NI WATERLOO, NI MADRID

 

waterloo1

Que voleu que us digui... la nova picabaralla estèril entre Esquerra i Junts per la frase d’en Rufián fent referència a Waterloo ja em cansa. Em cansen uns i em cansen els altres. És això tot el que sabeu i voleu fer! Feu pena!

Mentre mostreu aquestes banals discussions, ni tenim independència, ni dret a autodeterminació, ni aplicació del referèndum, ni pacte fiscal, ni amnistia, ni aplicació de la voluntat popular que us va donar el 52% dels vots. Al contrari, estem assistint perplexos a anar cap endarrere, enrere en la immersió lingüística, sense cap profit en la taula de diàleg, humiliats per l’espionatge arbitrari, i amb l’amenaça d’anul·lar els indults. I tot, sense cap reacció seriosa institucional, sense cap reacció des dels partits, per part de Catalunya.

Ni Waterloo, ni Madrid. Cap front funciona. Potser hem de mirar cap en dins i no fer-ho cap en fora.

waterloo2A Madrid ja veiem els resultats. Pedro Sánchez ja no necessita els vots d’Esquerra, recentment ha aconseguit tirar endavant dues votacions al Congrés sense el suport de la formació de Junqueras, primer va ser el decret llei de mesures econòmiques contra la guerra, i aquesta mateixa setmana la Llei de l’audiovisual que ha comptat amb l’abstenció necessària i útil del PP, tota una declaració d’intencions de cara als próxims temps, per cert.

A Waterloo més del mateix. Molt soroll burocràtic, que arriba als que llegim diaris locals i a qui ens interessa el dia a dia, però poca sonoritat general i internacional del cas català, poca ressonància més enllà de nacions que tenen determinats símils i paral·lelismes amb nosaltres, molt poques i no les més influents.

waterloo3Madrid i Waterloo, Espanya i Europa en definitiva, només entenen i reaccionen a una cosa, la mobilització multitudinària de la ciutadania. Aquesta vegada sense somriures ni gaites, amb cara de pocs amics i disposats a qualsevol cosa perquè no ens segueixin prenent el pèl. A ells, espanyols i als europeus, ja els hi va bé les coses com estan, per aquest motiu normalitzen una situació que no té res de normal. Els greuges contra la nostra cultura, contra la nostra societat, contra la nostra economia, existeixen igual que existien fa uns anys, és més, aquests greuges s’han intensificat en quantitat i qualitat.

waterloo4Els grans perjudicats som nosaltres, a qui trepitgen els drets i reprimeixen és a nosaltres, a qui perjudiquen el benestar i posen en perill el futur dels nostres fills en benefici d’altres territoris és a nosaltres. Som nosaltres qui hem de reaccionar, qui hem d’actuar, som nosaltres qui hem d’ impedir que ens robin els diners i les nostres llibertats, som nosaltres qui no hem de permetre que ens governi qui no pinta res a Catalunya, qui no el vota quasi ningú, som nosaltres qui no hem de permetre que ens jutgin els seus jutges parcials incapaços de fer justícia a casa nostra, som nosaltres qui ens hem de mobilitzar.

Som nosaltres qui ens hem d’alçar. Fa mandra, però més mandra fa perdre-ho tot.

Cuideu-vos molt!

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

EL RETORN DEL LLADRE

 

emerito1

Amagueu les carteres, que ha tornat l’emèrit!

Torna el rei d’Espanya. Per vacances, per visitar a família i amics. Mantindrà la residència habitual, i també la residència fiscal a manera de tallafocs, a la dictadura petroliera dels Emirats Àrabs Units. Ell tributa, encara que sabem que no ho fa, als Emirats i nosaltres li paguem la seguretat i l’assistència del seu viatget.

Juan Carlos de Borbó, va poder acumular la seva fortuna a Suïssa perquè els diferents governs espanyols van preferir mirar a un altre costat, també ho van fer la premsa, els fiscals i els jutges durant dècades. Espanya ha estat regnada per un defraudador fiscal que cobrava comissions de milionàries dictadures a canvi de favors que mai ens explicaran, i tot amb el silenci còmplice d’un entramat de poders estatals que han permès, amagat, protegit i blindat la corrupció i els abusos reials.

El retorn del lladre. Torna el rei, torna el lladre, torna el defraudador, torna l’evasor, i ho fa amb una operació vergonyosa, delirant i ridícula de blanqueig monàrquic, amb un jet privat de superluxe, amb total impunitat, una imatge que posa de manifest els privilegis familiars dels Borbons sobre la resta de ciutadans, convertint aquests en súbdits d’un sistema feudal.

Torna el rei emèrit, i torna amb ell l’Espanya més casposa i reaccionària, l’Espanya del blanc i negre, que acull i treu a passejar en barca per Sanxenxo a un home culpable d’haver-se emborsat milions d’euros aprofitant-se de la seva posició, un home que blanquejava i evadia diners a dojo en paradisos fiscals, un home que defraudava a la Hisenda del seu país reiteradament, un home que portava i porta una vida desenfrenada de luxe, safaris i amants pagada amb diners públics.

emerito2L’exrei, el rei lladre, és el símbol de l’Espanya hereva del sistema franquista, en la que els poderosos fan el que volen, manipulen, enganyen, roben i estafen, sense passar comptes a ningú, sabent-se que són intocables, demostrant a plena llum el seu poder davant d’una ciutadania domesticada que els permetrà continuar fent el que els hi plagui.

emerito3

Ara podem parlar de causes arxivades com les comissions irregulars rebudes per l’adjudicació a empreses espanyoles de les obres de l’AVE a la Meca a canvi de substancials rebaixes del preu, com tota la trama organitzada en els casos de blanqueig de capitals o com el cas de les targetes opaques i per la que l’emèrit ha abonat més de 678 mil euros a Hisenda. Les ombres dels negocis foscos sempre han envoltat a l’exrei de forma directa o per testaferros fidels al monarca, encapçalats pel seu intendent general i responsable dels seus negocis privats, Manuel Prado y Colón de Carvajal. És conegut que Espanya pagava el petroli més car pel sobrecost de les comissions pagades amb els diners dels consumidors espanyols mitjançant el preu de la benzina.

emerito4Banquers, nobles i empresaris del franquisme van ajudar i finançar a Juan Carlos en els seus inicis de regnat, quan el rei emèrit va arribar al tron amb una mà davant i l’altre darrere. Aquests personatges i d’altres com especuladors, amants aconseguidores, traficants i mafiosos van contribuir al fet que l’emèrit acumulés una gran fortuna al llarg dels anys guardada en bancs suïssos i de Liechtenstein. Tots aquests favors cal pagar-los, però evidentment no els paga ell sinó la resta de contribuents espanyols, com sempre.

Cada vegada que es parla de la inviolabilitat del rei emèrit, constitueix una violabilitat dels drets de tots els altres. Cada cop que s’amaga i es silencia qualsevol dels seus abusos, s’abusa i es falta al respecte a la resta. Cada vegada que un fatxa li riu les gràcies a aquest desgraciat o qualsevol altre monarca espanyol, es vomita a sobre d’una democràcia que no existeix.

Una Constitució que diu que tots som iguals davant la Llei i després menteix, menteix també en tota la resta.

I encara alguns (molts) ho aplaudeixen.

Cuideu-vos molt!

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

PREFEREIXEN VIURE AGENOLLATS

 

agenollats1

Colla d’acollonits! Colla de covards! Colla de venuts!

En el sac esteu tots els partits polítics que us anomeneu incorrectament independentistes, ERC, Junts i la CUP, sense cap excepció i sense cap dignitat per part vostre. També, totes les institucions del govern autonomista català, mal anomenades catalanes. Pere Aragonès: Tu no ets el president de Catalunya, ets el president de fireta de la comunitat autònoma. Parlamentaris: no formeu part del Parlament de Catalunya, sou un ridícul i incapacitat parlament autonòmic. Prou de farsants, prou de mentiders, prou de rendits!

L’encaix de Catalunya a Espanya és impossible. Si hi ha una Espanya, no hi haurà cap Catalunya.
La imposició per part del TSJC del castellà com a llengua vehicular a Catalunya i l’ultimàtum fixat pel mateix tribunal per aplicar l’obligatorietat del 25% a les aules catalanes en un curt termini de temps és el darrer episodi d’un relat continuat de supèrbia, imposicions i humiliacions que són acatades al primer crit i obeïdes dòcilment pels nostres polítics, que prefereixen viure agenollats, que prefereixen viure asseguts còmodament a les seves poltrones, que prefereixen combregar amb rodes de molí, que accepten amb normalitat ser espiats sense fer-ne una de grossa com requereix un fet d’aquesta gravetat.

agenollats2Ens espien impunement, ens atonyinen quan anem a votar pacíficament, ens munten un atemptat a les Rambles, ataquen la nostra llengua, trepitgen tots els nostres drets fonamentals que ens distingeix com a poble, els drets socials, polítics, econòmics i lingüístics que ens defineixen com a catalans. I els polítics a tragar, a acceptar derrota darrera derrota, declarant-se vençuts davant un insaciable enèmic que no para ni pararà fins a aniquilar-nos.

agenollats3

Les Lleis es fan per als ciutadans. Quan un tribunal o tot un ordenament jurídic s’atribueix competències legislatives o normatives il·legítimes en democràcia, la resposta mai pot ser acceptar-ho, acatar-ho, abaixar el cap i obeir. La voluntat popular, expressada a les urnes és sobirana i no pot ser substituïda per cap tribunal. Un tribunal en un país democràtic no pot dictar el règim lingüístic a les escoles, com no pot decidir dissoldre un parlament, cap tribunal ens pot ordenar com hem de viure.

agenollats4

I si ho fa, ha de trobar uns polítics fent front a aquest abús, uns polítics valents, compromesos, íntegres, disposats a tot per a defensar als ciutadans que els van votar. Ara bé, el que troben és una tropa de xerraires de palla fent comèdia, declarant una ferma oposició i una contundent obstrucció que mai es portarà a terme. Aquests covards claudicaran i callaran a l’hora de la veritat perquè han decidit viure agenollats davant la repressió de les togues, tenen por a perdre la seva nòmina, i tenen la cara molt dura per a no dimitir davant de la seva falta d’aptitud i d’actitud per a fer complir les seves promeses i compromisos.

Ens n'hem d’adonar que si els continuem votant, estem posant el nostre destí en mans de covards, en mans d’acollonits, en mans de venuts, en mans de traïdors, en mans de sangoneres sense cap dignitat. Si votem als derrotats de mena, anem de cap a la derrota, al suïcidi col·lectiu com a poble.

Necessitem polítics disposats a estar dempeus, a viure dempeus, a combatre dempeus, a guanyar dempeus.

Cuideu-vos molt!

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

DEL CATALANGATE A L’SPANISHGATE

 

spanishgate1

Embolica que fa fort.

No n’hi havia prou amb l’escàndol de l’espionatge massiu a independentistes catalans per causes ideològiques, no n’hi havia prou amb la delirant acceptació i justificació pública de la ministra espanyola Margarita Robles al Congreso de los Diputados per causes patriòtiques, no n’hi havia prou amb el vergonyós veto del PSOE aliant-se amb la ultradreta PPera, de Ciudadanos i de VOX per a crear una comissió que investigui fets tan greus i notoris, no n’hi havia prou i a començament d’aquesta setmana se’ns deia que Pedro Sánchez i Margarita Robles també van ser investigats pel software Pegasus. El que faltava per acabar-ho d’arreglar.

Estratègia? Cortina de fum? Desviament del focus i d’atenció?

spanishgate2

Quin gran error, un més. La maniobra del govern espanyol de dir que a ells també els han espiat, i més concretament que el president del govern ha sofert directament espionatge, que li han hackejat 2,6 gigues del seu institucional telèfon mòbil, no només no soluciona res sinò que encara empitjora més les coses perquè projecta una imatge de viure permanentment en la improvisació, una imatge de forta debilitat i vulnerabilitat de l’estat, desacredita encara més els seus serveis de seguretat davant dels seus ciutadans i davant dels serveis d’intel·ligència dels seus aliats i no aliats.

Tot sembla sortit d’un guió del gran humorista Miguel Gila, però el que no fa gràcia és que això va de la nostra seguretat real.

spanishgate3El canvi que volen fer és massa forçat i no se’l creu ningú, del Catalangate a l’spanishgate. Les primeres variables oficials, les que ens deien que s’havia fet amb autorització judicial no han funcionat. La introducció de noves variables dins de l’equació, com la ingerència d’atacs il·lícits i procedents de tercers països, com el Marroc, tampoc. Les clavegueres de l’estat no demanen autorització a ningú, tenen el poder i el porten a terme.

El que fins ara ha vist la llum, sabem que és només la punta de l’iceberg de tot el que hi ha per sortir, i quina part emergirà. La democràcia espanyola és un invent, no existeix. L’estat espanyol és un malalt sense cura, sense cap ètica ni moralitat, és un malalt generalitzat i crònic incapaç d’assumir la seva malaltia autoritària, incapaç de voler ser curat, capaç de travessar totes les línies vermelles que calgui per odi a nosaltres, per odi no només a tots els que som independentistes, també a tots els catalans.

En cap Parlament d’un país mínimament democràtic es negaria la creació una comissió d’investigació per a recercar la realitat. En cap país mínimament democràtic sortirien centenars de tertulians i comentaristes justificant l’espionatge per a salvaguardar la indissoluble unitat de la pàtria, la democràcia és tot el contrari, la salvaguarda dels drets i la denúncia de l’abús. Les democràcies no gasten recursos públics per espiar als seus ciutadans, no criminalitzen el fet de pertànyer a una minoria nacional com és la catalana.

spanishgate4Davant d’aquest escàndol majúscul, cap explicació, cap dimissió, cap cessament, només xuleria i supèrbia, les qualitats espanyoles per excel·lència juntament amb la manca d’efectivitat, tal com es va demostrar quan el CNI no va saber, ni tan sols va olorar on eren les urnes del referèndum de l’1-O, ni com las vam portar al país, ni com ens les vam repartir i distribuir, ni com ni on les vam amagar, no van imaginar que estaven als trasters i als armaris de les nostres cases.

En fi, una oportunitat perduda pel govern “más progresista de la historia”, com PSOE-Podemos se’n van autodenominar. Les esquerres espanyoles s’assemblen massa a les dretes i ultradretes de l’estat, van ser triats per a marcar un punt d’inflexió en la regressió de drets i llibertats imposada pels governs del PP, però no ho han volgut fer, han preferit deixar l’estat en mans de les estructures dels poders fàctics de sempre, els que pensen i actuen com a mafiosos i propietaris d’Espanya, els que faran caure quan vulguin a un Pedro Sánchez covard que va arribar amb els vots suficients per a canviar-ho tot, però que ha preferit no canviar res.

A Flandes s’ha post el sol, un sol que ja mai tornarà a sortir. I a Catalunya què farem? Dels partits no n'espero res, però de la nostra gent ho espero tot.

Cuideu-vos molt!

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

 

 

CATALANGATE, DEL PEGASUS A LA SOPA D’ÀNEC

 

catalangate1

Quan el garant dels drets empara a qui els vulnera, la democràcia no existeix.

Espanya no és cap democràcia, els catalans ja fa anys que ho sabem això. La utilització i defensa de la presó provisional i sense judici com mesura repressiva, la defensa del càstig de desenes d’anys a presó per participar en manifestacions públiques, utilitzar la força desmesurada per a impedir actes simbòlics i pacífics, prohibir que en els Parlaments es pugui debatre de qualsevol tema, i moltes, moltes , moltes coses més, són abusos i excessos manifestos de poder.

Aquests demostren que la condició de democràcia defectuosa que donava "The Economist" el darrer mes de febrer a l’estat espanyol és un regalet i una errada perquè estem en un règim clarament autoritari quan es tracta de la sagrada unidad de la patria española, per tant, quan un règim pot ser autoritari en un aspecte, també ho pot ser en qualsevol altre.

Margarita Robles, ministra de defensa del govern espanyol, justificava l’espionatge i deia al Congreso de los Diputados: “Que ha de que fer un estat, que ha de fer un govern quan algú declara la independència, quan algú talla les vies públiques, realitza desordres públics, etc...?” Quina por! I més por encara quan dona suport i justifica l’espionatge, dient: “No els he vist mai defendre els Principis bàsics de l’estat de dret, ni els drets i llibertats de tots, absolutament tots els ciutadans”. Evidentment, cap sorpresa davant les declaracions de la ministra, cap sorpresa davant la reacció del PSOE, del PP i de Vox. Però, que no ens sorprengui, no vol dir que sigui d’una gravetat altíssima.

catalangate2Quan amb el nom de l’Estat tot s’hi val és quan deixa tot de tenir sentit. Es pot espiar als ciutadans amb Pegasus, es pot envair la seva privacitat, poden segrestar les nostres dades, mirar les nostres fotos, escoltar els nostres àudios, se’ns pot apallissar com va passar a l’1-O, se’ns pot torturar, es pot mentir, es pot incriminar falsament, es pot matar com va fer els GAL. No importa si són mafiosos, traficants o terroristes, quan tot s’hi val per una causa, aniran contra gent de a peu, contra càrrecs electes, contra acadèmics, contra manifestants pacífics, contra activistes, contra advocats, contra tothom a qui considerin enemics, “a por ellos”. Quin fàstic d’estat fatxa fins la medul·la !,

No només qui es nega a investigar aquests greus fets, sinó qui els justifica quan s’utilitzen contra els independentistes, quan s’utilitzen contra els seus enemics, contra els que no pensen com pensen ells, estan disposats a viure en un estat, en un món, on s’espia, es reprimeix i s’empresona a qui les seves idees polítiques no coincideixen amb la majoria governant, un món en el qual només s’accepta una raó i prou, la seva, sense alternatives, sense dissidència, sense debat, sense canvis, sense llibertats, sense drets. Això no és democràcia, ni tan sols democràcia defectuosa, va més enllà de ser una dictadura encoberta, es tracta de dictadura pura i dura.

Catalangate, del Pegasus a la sopa d’ànec. Pegasus va ser un cavall excepcional, un cavall alat que li permetia arribar on fos per a resoldre els conflictes dels humans. Pegasus va ser el primer cavall que va estar amb els Déus de l’Olimp, era el cavall de Zeus i servia a nobles causes, ara Pegasus se’ns presenta amb una versió 2.0, en forma de software d’espionatge al servei de les clavegueres de l’estat vulnerant el dret del secret de les telecomunicacions, el dret de la intimitat, el dret de l’honor i el dret de la imatge pròpia. Aquest no és el Pegasus de la mitologia grega, això s’assembla més aviat a la paròdia d’espies dels germans Marx, Sopa de Ganso o Sopa d'ànec com crec que es traduiria el seu títol original Duck Soup.

catalangate3

En aquesta pel·lícula de quasi 70 minuts, Groucho Marx és Rufus T. Firefly, un excèntric personatge que arriba a ser president de Libertonia, quan és destituït l’anterior president per desavinències amb l’aristocràcia del país. Quan sonen tambors de guerra en el país veí, Sylvania, Rufus en lloc de buscar la pau la refusa en mig de situacions hilarants. Els espies de la pel·lícula són Chico i Harpo Marx, que al servei de Sylvania fan tot el que poden per a segrestar-lo o aconseguir informació de les seves estratègies. Com tots els films de Marx, va ple d’escenes caòtiques i absurdes, com també de frases mítiques on la més significativa i adient pel Catalangate és quan Groucho diu “a qui creuràs, a mi o als teus propis ulls?”.

La frase de Groucho defineix el que passa a Espanya, on la gent no mira o si mira prefereix creure el que li diuen abans que fer cas al que estan veient. Un laboratori imparcial i interdisciplinar de la Universitat de Toronto, com és Citizen Lab, dedicat a investigar les tecnologies de la informació en l’àmbit polític ha demostrat clarament de l’espionatge a polítics catalans mitjançant Pegasus, el CNI va pagar uns sis milions d’euros per a poder utilitzar aquest programa. Blanc i en ampolla és... Ara bé, els espanyols segueixen volent creure el que el govern i les institucions de l’estat els hi diuen, encara que saben que els enganyen, prefereixen creure i comprar el que els hi diuen.

catalangate4Amb el Pegasus, les accions del CNI, actual policia patriòtica, abans policia franquista i fa segles, la Santa Inquisició no han canviat gaire, formen part dels òrgans repressors del totalitarisme d’un estat que persegueix a part dels seus ciutadans des de fa dècades, avui per ser independentista, abans per ser roig i prèviament per a no ser catòlic. Tot és part de les mateixes misèries, de la mateixa opacitat, dels mateixos i pudents fems. Espanya no té solució perquè l’estat no dona solucions i el poble espanyol no les vol, no hi ha remei, no hi ha esperança dins d’aquest podrit estat, un estat on els informadors no informen, on els jutges no fan justícia, on el govern no són garants dels drets dels seus ciutadans.

Fan servir tots els mitjans legals, alegals i il·legals, encara que cap d’ells legítim, per a investigar, per a falsejar i per a condemnar a qui no els interessa, han corromput a la societat espanyola, uns per a simpatia i convicció al règim, altres pel suborn i altres per la pressió del xantatge i l’amenaça, com la Gestapo nazi, com la txeca de Lenin, com la Brigada Político-Social de Franco, com l’Stasi de l’Alemanya Oriental, estenent la corrupció moral de la societat espanyola i només veient la independència del nostre país, la República catalana, com l’única opció per a defensar uns valors democràtics que mai tindrem dins de l’estat espanyol, que mai tindrem si no trenquem d’arrel tots els lligams econòmics, polítics i socials amb l’estat i les institucions que els sustenten.

La regeneració d’Espanya és impossible, no és la nostra guerra. La construcció de la República Catalana sí que ho és.

Cuideu-vos molt!

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya