Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 13354

despertarforca  El despertar de la força combina l’homenatge per a fans de la famosa saga amb l’energia desbocada per l’acció d’aquest film, al més pur estil hollywoodienc. Sens dubte, es tracta de  la versió més disneyritzada de la heptalogía, possiblement més pensada per l’entreteniment i menys filosòfica, que recupera les referències, icones i personatges de la primera trilogia, juntament amb personatges de nova generació, més infantils i més políticament correctes, com el fet que una noia jove sigui la nova protagonista i que un afroamericà de color, un negre vamos!, també tingui un paper principal al film. Amb una pirotècnia mesurada, amb imatges d’ordinador combinades amb gran senzillesa amb els espais naturals reals i el vestuari, amb una genial fotografia i seguint amb molta fidelitat les tradicions de la saga, es té la sensació de veure una pel·lícula feta amb frescor, moltes ganes i bon gust.

Si considerem la història en si, han passat més de 30 anys des que en una molt, molt llunyana galàxia, l’Aliança Rebel va derrotar a l’Imperi Galàctic en la batalla d’Endor, una victòria que va suposar la victòria del bé sobre el mal, que va donar lloc a una incipient democràcia en forma de Nova República Galàctica o Interestel·lar, una democràcia que no s’ha pogut acabar de consolidar, que mai no ha pogut tenir estabilitat i que no ha pogut estar en pau. La galàxia continua governada per la tirania, amb preponderància d’organitzacions radicals feixistes, talibans com l’anomenada al film Primera Ordre, que vol sotmetre novament la democràcia per la por, i pretén restaurar el règim dictatorial per la força, utilitzant armes de destrucció massiva com ara la nova base Starkiller, 10 vegades més gran i potent que la llegendària i abominable Estrella de la Mort.

Han passat quaranta anys i tot segueix igual. Han desaparegut personatges de l’escena, com l’Obi-Wan Kenobi, en Yoda, en Jabba, la Padmé Amidala, el comte Dooku i el  voluntariós Anakin, convertit en el malvat per excel·lència Darth Vader, però les coses continuen en un punt similar al que estaven, l’Aliança Rebel no descansa i segueix estant situada com a Resistència. Alguns dels que semblaven que tenien bones idees i intencions, que semblaven bons, s’han corromput, les il·lusions s’han trencat, els somnis s’han esmicolat i el desànim ha aparegut en la població.

Aquesta situació em sona, em sona molt i no a una molt llunyana galàxia, sinó que em sona aquí mateix, al nostre país. Fa quaranta anys que va morir el dictador i amb ell semblava que moria l’opressió i la dictadura. Per a construir i protegir la recent nascuda democràcia es varen establir una sèrie d’estructures i lleis que permetessin desenvolupar-la i garantir-la, lleis orientades al respecte dels ciutadans, incloent les minories dins l’Estat, que busquessin un equilibri en els diferents aspectes com a societat. Tots els espanyols som iguals, diu la Constitució espanyola en el seu 14è article, som iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social...quina fal·làcia!

Tot ha quedat en un no res. La democràcia ha cedit, s’ha anat diluint fins no quedar-ne. Com sinó, molts dels que demanaven fa quasi quaranta anys el vot contrari a la Constitució i que pertanyien a Alianza Popular, antecedent del PP, ara són els seus principals defensors, els que no volen canviar ni una coma d’aquesta, com i quan els convé, per suposat, ells són els contrareformadors de sempre, els carlistes del segle XVIII, XIX i inicis del XX, els que carregats de corrupció han adaptat les lleis a ells i no pas al contrari. Ells s’han transformat en Darth Vader utilitzant la força en sentit pervers i només al seu favor, sense respecte, sense escoltar, sense pensar en el poble, sense democràcia. Ells són la Primera Ordre, volen submissiói a qui no pensa com ells el volen destruir, aniquilar.

La democràcia s’exerceix mitjançant els vots, els ciutadans votem els partits polítics o als individus que ens sembla que defensaran millor els nostres interessos, a qui pensem que té les millors idees o a qui creiem que millor les pot gestionar, a qui pensem que ens ha de fer créixer en benestar, ja sigui social, cultural i econòmic. Aquest polítics han de desenvolupar aquestes idees i aquesta gestió en el dia a dia basant-se en els pressupostos, dedicant més diners al que creuen que és prioritari i pel que els ciutadans que els hi han donat el vot els van triar. Sense pressupost no existeix política, no existeix democràcia.

A Catalunya el govern espanyol ha intervingut els pressupostos, ha intervingut la democràcia de forma directa en el nostre país. Vivim en una dictadura. Aquesta vegada s’han saltat la Constitució, aquesta Llei caduca que tant veneren, però que en el seu article 156è parla de l’autonomia financera de les comunitats autònomes.

D-I-C-T-A-D-U-R-A. Pura i dura. No tots els ciutadans se n’adonen, i fins i tot alguns catalans els hi riuen les gràcies, i el pitjor és que són catalans que en molts casos són les seves primeres i principals víctimes del règim absolutista que només beneficia a uns quants. Tampoc els habitants del planeta Alderaan s’adonaven del perill i maldat de l’Imperi Galàctic. També hi havia alguns que eren col·laboracionistes amb l’Imperi, vivien en una espècie de síndrome d’Estocolm fins que van ser destruïts i aniquilats per la potència de l’Estrella de la Mort, van donar suport a la seva pròpia mort, per l’única causa del seu origen, ja que eren del mateix planeta que havia nascut la princessa Leia, a qui volien obligar a confessar on estava la base rebel.

Catalunya no pot decidir la seva política econòmica, no pot decidir doncs, ni la seva política, ni la seva economia, la política i economia que volen els seus ciutadans. Mitjançant el FLA que ha intervingut financerament a la Generalitat i que actua per instruccions directes de la Primera Ordre, ofegant l’autonomia i als catalans, tots els catalans, independentistes i no independentistes, farmacèutics i no farmacèutics, el PP és l’encarregat de fer el disseny, la regulació i la recaptació del 95% dels impostos que paguem i redistribuir-la en uns interessos que, amb seguretat, ni ens agradaran ni ens afectaran. No som nosaltres els amos del nostres diners. Nosaltres ara no som res. Hem votat per uns polítics que no tenen capacitat sobre els nostres ingressos ni sobre les polítiques de despesa, no podran fer el que volem que facin, i pel que volem demanar responsabilitats si no ho fan. Estem en mans de l’Estat, un Estat que està, aquest sí, en una molt i molt i molt i molt llunyana galàxia, un Estat que no ens entén ni ens vol entendre, que només ens vol explotar, que ens vol reprimir com una colònia, tal com ens considera.

Tenim una gran força fiscal, una enorme força fiscal, però no la podem controlar, ens la controla “el lado oscuro”. Tenim una enorme força fiscal que es dilueix i es malbarata per la convivència amb l’economia submergida que representa el 20% del PIB de l’Estat, i el frau fiscal com a part pròpia del sistema espanyol, amb la seva política de beneficis fiscals sense sentit que només beneficien als lobbies més tèrbols i foscos, i no serveixen als interessos generals.

La independència del nostre país és una oportunitat per despertar i reconduir aquesta força, una oportunitat per fer les coses diferents i molt millor en qüestions tributàries. Que la força ens acompanyi!

Xavier Mas Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493

Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya