Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 2959

torossicavanoLa por a la possibilitat d’un boicot espanyol, sobretot comercial, preocupa i molt als catalans. De fet la història recent ens demostra que aquesta possibilitat moltes vegades ha sigut una realitat, com va ser l’aprovació del Estatut de Catalunya. Avui el pes relatiu d’Espanya com a client de Catalunya és menor, però encara és el principal comprador de productes catalans.

Una quantificació breu, aproximada però rigorosa, ens permet veure les repercusions econòmiques d’aquest boicot que tant ens preocupa.

Inicialment, parteixo de una premissa llògica, que un boicot comercial d’Espanya als productes catalans significaria també, i de forma reactiva, un boicot de Catalunya als productes espanyols, que suposaria una substitució de productes espanyols per productes catalans o del reste del món.

Existiria una disminució de la demanda final de 14,5 milers de milions d’euros, equivalent al 4% del PIB català. Aquest fet suposa una reducció neta del valor afegit generat pel sistema productiu del ordre de 6,5 milers de milions d’euros i una disminució del valor afegit incorporat a la producció catalana però generat a l’exterior de l’ordre de 8 mil milions d’euros, aquests procedents majoritariament d’inputs intermedis procedents de l’economia espanyola.

Ara és el moment de recordar que el dèficit fiscal català és de l’ordre del 10% del seu PIB. Les matemàtiques bàsiques són clares, i les conclusions també, per molt que existís un boicot espanyol a Catalunya, la independència ens seria rentable des de el punt de vista econòmic, no suposaria cap hipoteca futura, sinó tot el contrari.

És cert i cal comentar, que les empreses catalanes més afectades serien les que comercialitzen bens de consum. L’impacte serà diferent, en funció del sector d’activitat, així el sector més afectat en el valor afegit generat pel sistema productiu serà el de les indústries làcties en un 20%, seguit per la confecció en un 15%, les indústries químiques en un 11%, i, l’alimentació, la maquinària i el ciment en un 10%. Sorprenéntment hi han sectors que surtirien beneficiats de forma inmediata amb el boicot comercial, ón especial menció mereixen les activitat de mediació financera, en un superàvit del 7%.

Cal matissar més aquestes dades amb la història i teoria econòmica, que ens demostra que no existeix mai un boicot total sinó que normalment afecta a uns productes o sectors més representatius, i per tant els seus efectes són limitats. En l’abans comentat boicot per l’Estatut, aquest es va focalitzar en gran part en un boicot al cava, que a més va tenir un impacte relativament moderat i concentrat en el temps. Ningú recordarà dintre de 10 anys que va existir un boicot.

En conclusió, penso que una Catalunya independent seria positiva (malgrat existís boicot comercial espanyol) pel sol fet que no ens surt a compte ser espanyols.

 

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493