement i el nou model de generació de valor empresarial.

L'economia espanyola és 100% dependent, té nul protagonisme dins de l'escenari mundial, segueix amb un altíssim índex d'atur, cada vegada està més desequilibrada, no disposa de capacitat d'estalvi ni d'inversió per part dels ciutadans, és un país molt endeutat, tan privada, però sobretot públicament, a un nivell que fa que aquest deute bilionari no es pugui tornar. L'economia espanyola no ha evolucionat, no s'està recuperant, té els mateixos problemes que abans tenia, és una bomba de rellotgeria que crida al pessimisme.

Senyor Rajoy, senyor Montoro, senyor De Guindos, senyors i senyores que els hi fan l'onada i riuen les gràcies, i fins i tot senyors i senyores que encara els volen votar... són vostès uns lladres, juguen amb la bona fe i la il·lusió dels ciutadans, són vostès uns estafadors.

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya