Detalls

Escrit per Xavier Mas i Casanova

Categoria: CATALUNYA

Publicat el 10 Gener 2023

Vist: 336

MOLTES REBAIXES I CAP GANGA

Acaben les festes i comencen les rebaixes.

Aquest cap de setmana han començat unes rebaixes de gener, que com sempre ens bombardejaran amb forta propaganda incitant-nos a comprar el que sigui, unes rebaixes que enguany venen marcades pel fort l’impacte d’una inflació disparada provocada per l’augment de la factura energètica i per l’encariment del preu de les matèries primeres.

Són temps de rebaixes, temps de comprar més barat, però també són temps de donar-te gat per llebre, temps d’anunciar grans descomptes que són ficticis, temps de fer-te creure una cosa que no és, són temps de publicitat enganyosa, temps de frau. Són temps de moltes rebaixes i cap ganga.

Les rebaixes de gener han arribat, però no només a les botigues, als grans magatzems, a l’e-commerce i als supermercats, el concepte de frau arriba a molts aspectes de la nostra vida, a aspectes polítics, a aspectes econòmics i a aspectes socials.

Als pressupostos, moltes rebaixes i cap ganga. L’objectiu no és que els ciutadans tinguem uns pressupostos que ens permetin cobrir les necessitats per a funcionar en el dia a dia i desenvolupar-nos per avançar en el benestar. Què va! Aquí només valen les necessitats i les prioritats dels partits polítics, no dels ciutadans de qui cada vegada estan més i més apartats. Cal muntar un fort circ perquè sembli que entre els polítics s’esbatussen, però no dubteu pas que de pressupostos n'hi haurà, pressupostos que res arreglaran en general, seguirem amb els mateixos problemes quotidians de cada any, és a dir, si busques pis a Barcelona, hauràs de pagar més que una hipoteca o marxar; si surts amb el cotxe...Què Deu t’agafi confessat!; si agafes el tren, matina!, perquè no arribaràs; si reps una herència, ja pots preparar la cartera; si caus malalt i has d’anar a la seguretat social, depèn de qui et toqui, viuràs l’experiència inoblidable de ser tractar com a bestiar, etc.

Als nostres drets, moltes rebaixes i cap ganga. Continúa el drama. Se n'enfoten de la taula de diàleg, ells ja donen el procés per a liquidat. Se n'enfoten dels nostres drets, no els importen els casos d’espionatge, no els importa que els hagin pillat in fraganti, no els importa que la UE els hi hagi tocat el crostó per aquest atemptat contra el respecte a la ciutadania, no els importa res, l’objectiu l’han aconseguit segons ells ho miren amb els seus ulls, l’assalvatjada tribu dels catalans i la seva revolució dels somriures ha estat domesticada finalment. Amb la derogació del delicte de sedició i la reforma de la malversació, però augmentant les penes per desordres públics, la part espanyola dona per satisfets els seus compromisos i es considera guanyadora per haver dividit l’independentisme polític. Ells, entenen i estan convençuts que podran continuar mantenint un sistema autonomista controlat, que realment és un sistema de vassallatge i pleitesia, igual que el mantenen des de fa més de 300 anys.

Avui, un cop més els lideratges catalans han sigut molt febles, molt més que el poble, comportant-se i sent uns tristos i covards traïdors i botiflers.

Augmenten les incerteses econòmiques, es multiplica vulnerabilitat de les famílies, la classe mitjana cada vegada està en més perill per l’augment dels desequilibris, els ciutadans de Barcelona haurem de continuar aguantant com la Colau barnicida assassina la ciutat i es perpetúa pactant amb qui sigui, veurem com dretes i esquerres de l’espanyolisme no paren de barallan-se de cara a la galeria mentre internament continuen consolidant el bipartidisme que interessa a tots dos, seguirem havent d’apagar la televisió i la ràdio per no escoltar el discurs del fatxenda monarca espanyol.

La democràcia no ha existit, la democràcia no existeix i no existirà. Tot continua igual, res canvia. Moltes rebaixes i cap ganga.

Cuideu-vos molt! 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

Detalls

Escrit per Xavier Mas i Casanova

Categoria: CATALUNYA

Publicat el 02 Gener 2023

Vist: 380

EL MÓN AVANÇA, PERÒ NO PROGRESSA

Ja som l’any 2023.
 
Ha canviat l’any al calendari, però més enllà de celebrar amb un bon àpat, una bonica festa de comiat de l’any amb amics i família, de fer un brindis amb un bon cava carregat de bons propòsits i d’intencions, i de seguir la tradició dels dotze grans de raïm a les campanades, ha canviat alguna cosa més?

El món avança, i avança molt de pressa. La tecnologia informàtica és molt més potent, es popularitzen les dades al núvol, es desplega el 5G amb el 6G a l’horitzó, els dispositius són més intel·ligents, els cotxes més autònoms, els robots estan més al servei dels humans, la computació quàntica és ara una realitat amb una capacitat de càlcul que multiplica per trilions l’actual, les empreses es digitalitzen en massa, la intel·ligència artificial comença a ser una realitat, les màquines poden entendre les nostres veus, la nostra lletra, els nostres moviments, s’impulsa la realitat augmentada i la realitat virtual, els aparells són més lleugers, més portàtils i més potents, les aplicacions derivades de la impressió en 3D ja no són anecdòtiques, s’utilitzen per aplicacions d’ús quotidià, estan sortint noves solucions energètiques. El món avança, sí. 

El món avança, però no progressa.
 
I no només no progressa perquè com cada any, un dia com avui tenim un xic de ressaca encara que cada vegada menys perquè l’edat no permet fer els mateixos excessos, perquè com sempre sona i escoltem el concert d’Any Nou des de la sala daurada de l’acadèmia de Viena, perquè estem tips de neules i torrons, perquè ens preparem per a continuar amb els àpats de festes nadalenques en espera d’enfilar el seu darrer dinar, i el millor de tots per a mi, el de Reis.
 
El món no progressa, l’any comença amb moltes coses pendents, sense resoldre, l’any comença bastant coix, amb moltes i importants de les antigues incerteses. Què passarà amb el rebrot de la Covid que arriba de nou de la Xina i amenaça la certa normalitat que avui tenim? Què passarà amb la guerra d’Ucraïna, de la que sembla ja ens hem acostumat? Romandrà la vulnerabilitat de la posició internacional econòmica europea enfront d’altres actors? Què passarà amb el desequilibri actual entre oferta i demanda? Què passarà amb la inflació i els tipus d’interès? Hi haurà refredament, recessió o estanflació? Què passarà amb la política espanyola, continuarà la judicialització d’aquesta? Serà l’any del retorn del president Puigdemont?
I si torna, ho farà emmanillat o com a triomfador?
 
El món no progressa, tampoc ho fa l’estat espanyol, i malauradament tampoc Catalunya. A l’economia, com sempre, l’estat espanyol ja va en gran retard, l’estat només ha repartit el 49% dels fons per a la recuperació i la resiliència pressupostats per l’any 2022. També com sempre, a Catalunya s’han repartit el 14% d’aquestes transferències, un percentatge sempre inferior al de la població que està al 16% del conjunt espanyol, i al del PIB que està al voltant 19% de tot l’estat. Catalunya no ho fa molt millor que l’estat, només ha repartit el 51% dels fons ingressats procedents de l’estat. Tot en un context de riscos importants i incerteses esperades durant els mesos vinents. Tenim mals polítics, tenim mals dirigents, i progressar és difícil així.
 
Fa por quan escoltes les idees dels dirigents i polítics per a combatre les incerteses que ens amenacen. No tenen ni idea. On apliquen tots els coneixements i l’avanç tecnològic que hi ha al món? Acabem més pobres el 2023 que com el vam començar l’any 2022. S’ha de combatre i contenir la inflació, però també s’ha d’impulsar l’activitat econòmica, no aturar-la ni alentir-la, de la mateixa forma que la pujada de salaris per si mateixa no pot ser la solució per a no perdre valor adquisitiu, s’ha d’augmentar també la productivitat, sinó estarem parlant de pa per avui i fam per a demà, les empreses, sobretot les pimes no ho resistirien. Augmentar salaris suposarà augmentar preus, i la inflació no es pot contenir només mitjançant la pujada de tipus d’interès perquè prendrem mal, les persones i empreses endeutades no aguantaran mesures d’aquests tipus, i la recessió, malgrat que ens diguin altres coses, podria passar a ser una amenaça real, ja que l’economia espanyola és una de les que pitjor s’ha recuperat i no ha pogut arribar a nivells previs a la pandèmia.
 
Són dies de propòsits i projectes encoratjats  per l’avanç del món, moltes vegades esgarrats per la incapacitat per a progressar. Any nou, vida vella. Però, no vull ser pessimista i menys avui, el món no progressa, però pot progressar perquè avança.

Aquest any també és un any ple d’oportunitats, un any per a buscar i trobar solucions, però res serà fàcil, ens hem de desprendre de tots els inútils, tots els covards, tots els imbècils, tots els tòxics que malgrat el món avança, impedeixen que progressi. 

Ho fem? 

Bon Any 2023! I cuideu-vos molt! 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

Detalls

Escrit per Xavier Mas i Casanova

Categoria: CATALUNYA

Publicat el 18 Desembre 2022

Vist: 338

DEMO...QUÈ?

Ja soc aquí.

Després d’un temps sense escriure i publicar, torno, ja torno, en tenia de ganes, moltes ganes.

Amb el cos carregat d’energia, el cap ple d’idees, els dits esmolats i tots els aspectes que comprenen l’estructura del web en plena forma, us comunico el seguiment dels meus escrits de manera periòdica. Gràcies a tots lectors que us heu interessat pel què passava, gràcies pels que demanàveu els articles amb regularitat: tot està bé, moltes gràcies a tots. Dit això, entrem de ple amb l’article d’avui.

Sembla que a Madrid, per tant a la resta de l’estat espanyol viuen ara les mateixes sensacions que els catalans, per desgràcia, coneixem perfectament i tant hem patit. Judicialització de la política o tribunals polititzats, “tanto monta, monta tanto”, a fi i a la cap es resumeix en la inexistència de democràcia a Espanya, inexistència de debat polític, inexistència de voluntat d’escoltar el que diu i vol la gent. Democràcia, demo...què?

El tribunal constitucional espanyol decidirà, en principi dilluns, si prohibeix al congrés de diputats debatre sobre la reforma penal. Mentrestant, des del govern espanyol de PSOE-Podemos i des de l’oposició de PP-Vox es van llençant mútuament desqualificacions, insults i expressions com les “govern il·legítim”, “dictadura de poder”,“cop d’estat”, etc., expressions fetes cada vegada en un to més i més alt, cada vegada més desproporcionades, prepara el camp de joc per l’entrada activa i l’intrusisme de les togues a la política espanyola. Us sòna a alguna cosa això de prohibir el debat a un Parlament, oi?

La demolició de la institucionalitat democràtica que ha viscut el Parlament espanyol aquesta setmana afavoreix la desestabilització. La política a Espanya ja fa temps que no és la solució de res, és el problema, cosa que ha incubat el creixement de la tirania de poders des de dins de l’estat, un poder fàctic que és el que mana realment a l’estat, un poder representat en gran part pels que haurien de ser els més neutres, però que no ho són, els jutges i la seva “claca” aduladora preferida en forma de mitjans de comunicació.

Ara bé, de què es queixa ara el govern de l’estat? El PSOE no va recolzar la intervenció del TC a Catalunya per a prohibir debats també? Van ser els líders del bipartit espanyol qui van impulsar la posició determinant del TC a la política catalana i l’espanyola. Per què ara parlen de cop d’estat de la dreta reaccionària i de manca de llibertat democràtica? No em fan cap pena, no són víctimes de res, que no us confonguin.

Ells, l’esquerra espanyola, van aplaudir l’actuació dels jutges amb el poble de Catalunya i ara es posen les mans al cap. Ells no van considerar ni respectar que en democràcia el poder primari resideix i és propietat del poble. Ells no van considerar llavors que la sobirania no recau en el poder judicial, ni en el rei d’Espanya, ni en la por de l’exèrcit, no van entendre ni denunciar que això era una anomalia de la llibertat, no els hi interessava i no només van callar sinó que hi van participar. Ells van ser coautors i responsables del que va passar a Catalunya, són igual de responsables del tot el que passa ara o passi d’ara en endavant.

La Llibertat no hi entén de races, de llocs, de tipus de sexe, ni de religions, la llibertat és llibertat, i la Democràcia és Llibertat. No serveix dir ara que el que ha passat a Catalunya és diferent del que passa a Espanya. De la mateixa manera que el TC ni cap tribunal pot ser ni pot comportar-se com una cambra parlamentària a Espanya, no pot interrompre la normalitat civil dels ciutadans, tampoc pot ocupar cap parcel·la a Catalunya, ni enlloc. Mai!, mai en cap lloc i circumstància es pot tolerar i col·laborar en la vulneració dels drets fonamental de les persones.

El sistema espanyol és el que és, i se l’han buscat com és, un sistema fosc, caspós, lleig, brut, antidemocràtic, corrupte i putrefacte. Només així s’entén que l’objectiu dels partits polítics, del bipartidisme espanyol, sigui col·locar més jutges afins en les institucions que el seu rival, per assegurar-se i controlar les decisions que surtin del parlament, en lloc de protegir-les mitjançant l’existència d’àrbitres imparcials, tribunals neutres i institucions netes, que és com haurien de ser en una democràcia com cal.

Espanya i Democràcia són dos aspectes antagònics.

Ho sabem, però no val a dir només que ja s’ho faran els espanyols si volen tenir un règim antidemocràtic. Tristament, ens cau molt a prop i ens afecta directament, així que marxar és l’única solució per viure en llibertat. No n'hi ha cap altre.

Cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

Detalls

Escrit per Xavier Mas i Casanova

Categoria: CATALUNYA

Publicat el 02 Octubre 2022

Vist: 542

1-O, CINQUÈ ANIVERSARI, MELANCOLIA O FUTUR

L’1-O de l’any 2017 ens diu moltes coses.

Cinc anys després d’aquell 1-O, aquella data i aquella efemèride inoblidable ens diu, ens explica i ens recorda el que els catalans som capaços de fer, sobretot quan som tossuts i sobretot quan anem units. També ens diu, ens explica i ens recorda, el que una vegada fet, no vam ser capaços de continuar fent.

Sigui per la repressió brutal de l’estat, sigui pel cansament dels independentistes, sigui per la manca de confiança o sigui per la manca de lideratge del moment i posteriors, l’1-O de fa cinc anys també ens diu, ens explica i ens recorda el que una vegada fet, no vam ser capaços de continuar fent.

1-O, cinquè aniversari, melancolia o futur. Mirar molt un instant històric, com va ser aquell 1-O, et pot fer caure per l’èpica del moment en la melancolia d’aquell esdeveniment. És perillós. Tenir melancolia d’alguna cosa és renunciar-hi, és pensar en el que va ser perquè no serà més, és tenir poques perspectives de futur del què s’anhela i el que representa aquella fita.

Ara bé, recordar l’1-O amb l’esperit esperançador des de l’experiència del que ja vam ser capaços de fer i podem tornar-ho a fer, i amb l’esperit crític de què vam fer malament en aquell moment per a no tenir el resultat final desitjat, ens pot tornar a reprendre l’objectiu de futur obviant les errades que vam cometre en el passat.

Primera lliçó. El poble ha d’anar per davant.

L’1-O va arrancar amb la manifestació de l’11-S del 2012. Aquell dia més d’un milió o dos de persones estaven al carrer, i per primera vegada es va demanar la independència del país. La gent hi era i era molta. Els partits van tenir un paper irrellevant en aquella manifestació. El President Mas, de CIU llavors, es va veure obligat a seguir el pas marcat pel poble. ERC, amb l’independentisme com bandera llavors començava a pujar, encara que el seu nombre de vots no diferia gaire dels que treia el PP. Eren temps de canvi, i el poble marcava el pas.

Segona lliçó. La gent hi som, i no som “tontets”.

No conec ningú, i en 5 anys he parlat amb molta gent com qualsevol de vosaltres, que hagi sigut independentista i ara no ho siguin. Amb l’excepció de polítics, que d’aquests n’hi ha molts, possiblement perquè no ho han sigut mai de forma ferma. La gent hi és i és independentista de forma majoritària. Els partits no ho són. En els partits hi treballa molta gent que s’han dedicat a “fer el trepa”, que no han donat en “sa vida un pal a l’aigua”, gent sense conviccions, sense ferms ideals, gent covarda, sense lideratge, com hem vist. Polítics que creuen que som “tontets”, com d'equivocats n'estan.

Tercera lliçó. Es pot derrotar un estat si perseverem.

Recordem que l’1-O l’estat es va retirar a migdia. Les pressions internacionals vers les imatges de la violència de les forces armades d’ocupació contra el poble indefens no van ser suportables pel govern espanyol, que llavors era del PP. En molts indrets, la policia va recular. Ningú aguanta, ni moralment, ni econòmicament, un poble alçat disposat a tot per a defensar la seva llibertat. Ara bé, sinó fem res, sinó fem un moviment aviat i contundent, caurem a l’oblit més absolut per la comunitat internacional. El nostre error, vam deixar el procés en mans de polítics amb qui confiaven, ells ens van decebre i es van aturar, no vam perseverar.

Quarta lliçó. Cap partit actual és vàlid, tal com són avui.

Ni Junts, amb totes les seves versions, corrents d’opinió, i canvis de nom. Ni ERC, un partit en mans dels seus dirigents i d’esquena als seus militants i simpatitzants. Ni la CUP, el pitjor del pitjor, no volem un país on la lluita per la desigualtat es basa que tots hem de ser pobres i desgraciats, no si us plau, aquest no pot ser el nostre país, hem de ser una Catalunya rica i plena, tal com diu el nostre himne. Necessitem lideratges nous, nous partits o reformats de dalt a baix, amb gent capaç, no amb professionals de la meritocràcia i la partitocràcia. Els partits actuals, com ara són, mai trobaran el camí, tampoc el volen trobar, viuen de la mentida permanent, no ens representen a la societat civil catalana i independentista.

Cinquena lliçó. Llista cívica.

No hem de cedir més el protagonisme, almenys no el cedirem a qui no s’ho mereixi. No confiarem en cap partit segrestat pels seus polítics, ni en cap partit de fireta, ni en cap partit covard. Tenim prou gent per tirar endavant un projecte nou d’independència, ens sobra gent que vol tirar endavant un estat de benestar, un estat de llibertat i un estat català. Cal triar bé aquesta gent i detectar els mentiders. Tenim prou gent vàlida, en tots els àmbits, en totes les professions i en tots els llocs per fer una llista cívica que ens porti a assolir els nostres objectius, que ens porti a l’èxit.

Sisena lliçó. S’ha acabat el dol, comença el futur.

Com va dir el President Puigdemont: “S’ha acabat el dol”. Així és, prou de dol, prou de melancolia i visca el futur amb les cinc lliçons d’abans al nostre cap.

Per la força de l’1-O, per molts 1-O més, perquè cada dia sigui l’1-Oct.

Cuideu-vos molt!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya