LES PENSIONS, PA PER AVUI, FAM PER DEMÀ
Aquest és d’aquells articles que no agrada gens llegir. Tampoc escriure.
Les pensions enguany han augmentat un 8,5%. Perfecte, podem clamar. Finalment, es fa justícia amb els pensionistes, podem pensar, però el problema és que aquest augment no es paga amb diners, de diners no hi ha ni es generen suficients, es paga amb deute.
Es tracta d’un augment sense cap criteri ni solidesa financera, un augment només suportable amb enginyeria comptable, la realitat és que a més augment, més forat, més deute, un deute que ja és de 106 mil milions d’euros, un deute que augmenta quasi el doble any darrere any, un deute avui que s’haurà de tornar demà amb més impostos i amb més retallades futures, un deute que hipoteca a les futures generacions.
Les pensions, pa per avui, fam per demà. Perquè els ingressos per cotitzacions i renda dels treballadors actuals no arriben per pagar-ho tot, cada mes és necessari que l’estat s’endeuti més per afrontar aquests pagaments. Evidentment, és injust que una persona que ha pagat tota la vida, ara no es vegi recompensada com mereix. El pensionista d’avui no té cap responsabilitat de polítics corruptes i polítics que no han fet bé la seva feina, ens podem queixar, però el problema persisteix i persistirà.
El problema radica en el fet que les pensions i els seus augments anuals no estan d’acord amb la situació general del país i de l’estat. Assegurar el poder adquisitiu de jubilats i pensionistes és imprescindible, mimar-los està molt bé, però fer-ho només perquè cada vegada hi ha més, aproximadament 10 milions, i són una important font de vots, és comprar-los, i és manipular la democràcia. Estem davant d’un còctel molt explosiu, podem mirar a un altre costat, però hem de saber que ens esclatarà.
El gobierno d’Espanya pot treure pit de les seves polítiques socials i econòmiques, la realitat és que no hi ha res per a sentir-se orgullós, el deute s’engreixa i es continua engreixant, el deute és deute i sempre s’ha de tornar, el deute d’avui llastrarà als joves de demà. Les transferències que l’estat fa a la seguretat social per netejar el dèficit provenen del mateix dèficit de l’estat, dels seus mateixos números vermells, és a dir, l’estat transfereix deute d’un gran forat a un altre forat, mentrestant, els forats cada vegada són més grossos, tant que avui ja arriba fins als 1500 bilions, bilions amb b, d’euros.
El sistema de pensions és inviable, està pensat per una altra realitat, no per l’actual. La solució passa per un sistema com l’adaptat per un país com Suècia, un país que no és sospitós d’estar molt avançat en aspectes socials, on es creen comptes individuals en les que cadascú acumuli les aportacions obligatòries i els interessos generats per aquestes. D’aquesta forma, tothom es podria jubilar quan consideri que el seu fons acumulat és suficient renda vitalícia per a poder-ho fer.
Sé que és un canvi cultural important, del que potser no estem preparats, però és del tot coherent i necessari. Podria optar-se per un mix actualment, amb l’objectiu que demà aquest sigui el sistema. Només d’aquesta forma aconseguirem que unes generacions depenguin de les següents i es trauria el poder als polítics per a comprar vots i per a decidir en un aspecte tan important a les nostres vides sobre el que hem de cobrar o no cobrar quan siguem pensionistes.
A mesura que funcioni aquest sistema, i el nombre de pensionistes en el sistema actual, el sistema de repartiment, caigui, els comptes individuals romanents podien actuar com a asseguradores per la gent que s’ha vist abocada a ser pensionista abans d’hora per malaltia o impossibilitat, i també per servir com a complement d’una prestació estatal pels més desfavorits.
Ara per ara, vivim en una gran mentida. La realitat fa mal escoltar-la, però la realitat és que vivim del deute.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya