Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 3080

quemaestelada  Espanya no canviarà mai.

No importa si governen les esquerres o les dretes a Espanya, s'ha de votar SÍ perquè després del no, els dèficits i defectes nacionals espanyols perviuran a les esquenes, a les butxaques i a les ments dels catalans.

Catalunya no tindrà el reconeixement com a nació, parlar el català serà vist com una graciosa concessió, que com a tal és dúctil, pot ser retallada o eliminada en qualsevol moment, mai el català seria un dret bàsic dels seus ciutadans.

Les infraestructures que necessita Catalunya per mantenir i evolucionar la seva economia seran decidides des d'un govern central ubicat a Madrid. L'aeroport i el port, amb potencial més que suficient per ser dels més importants del Mediterrani, no tindran mai inversions pel seu rendible creixement, sinó que seguiran sota els designis polítics, a l'ombra d'altres infraestructures menys rendibles econòmicament, però més des del punt de vista polític, moltes vegades suposant lloses per l'economia de tot el conjunt de l'Estat.

El corredor Mediterrani seguirà sense ser una prioritat nacional, seguirà sotmès a l'evolució paral·lela d'un corredor central, que l'hipotecarà des del seu inici, castigant el seu potencial, les futures inversions i el benestar dels ciutadans catalans.

Com fins ara, mai podrem influir en els pressupostos de l'Estat, que seguirà sent a mida del centralisme que fa moltes centúries que perviu, imbricat històricament com si fos normal acceptar que és així.

Seguirem sense tenir la possibilitat de viure en una democràcia plena, on no hi ha llibertat pels que pensen diferent, no estarem en una nació on existeixi una separació de poders entre l'aspecte jurídic i l'executiu, que sabem que dins d'Espanya no existeix ni existirà mai. Viurem en un país on les Lleis són un obstacle pels drets dels ciutadans, no són un mecanisme regulatori d'aquests i de les seves antigues i noves necessitats.

Viurem en un país en el qual, sota l'excusa d'una falsa solidaritat amb altres indrets, es justifica un espoli per nosaltres, fent que els nostres impostos no es reinverteixin en el que necessiten, sinó que vagin a parar a fer trens d'alta velocitat amb desviament de trams per unir poblacions de menys de 100 mil habitants, a fer aeroports on mai aterrarà un sol avió, a pagar PERs vitalicis en lloc de fer polítiques actives de treball, a fer megaautovies a costa que les nostres antigues autopistes es facin velles i siguin cada vegada més cares.

Estarem en un Estat on mana la gran banca. Ja em vist que els darrers dies han pres partit pel NO a la independència. Una banca que desnona als ciutadans de casa seva, que acumula any rere any més i més beneficis, mentre la gent ho passa malament, passa gana, una banca mentidera que col·loca els seus infames productes a qualsevol persona que no hi entén, o a qualsevol empresa que necessita un crèdit per funcionar com a peatge “delictiu”, una banca que no té sentiments, ni sentit humà ni ètica. Una banca que trafica amb armes, roba, narcotrafica i fa blanqueig de diners a gran escala. Una banca que mai crearà progrés al país, només s'enriquirà a ella i a una colla reduïda d'alts directius mafiosos.

Continuarem dins d'un país que es riu de nosaltres, ens insulta amb la convicció de què som covards i bastant curts, ja que ens fan pencar fins a l'extenuació, ens treuen els diners i no fem res. Continuarem havent de suportar diaris “nacionals” que fan de tot menys explicar la veritat als ciutadans espanyols respecte al que succeeix a Catalunya. El que passa realment als carrers, a les escoles, a les famílies, a les oficines. No és important, “el fin justifica los medios”, i els “medios” són la veu dels seus amos. No importa magnificar, mentir, aplicar altes dosis difamatòries, amenaçar constantment.

Haurem de seguir en un Estat on hi ha rei. Pagar-li els seus capritxos, les seves vacances, les seves caceres, les seves aventures, fins i tot les amoroses.

Estarem en un país on l'esquerra en principi més radical, la que apareix per salvaguardar les classes més desanimades i desesperades, canvia el seu discurs de forma antagònica amb l'objectiu ja no de defensar als que han donat sentit de la seva existència, sinó per no quedar malament davant els poders fàctics, canviant lluita per poder, oblidant-se de qui els vota a canvi de sortir més a la tele o als diaris, a canvi de convertir-se més ràpid o lentament en casta.

Estarem en un país corrupte on els corruptes poden fer el que els hi dóna la gana. A Catalunya també hi ha i hi haurà corruptes, els desgraciats i els xoriços estan repartits uniformement per tots els territoris on hi ha persones, però la diferència ha d'estar en el tractament que se'ls hi ha de donar, tolerància zero i actuació ràpida. A Espanya és impossible.

Ara tenim l'oportunitat de no continuar en aquest tipus de país. Millor? No ho sabem, dependrà de la capacitat que tinguem per fer-ho millor, que jo no hi dubto, però el que és segur és que on estem no ho aconseguirem mai.

Per tot això i molt més, votem i fem-ho pels partits del SÍ, ja no per votar per Catalunya, sinó per votar per tenir la possibilitat de fer una Catalunya millor.

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya