Imaginem que Anglaterra va perdre la segona Guerra Mundial, davant les forces feixistes alemanyes d'Adolf Hitler.

Algunes de les consequències podien ser perfectament:

• Anglaterra passa a ser part del territori alemany

• prohibició de l'idioma anglés

• prohibició del cricket

• prohibició de cantar el Jingle Bells, sota l'amenaça de deportació als camps de concentració

• colonització mitjançant població d'Alemanya, i ocupació de tots els llocs funcionarials mitjançant aquesta població germanòfila.

• Afusallament de Winston Churchill a la torre de Londres.

• Instauració d'una dictadura, sota el generalíssim Adolf Hitler fins la seva mort durant els anys 70.

• S'aboleix la monarquia anglesa

Després de la mort d'Adolf Hitler, apareix una onada de reformes democràtiques a tota Europa. A Alemanya (que inclou Anglaterra) es vota una nova Constitució, en la que s'estableix que el territori alemany és indivisible, però s'estableix una estructuració territorial per comunitats autònomes, entre les que estant Anglaterra, Escòcia i País de Gales. Ara bé, el dret de lliure determinació queda prohibit. Aquesta Constitució es votada per tots el habitants favorablement, ja que l'alternativa era continuar amb la dictadura que havia durat 40 anys.

Es permet poder parlar amb anglés, que esdevé un idioma cooficial amb l'alemany a la part d'Anglaterra.

Amb la democràcia reviscuda, i el lliure comerç, Anglaterra expandeix la seva economia, no amb tota la seva capacitat ja que depèn d'un govern central ubicat a Berlín, que té el monopoli de la política econòmica i fiscal. Dels impostos recaptats a Anglaterra, només el 60% retorna, ja que el 40% restant serveix per finançar un tren d'alta velocitat de Berlín a Praga i per pagar l'exposició universal de Leipzig.

Heatrow és l'únic aeroport de Londres, que té només una pista d'aterratge. De totes formes, no surten vols intercontinentals, ja que tots surten de Frankfurt. Aquesta ciutat, a més, concentra tots els serveis financers.

De totes formes, Anglaterra creix gràcies als cicles econòmics expansius, i a l'impuls emprenedor dels empresaris anglesos.

Arriva el 2008, una desregulació financera va conduïr a una crisi econòmica i la recessió mundial. El nou govern conservador central alemany tracta de tallar despeses, reequilibrar l'economia i augmentar la rendibilitat privada després del desastre deixat pel govern laborista anterior.

L'austeritat no funcionar, malgrat la despesa pública disminueix, també ho fan els ingressos. La desocupació augmenta el 20%.

Des del sector empresarial i la població de la part anglesa, creix la demanda d'un major control total de les finances regionals.

David Cameron, President de la comunitat autònoma anglesa, va al Consell germànic per negociar un nou acord fiscal que augmentarà el pressupost d'Anglaterra. Però la porta està tancada. Degut a la crisi financera, les seves seqüeles de desocupació, el deute públic i l'entrada en depressió, el govern central necessita més que mai dels ingressos addicionals de les seves regions més riques.

El 11 de Setembre de 2012, cinc milions de anglesos es manifesten a Hyde Park, en una marxa cap al Big Ben, amb el lema de “Freedom England”.

Totes les classes socials angleses, s'uneixen amb una demanda única: volem recollir els nostres impostos, volem controlar el nostre pressupost, volem el nostre propi estat per ajudar a la recuperació econòmica i protegir l'estat de benestar, i volem un referèndum per decidir el nostre futur. Volem una democràcia plena.

Mentre, les autoritats centrals es van defensar, amb arguments com:

• Enmig d'una crisi tan dura que no era el moment de canviar la redistribució fiscal geogràfic de la Unió germànica.

• La democràcia se sotmet a la llei constitucional, el que no permet un referèndum sobre la independència, per tant, no permet la democràcia. I, si aquesta Constitució s'ha de canviar, ho han de fer, a part dels anglesos, tots els alemanys, els austríacs els xecs i els ucraïnesos, que composen els territoros d'Alemanya.

• Si les càmeres del Parlament anglès, van votar a favor de fer un referèndum o de proclamar unilateralment la independència seria il·legal, la SS seria enviada a Dowing Street i l'autonomia Anglès es dissoldria.

• Anglaterra mai ha estat independent. Els saxons eren alemanys, els danesos eren alemanys, els normands eren alemanys, i també els romans. Anglaterra no té cap dret històric per reclamar la independència. Anglaterra és i sempre serà l'alemany, i la democràcia no pot canviar això.

Potser amb aquest absurd ... algú podrà entendre com pensem els catalans. I si Anglaterra volgués ser independent?