UNS I ALTRES

Tots van ser víctimes de la repressió. Tots van ser víctimes del 155. Uns van triar l’exili i altres la presó. Cadascú és lliure de triar, cadascú mereix respecte per l’opció escollida, però en política les decisions d’un sempre transcendeixen i afecten altres, cosa que ens legitima per emetre lliures opinions, anàlisis pròpies i objeccions d’ells. Uns i altres.

Hem vist, sabem, que aquella decisió anava més enllà d’exili o presó. Aquella decisió de present també escollia i condicionava el futur, es triava entre lluita versus rendició, entre confrontació versus acatament, entre legitimitat versus legalitat, entre independència versus autonomia, i des de la meva particular visió, entre Catalunya versus Espanya.

Així de clar. Així de fàcil. Així de contundent.

Visibilitzem doncs el que fan uns, en una setmana en la que des de Luxemburg, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea conceptualitza el terme “grup objectivament identificable” per a dictar sentència clavant-li una bona plantofada a la (in)justícia espanyola i a l’estat en general pels seus abusos, reforçant molt la raó de l’estratègia de l’exili com a espai únic per a defensar els nostres drets com a catalans.

Mentre, els altres, es dediquen a quasi-acordar l’aprovació dels pressupostos amb el PSC, aliant-se amb qui va recolzar l’aplicació del 155 a Catalunya, amb qui encara participa en la repressió activa de milers i milers de persones catalanes que avui dia tenen causes obertes només per a ser independentistes.

Uns, planten cara: Puigdemont. Altres, fan pinya amb l’enemic: Junqueras.

Uns mantenen viu el mandat del poble d’assolir la Independència de Catalunya. Altres ho diuen, però ni tan sols dissimulen per a no fer-ho.

Uns són valents enfrontant-se amb tot un estat, han triat la política de lluita, de determinació dels seus principis, han triat la dignitat de treballar pel que van ser escollits un dia, s’han entregat a la causa. Altres són covards, han triat la política del no fer res, la política de sempre, del viure còmode, del que importa és només viure jo bé. Uns i altres.

Crec fermament que la unitat independentista és possible, perquè hi és de pensament. La gent d’ERC vol la independència, els militants i simpatitzants, tant o més que la gent de Junts, el problema està en els seus dirigents i tots els “enchufaos” que aquest han organitzat, que fan de tap i mantenen segrestat el partit.

 

Quan vagin fora, que hi aniran, no ho dubteu, tot tornarà a ser possible. Tornarem a agafar la iniciativa perquè els catalans tenim arguments sòlids per a fer-ho, tenim el DRET A DECIDIR, sempre l’hem tingut i ens l’han tret, però seguirem i seguirem perquè tenim tot el dret i HO TORNAREM A FER. I tant que sí!

Cuideu-vos molt! 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya