Detalls

Escrit per Xavier Mas i Casanova

Categoria: CATALUNYA

Publicat el 03 Gener 2021

Vist: 2935

M’IMPORTA UN “RAVE”

Bon Any a tothom!

M’importa un “rave” si la decisió d’actuar i evitar la rave de Llinars és de Salut o d’Interior. Això és un tecnicisme, és cosa vostra, del Govern català. M’importa un rave qui ho ha d’evitar, m’importa un pebrot qui és qui els ha d’identificar, m’importa un comí qui els ha de detenir, m’importa un cogombre qui sigui que hagi d’actuar, però feu-ho!!!, colla de negligents!

Nosaltres sacrificant les trobades familiars i d’amics, nosaltres passant Nadal i Cap d’Any confinats i fotuts a casa per responsabilitat, mentre haig de sentir que aquest grapat de drogoaddictes i de paràsits socials atempten contra la salut pública, la salut de tots, la salut dels nostres avis, la salut dels vulnerables i dels nostres éssers estimats, posant-los en risc.

M’ofèn molt especialment veure com aquesta escòria grupal pretén presentar una farra excessiva i perillosa per a la resta dels ciutadans com un acte de rebel·lia contra el sistema quan el que és realment és un pur acte d’egoïsme individual.

Quin coi de rebel·lia és anar sense mascareta!!???. Quin coi d’antisistema és no preservar ni el més mínim la distància amb els altres. Qui nassos es pensen que són!, convertint-se en armes virals propagadores de la mort. Qui cony es creu ser aquell simulacre de pseudo-Cleopatra hortera dels pits a l’aire, que potser vol emular la Llibertat guiant al poble d’Eugène Delacroix?, doncs NO noia!, simplement ets una addicta, una deixalla humana carregada de drogues i d'alcohol fins a les celles, com tots els qui eren a Llinars.

Desgraciats! Energúmens! Mal parits!... I ja posats, Gonorrea! (pels que heu vist Narcos). No només us jugueu la vostra vida, que, vist el que he vist, considero que no té cap valor per a la resta de societat, també jugueu amb la vida de tots els altres, a ritme de música house, o trance o com nassos vulgueu anomenar aquell mantra de soroll "hipnòtico-sectari" que us converteix en zombies empastillats i atiborrats de drogaïnes.

I, per què a aquesta gent(ussa) no els han aïllat? Per què no els han posat en quarantena? Per què no els han deixat dins i han acordonat la zona? Per què s’han limitat a anotar el nom i prou? I vaig més enllà: quin dret tenen aquesta gent(ussa) a emprar recursos públics si són infectats en la rave de Llinars? És el seu dret? No! No! I no!. Ells es passen pel forro la salut i els drets dels altres, ells ens posen en perill, no respecten res de res, només que per passar-s'ho bé una estona, per cert, quina pena haver de passar-ho bé en una nau infectada de rates i haver de fer-ho de forma artificial prenent tota mena de substàncies estupefaents. Quina pena! I quin fàstic!

També m’ofèn l’actuació dels Mossos i del Govern. Costa molt entendre-ho, no es pot. La imatge de passivitat contrasta amb els missatges oficials que s’adrecen a la ciutadania. És una manca de respecte per les restriccions aplicades als ciutadans del carrer, una manca de respecte pels propietaris de bars i restaurants, una manca de respecte pel lleure nocturn i altres sectors que han arruïnat, una manca de respecte absolut pels milers d’autònoms i empresaris de negocis que han hagut de tancar o tancaran en els dies vinents, una manca de respecte per a tothom qui ha perdut la feina directament o indirectament per la pandèmia, una manca de respecte per a metges, infermeres i resta de personal sanitari que posarà la seva vida i la de les seves famílies en risc per atendre ben aviat aquests “cafres” o els centenars de contagiats per a ells, i una inmensa ofensa per tots qui han perdut familiars i amics en aquesta epidèmia.

No és fàcil gestionar una situació complicada, però aquesta no es pot gestionar amb la negligència i la ineptitud d’aquests polítics mediocres. Plegueu! i que vingui gent preparada, compromesa més enllà d’escalfar i conservar una poltrona, gent que ens vulgui protegir i que vulgui donar respostes eficients als ciutadans.

No volem gent(ussa) que ens vulgui manar, ni gent(ussa) que ens vulgui robar. Volem gent que mani per gestionar el millor per a tots.

Feu bondat i cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

Detalls

Escrit per Xavier Mas i Casanova

Categoria: CATALUNYA

Publicat el 27 Desembre 2020

Vist: 2064

VACUNA VESTIDA DE FARALAES

Per diferents motius, però per segona setmana consecutiva toca parlar de banderes, encara que aquest cop la bandera és el que menys importa, més enllà de fer-ho com a folklòric embolcall del preuat contingut intern.

Per fi, les necessàries, desitjades, esperades i benvolgudes primeres dosis del vaccí anti-covid-19, comprades per la UE, han arribat, i en poques hores començaran a ser distribuïdes per tot l’estat. Queda molt per a la solució, queda molt a fer, hem de viure més rebrots, més infeccions i malauradament més morts, però avui és el principi de la fi.

Transformar aquesta important, bona, molt bona, boníssima, magnífica notícia en un acte patriòtic és de molt mal gust. Ofèn, sobta, empipa i causa una certa urticària veure les primeres imatges de l’arribada de la vacuna vestida de faralaes amb el logo del Gobierno de España i la rojigualda rodejant-la.

És una manca de respecte per a tota la gent que hem patit, que aquest cop som tota la gent, que siguin precisament els ineptes negligents de El Gobierno, ells! que han fet una gestió tan nefasta de la pandèmia, ells! que no ens van protegir ni sanitàriament ni econòmicament, ells! que han col·laborat a l’expansió del virus i a la crisi generada, ells siguin els qui semblin els primers a córrer per posar les seves brutes urpes al vaccí, que es vulguin presentar com els nostres salvadors.

Jo hi crec en el vaccí i els seus efectes, 100% hi crec, crec amb el Dr. Ugur Sahin, el CEO de l’empresa alemanya BioNTech, hi crec en el seu equip d’investigadors, i hi crec en nosaltres, que l’hem pagat i la pagarem. Aquesta vacuna ens pertany, que la polititzeu, que hi feu propaganda, que la taqueu amb els vostres símbols, que us n'apropieu d’ella amb aquest ranci populisme nacionalista de sempre em molesta especialment en un tema tan sensible com aquest... El vaccí no és vostre, la solució no ha vingut per vosaltres, el mèrit tampoc.

Increïble. Seria divertit si no fós un tema que ha fet i fa patir tanta gent.Poseu la bandera als estancs com fins ara, emboliqueu els productes que us doni la gana amb ella, etiqueteu brandi, mantega, pots de cigrons, formatge semi, oli del bò, vi de tetra-brick, embotit de chopped, etc., pinteu amb fum la bandera al cel amb aviadors que després confonen els seus colors, us podeu posar la vostra bandera allà on us hi càpiga. No ens enganyeu!, hem vist el vostre patriotisme quan veu deixar entrar el virus sense fer-hi res, hem vist el vostre patriotisme quan heu impagat les prestacions als treballadors, hem vist el vostre patriotisme quan heu fet pagar la quota dels autònoms, hem vist el vostre patriotisme quan no heu ajudat als empresaris de les pimes.

El vaccí arriba a Europa, cap altre país de l’UE ha posat la bandera a aquest, a la solució de la pandèmia. A España, com sempre, falsos! Ganduls! Sabem quin és el vostre patriotisme, un patriotisme de pa sucat amb oli, és el patriotisme que es redueix a embolicar, posar pancartes i fer numerets de tot i amb tot, sobretot d’allò que us és aliè.

Ara bé, i, dit això, si una cosa ha sobtat de tot aquest episodi és: que la dreta rància i fatxa espanyola també ho critica. L’Alberto Rivera ho critica. La Ayuso, que va posar la bandera amb les 7 estrelles per distribuir mascaretes, ara s’emprenya. El PP de la Comunitat madrilenya ataca frontalment dient: “una pancarta tan grande como el número de fallecidos que han ocultado”. Toni Cantó ha publicat a twitter “no hay nada que no toquen y contaminen”.

Aquesta dreta ultradretana espanyola que inaugura festes, exposicions i concerts amb la bandera espanyola, que l’ha posat com a il·luminació nadalenca als carrers de Madrid, que la porta arreu on va, que la vesteix en samarretes, com a polseres, com a arracades, a les mascaretes, fins i tot a les calces i calçotets, ara es crispa i s’irrita quan el govern “de izquierdas comunista”, el govern “del coletas” s’apropia per fer-ne propaganda.

Per acabar, una pregunta: en una situació tan esperpèntica com aquesta, i d’exaltació patriòtica dels inútils, sabeu si les agulles de la vacuna seran normals o seran banderilles per als toros amb els colors de la rojigualda?

Bon Any, feu més bondat que mai i cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

Detalls

Escrit per Xavier Mas i Casanova

Categoria: CATALUNYA

Publicat el 20 Desembre 2020

Vist: 1464

CREMAR LA BANDERA

No he cremat cap bandera ni ho penso fer, però vull i exigeixo el dret a fer-ho.

Quan exercim un dret fonamental, com és el de la llibertat d’expressió, no l’hem de justificar, ni cal pensar si ofèn o no als altres, són drets propis i personals, no hem de demanar cap permís per a fer ús d’ells. La llibertat d’expressió, la llibertat de pensament, la llibertat a la intimitat i la llibertat a la dignitat, entre d’altres són drets inviolables i no regulables que hem de poder exercir quan volem. Formen part del dret a viure.

He de poder, i puc, cremar la bandera italiana, la francesa, la xinesa, la peruana, la congolesa, la Senyera catalana, la ikurriña basca i l’espanyola quan vulgui. He de poder i puc cremar o estripar les fotos del rei espanyol si em dona la gana, mocar-m'hi en ella si vull, de la mateixa manera que puc fer-ho amb les fotos d’Elizabeth Queen, les del president canadenc o les del sultà de Brunei. He de poder i puc cremar la Bíblia, l’Alcorà, el Talmud i les quatre Vedas de l’hinduisme. He de poder i puc cremar fotos del papa Francesc, de l’arquebisbe de Canterbury, dels patriarques ortodoxes, dels grans muftís islamistes sunnites, dels líders xiïtes, del cap de l’ismaïlisme nassarita, dels rabins del judaisme i del dalai lama, si em ve de gust. Un gust pèssim, per cert, però he de tenir la llibertat de poder fer-ho per a ser lliure.

La llibertat és un dret personal, no pas un delicte; la llibertat d’expressió tampoc no ho és. Cap persona, grup, estat ni tribunal té dret a prohibir-me o jutjar-me per a exercir aquest dret.

Una bandera és, simplement i físicament, un tros de roba pintada. Una bandera, igual que un himne i altres símbols nacionals o grupals, ens n’orgulleixen. Els estimem i respectem pel que representen. No pot ser mai una imposició. Cap símbol, encara que fos el més important dels símbols, pot mai prevaler sobre cap llibertat, encara que sigui la menys important de les llibertats, que no és el cas.

Aquest article no va de banderes, va de llibertat o, millor dit, de la manca de llibertat que hi ha l’estat espanyol per a poder ser lliures. Una manca de llibertat silenciada i manipulada pels mitjans de comunicació espanyols, amenaçada i represaliada per les forces d’ordre i seguretat de l’estat, i aplicada sense cap vergonya i de forma vergonyant pels tribunals.

El nivell de desprestigi dels tribunals espanyols no té límit, i encara menys el del Tribunal Constitucional. Fanàtics, neofeixistes, corruptes, manipuladors sense cap fre ni control que fan ús polític del poder judicial, que van en contra de la llibertat i els drets fonamentals, com ho és el dret a la llibertat d’expressió. Que van en contra de la normativa, els convenis i la jurisprudència europea i internacional dels països democràtics i avançats, fins i tot de les mateixes lleis espanyoles, tot en benefici d’una ideologia pretèrita i obscura que intenta fer de l’estat un organisme autoritari i repressor que cada vegada fa més estret i cargolat el camí cap a la democràcia, i que converteix la Constitució en una magna llei adaptada a la seva imatge i semblança. Una llei falsament patriòtica feta per a trepitjar i aixafar drets i llibertats, precisament tot el contrari del seu significat vertader.

La retirada del tercer grau als presos polítics catalans, el seu empresonament injust per sediciosos, els fallits intents de repatriar al president legítim Carles Puigdemont, la repetició o reinici del procés judicial contra Arnaldo Otegi, la condemna del madrileny Dani Gallardo, la persecució judicial a Gonzalo Boye per ser l’advocat dels exiliats catalans, són alguns exemples evidents de la inseguretat jurídica de l’estat, casos clars del llastimós, inquisitorial i preocupant espectacle judicial que ha tirat per terra anys i anys d’intentar netejar la imatge espanyola de cara a l’exterior.

Cap tribunal espanyol se’n salva, tots són igual. És el rovell de l’ou el que està podrit fins a la medul·la. Tots ells no han pogut més i han mostrat el que eren i són, demostrant que res els importa més enllà del rancor, l’odi, el menyspreu i la venjança. El camí el tenen marcat, confonent maliciosament i a propòsit la interpretació d’intencions amb els fets provats. Ells seguiran i seguiran aplicant preceptes jurídics de forma arbitrària. Seguiran inventant a tort i dret tot el que els hi sembli i el que els hi sigui necessari per a justificar els seus actes.

L’ultratge a la bandera és un dret, no un delicte.

Tenir justícia neta i imparcial també és un dret. El temps dels jutges, d’aquests jutges que fan aquest tipus de justícia injusta i interessada, ha passat. És un dret reclamar la Justícia com cal i un dret exercir-la si cal.

Ara que són temps dels Pastorets, aquests jutges són el Dimoni; són dimonis que impedint la crema de símbols, cremen la llibertat d’expressió, la dissidència, la Llibertat en general i els Drets.

Bon Nadal a tothom, feu bondat i cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

Detalls

Escrit per Xavier Mas i Casanova

Categoria: CATALUNYA

Publicat el 08 Desembre 2020

Vist: 2772

MORDOR

Aquesta setmana no va haver-hi article el diumenge, ara us explico el motiu:

Ho sento, però tenia a l’agenda des de feia mesos un compromís inajornable amb la meva filla Mireia, veure de forma completa la versió estesa de El Senyor dels Anells, les tres parts seguides i només parant per anar a veure als meus pares, fer el vermutet i dinar uns canalons de foie i ceps que estaven...oh! Exquisits!

És la tercera vegada que fèiem aquesta “frikada”, la darrera havia sigut fa més de 5 anys, us ho recomano, penseu que aquesta obra mestra del cinema es va gravar completa i només la van trossejar en tres parts per la seva exhibició comercial. Veure-la sencera és increïble, exigeix matinar, a les set ja estàvem com un rellotge davant la pantalla, i dedicar-hi tot el dia. Fer-ho, suposarà que mai més voldreu veure-la a trossos.

En honor a un diumenge tan especial, l’article setmanal ha de fer referència a l’imaginari de J.R.R. Tolkien, i vist el que ha passat durant la setmana, com no pot ser d’un altra manera, ha de ser dedicat a Mordor, el país volcànic i sinistre a l’Est de Gondor i on es va forjar l’Anell Únic amb l’objectiu de dominar els pobles de la Terra Mitjana.

Dit de forma senzilla, sense embuts i directament: Mordor no sembla Espanya, Mordor és Espanya.

L’existència de les ordes d’orcs de VOX, el soroll de sabres dels militars uruk-hai que demanen un cop d’estat, un d’ells que parla obertament de genocidi i vol liquidar a vint-i-sis milions de ciutadans, les càrregues policials realitzades pels trolls nacionals i benemèrits eixelebrats, les condemnes a músics i titellaires, i la persecució a líders socials i ciutadans catalans dissidents perpetrades per mags Sarumanians armats amb togues i corromputs per la seva ideologia i poder, nazgûls disfressats de periodistes mesetaris mordorians que són propagandistes a sou, i finalment, un rei emèrit i el seu preparao fill que foten el que els hi surt dels coll... amb el suport d’orcs, uruk-hai, trolls, mags sarumanians i nazgûls, qué és realment el suport de tots ells al règim que va instaurar i imposar el dictador assassí Franco Sauron.

Espanya: Foscor. Foc. Tirania. Corrupció. Feixisme. Violència. Ultradreta. Dictadura. Por. Un estat sense cultura democràtica. Un estat sense ànima pròpia ciutadana. Un estat sense llibertat amb la creença que les coses s’han d’imposar per la força, sense urnes, per decret, per l’única llei del “ordeno y mando”, i prou. Un estat corromput per anys de feixisme i de falsa transició, un estat que no ha sigut capaç de passar pàgina com cal, que no ha sigut capaç de fer net i erradicar tota la maldat que ha quedat a dins, infiltrada i vertebrada en gran part de les seves elits. Això és Espanya i Mordor és això. Quin fàstic!

Mordor té molts enemics, són els bons, Aragorn, Frodo, Gandalf, Gimli, Legolas, Sam, Pippin, Merry, Boromir, Faramir, Éowyn, Éomer, Théoden, Elrond, Galadriel, Arwen, Haldir, tots els elfs, els humans, els nans i els hòbbit. Cap d’ells per si sol pot vèncer el poder de Mordor, ningú escapa de l’ull que tot ho veu, però esdevenint aliats aconsegueixen el seu objectiu d’acabar amb la tirania i la maldat.

L’Espanya de Mordor també té enemics: els independentistes, Catalunya i els catalans, els bascos, els republicans, l’esquerra, els ateus, els que pensen, els que són diferents, els demòcrates de veritat. L’Espanya de Mordor té 26 milions d’enemics que els molesten i als que vol i cal assassinar.

Com diu la Dama elfa Galadriel, “només tu pots decidir que fer del temps que se t’ha donat”. El meu temps i la meva llibertat és “my preeeeciousssss”.

Cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya