BANCA CARRONYAIRE

bancacarronyera1

Avís a navegants: Aquest article fot ferir sensibilitats però no importa. A qui fereix, és que s’ho mereix.

En els moments extrems, com ho és ara, és quan surt la veritat del que un és, la part més bona i més dolenta del que portem a dins, sense disfresses, és quan aflora el valor real de les persones de forma individual, i el valor social de les empreses i societats com a col·lectiu.

La bondat natural, la perseverança il·limitada i la temprança racional són actituds que afortunadament es veuen positivament manifestar-se diàriament en temps de la Covid19, però també n’hi ha d’altres de molt negatives, com són l’avarícia desmesurada, l’odi perniciós, la maldat gratuïta i la ira desbocada.

Tots i cadascú de nosaltres tenim la nostra imatge o fama, a vegades no és sempre la correcta, tenim diferents imatges en funció dels àmbits perquè hi ha persones que tenim més o menys arestes emocionals, o perquè sabem i decidim utilitzar-les més o menys. Ara bé, en una situació extrema, és quan se’ns veu el llautó i projectem una imatge més autèntica.

El mateix succeeix a una empresa. En aquests moments difícils i pels seus actes aflora la seva autèntica ètica i personalitat, aflorant una imatge que deixa de ser conseqüència dels anuncis de televisió, premsa i ràdio, per passar a mostrar-nos una imatge més fidedigne i més propera del que l’empresa és realment.

Amb un títol aparentment molt contundent, com és el de Banca carronyaire, un podria pensar que qui ho escriu respon a un capdavanter defensor del comunisme més radical i soviètic, els que em llegiu setmanalment sabeu que no és així, sóc capitalista. És cert que tinc moltes arestes de pensament econòmic, a cavall entre el socioliberalisme i la socialdemocràcia, i fins i tot, amb algun matís liberal, en funció del context temporal polític, econòmic i social.

Crec, defenso i predico el capitalisme, com a vehicle pel benestar i creixement de les persones que componen la societat, la història ens ho mostra i demostra. Crec, defenso i predico l’important paper que hauria de tenir la Banca en aquest sistema capitalista, però critico i ataco ferotgement a una Banca com aquesta, una banca immoral, una banca destructora, una Banca sense escrúpols ni cap gota d’ètica, una Banca que no fa de Banca sinó que extorsiona, desiguala i crea desgràcia a la societat.

A cadascuna de les crisis del segle XXI, la del 2008 i la de la Covid19, la Banca, aquesta Banca, ha activat els seus més deplorables mecanismes carregats de males pràctiques. El 2008 amb la venda de preferents, la venda de bons, les sortides a Borsa fallides, comportaments tot ells, que ens va projectar una imatge guanyada a pols, una imatge de mentiders, d’aprofitats, de barruts, d’anar contra la societat.

Una reputació que no han pogut netejar i que consoliden amb l’actual crisi. La Banca demostra un cop més, que com a globalitat, els seus dirigents, una gran part dels seus directius, i també malauradament de forma sovint, una gran part dels que hi treballen, es mereixen la seva mala fama, una reputació que els fa veure com són, voltors carronyers, hienes, l’últim graó dins de la cadena tròfica.

Mira que voler vendre assegurances a preu abusiu com a obligació per accedir a finançament mitjançant crèdits ICO en un moment de necessitat i desesperació econòmica com aquesta! Quina vergonya, quina poca ètica! Us imagineu a una infermera o a un metge venent una assegurança a un pacient amb coronavirus com condició per atendre’l?.bancacarronyera2

Mira que voler amortitzar el deute que tenen concedit a empreses i autònoms, fent una venda creuada de productes, tapant forats del passat, fent un intercanvi del deute ja existent i avalat per ells, per noves línies avalades per l’ICO, avalades per l’estat, és a dir, pel conjunt dels ciutadans, i en moltes ocasions exigint un augment de garanties addicionals! Quina barra!

Mira que carregar-se parcialment o totalment les línies de circulant, com pòlisses de crèdit, de pagament a estranger, confirmings, pòlisses de descompte de rebuts, etc. que tenien les empreses per gestionar financerament el seu dia a dia, necessari per la seva supervivència, canviant-les per una prestamització via ICOs! Com es pagaran després els préstecs ICO si les empreses no disposen de finançament en circulant?

Mira que quedar-vos part dels diners a les vostres mans, per cobrir deutes futures contretes anteriorment a la pandèmia, i no arribant mai als comptes corrents de les empreses i autònoms, retenint-los com a garantia de futurs pagaments. Aquests diners no són per això, pervertiu el seu objectiu, no són diners vostres, són diners que la UE ha posat a disposició de la gent per no aturar-nos, per aportar liquiditat al sistema, per pal·liar efectes econòmics desastrosos i minvar al màxim l’atur. Apropiar-se del que no és vostre, només té un nom: lladres!

Quina repugnància el fet de treure profit del mal aliè, d’un mal que ningú s’ha buscat, d’una situació tan trista i tan complicada com aquesta!, treure profit de la gent desesperada que d’un dia per l’altre ha vist reduït els seus ingressos, en el millor dels casos, o que directament han desaparegut. Però a ells què més els hi dóna que la gent tanqui, insensibles que els empresaris vagin a la ruïna. Així actua la carronya, la cosa nostra, no el que hauria de ser la Banca.

Ara!, a la Banca carronyaire ho tenen tot avalat, cobren els beneficis i no arrisquen res, gaudeixen de la impunitat dels jutges i el beneplàcit del govern, a qui tenen comprat. Han traspassat el risc a empresaris i autònoms que només busquen fer de motor, sobreviure i fer que altres sobrevisquin, donant una puntada de peus cap endavant al drama del moment per veure si el futur els ofereix un millor escenari, que avui es planteja descoratjador.

El que van fer el 2008 i següents va ser molt greu, ara encara ho és més. Quan això passi, la democràcia i la gent hem de pensar en el nostre futur, hem d’acabar amb aquesta Banca carronyaire, finiquitar la seva perversitat i el seu joc brut, les seves formes barroeres, mafioses, decadents i el seu endèmic fons antisocial.

La Banca estatal ha tingut una segona oportunitat, una oportunitat d’or, que lluny d’aprofitar-la, ha decidit enterrar-la. Esperem que aquesta Banca carronyaire, aquesta forma de fer Banca, sigui una víctima més dins del recompte de la Covid19, l’única víctima a celebrar.

Per una economia que es pugui recuperar més aviat, per una economia millor, pel capitalisme, fora!!! la Banca carronyaire.

Cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

ALT RISC DE CONTAGI

altrisccontagi0

Això no està, no s’ha acabat.

Sentir parlar de fases de desconfinament, de tornada a la feina, de jugadors de futbol que ja van a entrenar, de perruqueries que obren amb cita prèvia, de reunions personals en grups reduïts, de reactivació progressiva de serveis socials, de posar data a la tornada a universitats, d’obertura de locals comercials amb distància obligada de dos metres, de poder anar a les terrasses dels restaurants, fins i tot, d’obertura de museus i esglésies fins a un aforament limitat del 30%, ens pot portar a la idea equivocada que això de la Covid19 ja s’està acabant, que ja és hora d’anar tornant a la normalitat prèvia a l’arribada del virus, i NO.

Portem un fort desgast emocional, estem desesperats per buscar i trobar notícies positives que ens poden portar a interpretar equivocadament les gràfiques, les corbes, les estadístiques que veiem publicades i seguim cada dia, i que ens poden portar a entendre fatídicament el moment i la situació.

altrisccontagi1

Ara, més que mai, hi ha un alt risc de contagi, una alta possibilitat de rebrot que dependrà molt de nosaltres, dels factors socials més que dels factors jurídics, del que decidim fer més del que ens diuen que podem fer, de com ens comportem el primer dia de sortida al carrer per passar moltes hores fora de casa, però sobretot de com ens comportem els dies següents. Si abaixem la guàrdia, si baixem el nostre nivell d’alerta, si percebem que els riscos de contagi han desaparegut, si ens relaxem i no mantenim un distanciament social exhaustiu i molt prudent, estarem cometent un greu error.

Més que mai, confiem amb el nostre sentit comú, no en el que ens diu la tele, els diaris o la ràdio. No confiem amb el que ens dirà la Llei, amb el que permeti el govern o amb el que no permeti, fem el que considerem oportú nosaltres per combatre una pandèmia que roman encara. L’estat d’alarma es suavitzarà i s’aixecarà, però el virus continua i continuarà, el virus hi és, i és igual de contagiós i igual de letal que ho era el mes de març quan ens vam confinar. No ha canviat res, no hi ha res de normal, hem de seguir fent vida anormal. Una vida anormal diferent de la feta fins ara, però vida anormal a la fi i al cap. Això va per a llarg, queda molt camí a passar fins a l’arribada d'una vacuna, no ens generem falses expectatives, ni cantem victòria abans de temps, que serà pitjor.

Quan sortim al carrer hem de ser cívics i exemplars ciutadans, però no hi ha prou, hem de ser contundents i molt estrictes amb els que no són cívics, amb els que no són bons ciutadans, amb els que passen de tot, amb els irresponsables, amb els perillosos. Tolerància ZERO amb ells. Encara que ens sàpiga greu dir-ho, ens faci vergonya recriminar en públic a altres, encara que no ho haguem fet mai fins ara, ara és el moment de començar a fer-ho per a la salut de tots: de familiars, d’amics, de iaies i iaios, per la nostra economia i benestar futur.

altrisccontagi2Els hem de denunciar, una, deu, cent i mil vegades. És un acte de SALUT PÚBLICA en majúscules. Els hi hem de dir a la cara en el moment del fet irresponsable, i ho hem de fer en públic, a les xarxes si cal com a canal lliure de difusió. Si a una fruiteria del barri, les dependentes porten les mascaretes per sota la barbeta, NO és acceptable, encara que hi passin moltes hores i que les mascaretes els hi produeixin un fort aclaparament i molta calor. Atendre al públic, utilitzant guants, però guants que es fan servir per a tot, sense recanvi, com obrir la porta, rascar-te la cara, tocar la bossa de mà, el mòbil, NO és acceptable. No guardar la distància de seguretat en un comerç obert al públic, un súper per exemple, i que passi amb la complicitat i aquiescència del personal que hi treballa, NO ho és d'acceptable tampoc.

No fem cas dels que diuen que denunciar és fer de policies o de delators, no fem cas dels que diuen que amb la denúncia podem fer un mal a una persona per un error, pensem amb el mal irreparable que aquesta persona pot fer-ne a moltes altres per la seva comoditat, desídia, manca de professionalitat i de responsabilitat. Molta gent vàlida ha perdut i perdrà la seva feina, fem que aquests la recuperin, no perdem el temps defensant a qui no té defensa ni la mereix!. Tolerància Zero amb els incívics que ens posen en perill a la resta.

Cuideu als altres i cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

DE LA COVID19 A LA COVID155

delacovid1

Després de la Covid, res serà normal.

Després d’un trauma nacional, i ja no diem després d’un trauma internacional com és i serà la pandèmia global per coronavirus, toca tornar a poc a poc a la normalitat, però aquesta normalitat ja mai serà com la que era, ara toca tornar al que anomenen la nova normalitat.

L’estat és responsable de 25 mil morts. L’estat és responsable de provocar una crisi sanitària sense precedents. És responsable d’haver abandonat a la gent gran a la seva sort, sense fer-hi res. L’estat és responsable de no tenir ni posar suficients mitjans a disposició de les necessitats dels seus ciutadans, d’estar en precari i vendre-ho com “la millor sanitat del món”, quines galtes! L’estat espanyol és líder mundial per càpita de la desgràcia, és sinònim de patiment, de dol i de mort.
L’estat és responsable de la depressió econòmica que tot just acaba de començar. És responsable de les empreses que han tancat i ja no obriran. És responsable dels acomiadaments que ja s’estan produint, no ho són les empreses que no podran pagar les nòmines o pensen que no ho podran fer per no tenir suport. L’estat perseguidor de contribuents, siguin persones físiques o jurídiques impedirà l’aixecament econòmic del país. L’estat espanyol és ruïna, inestabilitat, atur, misèria.delacovid2

L’estat espanyol és l’exemple més clar del com no s’han de fer les coses, és responsable de greus irresponsabilitats que no pretén ni vol assumir. L’estat se’n vol escapar, fugir, com sempre. I de forma repetitiva, quan aquest estat vol amagar coses, actua amb arrogància, amb mentides, culpabilitzant els altres de les seves negligències, del que ells han fet malament i reprimint-los.

De la Covid19 a la Covid155.

En aquesta situació convulsa, els ciutadans estem hipersensibles a tenir incerteses sobre el nostre futur, a patir la por de què passarà demà, som més vulnerables a no adonar-nos que la intervenció i el control del govern augmenta exponencialment sobre les nostres vides, retallant i limitant els nostres drets i les nostres llibertats, individuals i col·lectives, amb l’excusa perfecta i falsa de protegir-nos, de vetllar per la nostra seguretat.

delacovid4

Però a diferència del virus, que més tard que aviat marxarà o podrà ser combatut amb èxit, les retallades de drets i llibertats vindran amb la voluntat de quedar-se una llarga temporada, ens diran que ho fan per a nosaltres, que forma part de la nova normalitat que voldrà ser la seva normalitat, una normalitat que res tindrà de normal, una normalitat amb fort olor a naftalina, una normalitat lletja i imposada, una normalitat fosca i autoritària, centralista i del tot immoral i pel que ens han mostrat en plena crisi, policial i militarista.

Cap crisi sanitària, ni tan sols una de dimensió universal, com la que estem vivint, justifica la pèrdua de drets i de llibertats.

Estic d’acord que Catalunya hagués fet millor les coses; però no hi estic d’acord quan són veus del govern català les que ho diuen. Si ho pensàveu, haver-ho fet, haver-vos negat a acatar les instruccions, ordres que arribaven des de Madrid, haver-vos enfrontat de debò, haver-ho fet pels vostres ciutadans. Heu actuat, com moltes altres vegades, amb egoisme i covardia, no mereixeu la nostra confiança, no ens mereixeu. Ara ja no hi ha remei del que ha passat, només podem plorar els seus resultats.

Però sí que hi ha remei en què farem des d’ara, quina sortida triarem, perquè si sortim per la més fàcil de trobar, la sortida número 155, la sortida espanyola, estarem triant realment un camí sense sortida a la llum i segurament sense retorn, estarem triant una nova normalitat com l’abans comentada, estarem triant no sortir mai del túnel, estarem triant una sortida que ens porta directa al funeral del sistema autonòmic però per anar a pitjor.

Hem d’estar preparats per trobar la sortida adequada, la nostra, la que ens traurà més aviat del pou i la que ens permetrà una reconstrucció més àgil de les coses. Ens posaran tota mena de trampes per trobar-la, tota classe de dificultats i obstacles, repressió, multes, amenaces, insults i potser tanques, hem d’estar preparats per combatre-ho, hem de seguir la lluita que serà, ara sí, i com diuen “a cara de perro”, sense somriures.

Protegiu les llibertats, els drets, la salut i l’economia, cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

AVIS EN TEMPS DE COVID

aviscovid

Els meus pares sumen 182 anys.

Imagineu-vos el que deu passar pel seu cap en aquests moments. Ells que han viscut tantes coses, no entenen res.

Van viure els horrors de la guerra civil quan eren nens. El meu pare a l’infern de Barcelona, on va patir i sobreviure al bombardeig de Sant Felip Neri, on ell hi era amb el seu germà petit que va morir. La meva mare, apartada de tot perill però també de la família a Cabrils, on els meus avis la van portar amb uns masovers que la cuidaven i alimentaven, fora de perill, juntament amb la seva germana bessona, a canvi que la meva àvia els hi fes feines un cop a la setmana.

Van viure la fam i la misèria de la postguerra quan eren adolescents. Es van conèixer ballant sardanes. El meu pare va estar confinat, al sanatori de Puigdolena, per una tuberculosi, quan les persones es morien d’això, com va passar a alguns dels seus companys d’habitació. A la meva mare no li deixaven ni rebre les cartes, poesies que li escrivia el meu pare, i que més d’una forta riallada han provocat en els meus germans i a mi.

Van viure la seva joventut i maduresa dins d’una dictadura militar sense escrúpols, repressiva, que trepitjava diàriament els seus drets i les seves llibertats, les seves formes de pensar i relacionar-se. També van sobreviure aquesta època, fent a casa el que no podíem fer a fora, parlant amb llibertat i sense coaccions de qualsevol tema, criticant a casa el poder imposat i callant al carrer, parlant la nostra perseguida llengua i celebrant i mantenint les nostres ancestrals tradicions. Conservant un clima familiar normal en un lloc on hi havia un permanent estat d’excepció.

Van viure la democràcia, o la suposada democràcia del règim del 78, de la que, com tanta i tanta gent esperàvem moltes coses que no van arribar. Algunes sí, evidentment, però van viure fortes decepcions lligades a fortes expectatives sociopolítiques no aconseguides, a una situació econòmica incerta, i a una inimaginable traïció familiar, d’uns que no volien sentir a dir que el Colós que tenien no era tal, era construït amb peus de fang.

Els fills vam créixer, ens vam fer grans, ens vam casar i van venir els nets. La vida dels avis ha anat passant, junts però independents, en família però cadascú amb el seu caràcter i la seva forma de ser i de pensar, volent-nos molt però també discutint i ficant-nos els uns amb els altres, com ha de ser. Hem passat els moments més feliços plegats i els pitjors moments. 

Junts... I ara, de cop i volta, els hi canvia tot, ara els hi hem de dir que aquesta crisi no la podem passar junts, que hem d’estar separats pel bé de tots, i que només podem parlar per telèfon. aviscovid2

Als avis, en temps de Covid, els hi treiem tots els al·licients, les seves petites coses que són grans per a ells. Els hi treiem anar a "la pelu" com cada setmana, per cert, una cosa a comentar: cada dia que passa del confinament i em miro al mirall penso que potser en això sí que tenia raó el Sánchez, que "les pelus" eren un servei fonamental!. Els hi treiem el partit del Barça, i els hi diem que mirin la final de no sé quin any, que la tornen a repetir. Els hi treiem d'anar els dijous al restaurant a fer el arrosset a aquell lloc, -..." nen!, és que el fan tan bò!".

Els hi treiem d'anar a comprar al mercat, a la plaça com ells diuen, i al súper. Els hi fem les compres per Internet i els hi hi porta un senyor que no coneixen i que els hi deixa les bosses a l’ascensor. Els hi porten un producte que no l’han vist abans, detergent d’un altra marca i format perquè no n'hi havia de la que compren ells. Et truquen per dir-te que no els hi han portat paper de wc, els hi has d’explicar que escasseja. També et truquen per dir-te que "...perquè volem tres pots d’olives farcides?!", que ells només en gasten un a la setmana, i els hi has de fer entendre que així no cal comprar-ne les dues setmanes vinents. Es rebel·len i volen anar ells a comprar, els hi has de fer entendre que no poden.

Els avis, tots els avis i àvies, són els més vulnerables en tot això del Covid19. Físicament i emocionalment. Quasi el 90% de defuncions són de persones de més de 70 anys. Sabem que a molts d’ells els han deixat morir, simplement els hi ha tret la prioritat de viure a canvi d’una persona més jove, o aparentment, més forta. No és just. Potser és pragmàtic, no critico a qui ha de prendre la decisió sanitària, però és injust i no és humà. La VIDA és el que ha de ser prioritària i no pas triar qui s’ha de salvar i qui no. El virus no havia d’haver entrat, com ha fet, a les residències de la tercera edat. Havien d’haver-hi suficients respiradors a les clíniques i hospitals per aquesta i qualsevol crisi que hi pugui existir. Que hagi passat aquesta tragèdia és conseqüència de la negligència i irresponsabilitat dels governats, espanyols i catalans. Ells són els responsables de no haver-ho evitat.

Els nostres avis estan desorientats, estan descol·locats, ells! que han sigut tan forts amb, i per nosaltres, i ara que són els més vulnerables no podem estar-hi per protegir-los, per agafar-los la mà, per abraçar-los. Quina paradoxa, ens hem de separar per tornar-nos a ajuntar després. Desitgem que aquest "després" arribi i que ho faci aviat.

Protegiu als avis, protegiu les àvies, i cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

TORNAR A COMENÇAR

desconfinar0

Sense cap vacuna eficient, sense una sanitat preparada per resistir els pics epidemiològics, amb l’índex més alt de defuncions de tot el món pel virus, sense tenir suficients tests fiables per a tothom, sense tenir prou dades en general, i ara volen començar a desconfinar? Són negligents, bojos, irresponsables i dolents.

Sé que fa més d’un mes que no sortim de casa, que volem anar a veure els nostres pares, que ja no sabem què fer amb els nostres fills, és lògic el nostre neguit i cansament, la nostra impotència i la nostra preocupació pel que passarà amb les nostres feines i el nostre futur. Som éssers socials per naturalesa, vivim en un país amb una forta cultura de fer coses al carrer, de sortir a comprar el pa, d’anar al gimnàs, d’anar a treballar cada dia, de trobar-nos amb amics per dinar o simplement sortim per passejar.

Gràcies a la paciència i sacrifici del confinament exhaustiu portat a terme per la majoria de nosaltres, la corba de la pandèmia comença a aplanar-se, el nombre de contagis i de morts baixen, estem derrotant al virus. Cada dia que ens autocontrolem, cada dia que no busquem i trobem una excusa per sortir de casa sense ser necessari, estem salvant vides, milers de vides. Cada dia de confinament, ens fa ser herois.

I ara que anem pel bon camí, que estem extremant com cal la higiene, ara que el distanciament social i la quarantena estan funcionant, no és moment de cantar victòria de forma prematura ni de precipitar-nos en voler tornar a una normalitat que només és fictícia, només és un desig emocional, una trampa mortal. Ara és el moment de seguir combatent a l’enemic viral fins a derrotar-lo totalment.

Desconfinar ara és tornar a començar, tornar a la casella de sortida. Relaxar o revertir les contundents accions preses en els darrers dies, ens conduirà de forma inequívoca a un rebrot intens de la pandèmia, a una explosió exponencial en els casos d’infectats, anul·lant l’efecte de les mesures implementades fins ara i fent inútils tots els esforços realitzats. Desconfinar-nos a destemps és provocar un rebrot que col·lapsi definitivament la nostra sanitat i economia. desconfinar1

I per corroborar aquestes manifestacions, per contrarestar el típic “listillo” insolidari que només vol sortir al carrer egoistament perquè no és capaç sacrificar-se més pels altres, i que criticarà aquest article amb l’argument fàcil que "un economista no és un epidemiòleg", cosa que no sóc ni ho pretenc ser, només fer referència als estudis realitzats pel MIT (Massachusetts Institute of Technology), una de les Universitats tecnològiques més prestigioses del planeta, que ha creat un sistema basat en la Intel·ligència Artificial i que va fer una exacta predicció de les corbes de desenvolupament de la pandèmia considerant les actuacions dels diferents governs. I que també ha determinat els efectes d’un desconfinament irresponsable, resumint-ho diu que en aquest cas haurem de tornar a començar des del principi, tornar-ho a passar, una i moltes més vegades fins que es faci bé.

desconfinar2Però a part de la realitat virtual, fer referència a la realitat real i al cas de Singapur, un dels primers països a tenir casos de coronavirus i combatre amb èxit l’epidèmia, tant sanitàriament com econòmicament sent un exemple mundial, però que en els darrers dies està vivint un retorn al malson, ha hagut de tornar a tancar escoles i negocis no essencials, registrant de nou un màxim històric de casos i de morts. I tot per no haver fet bé el desconfinament i no haver pres mesures eficients en els treballadors immigrants del país, un sector molt vulnerable a les infeccions per les seves inhumanes condicions de vida.

Encara que us ho digui un economista, aquesta vegada feu-me cas i seguiu confinats. Ja ens desconfinarem quan ens ho diguin joves epidemiòlegs, investigadors preparats, matemàtics i enginyers qualificats en intel·ligència artificial, no fem ni cas quan ens ho diguin governants ineficients, funcionaris caducs i militars casposos.

Protegiu als vostres i cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya