spider castells   La lletra del himne del Barça, escrita per Jaume Picas i Josep Maria Espinàs amb commemoració del setanta cinquè aniversari del club, a la seva tercera estrofa diu: “tots units fem força” i així és, a les coses de la vida, com més units estem més sumem i com més dividits, restem.

Després del posicionament d'Òmnium Cultural i de l'ANC de fer una llista sobiranista unitària, una llista per la independència, una llista de país i pel país, una llista patrocinada pels partits que aposten per la independència i per iniciar la desconnexió d'Espanya, una llista civil sense polítics professionals de primera fila, una llista transversal, com volem com somiem, com sabem ha de ser, estic molt content, exultant. És una autèntica revolució de les persones, de la societat civil catalana. És la revolució.

La revolta de 1640, la guerra dels Segadors, va marcar una època a Europa. S'ha volgut donar-li una dimensió històrica localista, un fet aïllat que va succeir a Catalunya aquell any, però va ser molt més. Autors i historiadors reconeguts ho reconeixen, des de J. H. Elliot fins a Geoffrey Parker, passant per Pierre Vilar ho expliquen en els seus escrits. En aquella època, els poderosos Habsburg, els anomenats Àuustries dominaven Europa, lluitaven amb França, amb Anglaterra, a terres italianes, a Flandes. Eren temuts i guanyadors nats, però de tot arreu van saber que dins de l'Espanya austricista, dins del seu territori peninsular, uns camperols van poder-se aixecar i derrotar els poderosos exèrcits temuts per tot el món. Va ser el començament de la fi de la Guerra dels 30 anys, una guerra civil europea emmascarada com guerra de religió, la fi del domini espanyol i de la poderosa dinastia dominant europea dels Habsburg. Ara Catalunya, amb la seva força, la seva racionalitat i la seva rauxa es prepara per tornar a ser protagonista de la història quasi 400 anys més tard.

Pablo Iglesias i Podemos, no són revolucionaris ni la revolució en forma evolutiva que ens volen vendre i que necessita Catalunya, la revolució està a administrar els recursos que som capaços de generar, tots i no fer-ho de forma limitada gestionant una economia espoliada en forma de comunitat autònoma dins del col·lapsatestat espanyol. És difícil d’entendre que algú que vol trencar el sistema, que algú que persegueix el “sí se puede” mitjançant l'augment de la despesa publica, renunciï a comptar amb els instruments propis d’un Estat i amb les eines econòmiques que donen l'espoliació sistemàtica d'una minoria. Podemos no vol la independència de Catalunya, ni el concert econòmic, ni tan sols vol donar l'oportunitat als catalans de ser consultats, vol decidir el nostre futur com a catalans. El seu discurs respecte a Catalunya i el seu objectiu és el mateix discurs que el de Rajoy, Aznar, Pedro Sánchez, Rubalcaba, Albert Rivera.

Catalunya no té Estat. Catalunya no té poder. No és el moment de parlar d'esquerres i dretes. Primer hem de construir el país, un Estat lliures, hem de ser independents, en definitiva: hem de ser, després ja ens discutirem i barallarem en termes democràtics per quin model optem. Ara simplement no som, no té sentit discutir el model dins del model triat pels espanyols, som una minoria colonitzada, espoliada i impossible de poder-se desenvolupar doncs som i serem una minoria dins d'un Estat que pensa diferent de nosaltres, que vota diferent i que té altres prioritats, a vegades i sovint antagòniques.

No perdem el temps discutint de llistes electorals pel 27-S, no interessa als catalans ara. Aquestes no són unes eleccions més, no són normals, són excepcionals, són eleccions plebiscitàries, un nou referèndum en el qual hem de decidir si o no, i en el que hi haurà presència massiva de les forces del no, unes eleccions que no podem perdre. “Tant se val d’on venim, si del sud o del nord, ara estem d’acord, estem d’acord, una bandera ens agermana”, també és un altra frase de l'himne blaugrana aplicable almoment històric actual, no en va, el Barça es diu que és més que un club. Parlem del que ens passarà si ens quedem o si som independents, parlem del que passarà amb les pensions, parlem dels funcionaris catalans, parlem dels serveis socials, de l'educació, de la sanitat, del comerç local i del comerç internacional, entre moltes altres.

Cada cosa a la seva hora. Ara toca dignitat. Dignitat per construir un futur millor, un futur nostre. Necessitem dignitat per part dels anomenats partits sobiranistes, que s'omplen la boca parlant de patriotisme i de servir a la gent, i que ara tenen l'oportunitat de demostrar-ho, cedint el seu afany de protagonisme als autèntics protagonistes d'aquesta evolució revolutiva, els catalans. A la ciutadania se'ls ha d'explicar que la nostra pretensió és ser lliures, com ho son els països del món avançat, volem ser lliures per decidir-ho tot, la nostra educació, la nostra justícia, la nostra economia, la nostra forma de govern, el nostre esport, la nostra utilització de recursos.

L'únic procés constituent real, l'únic verdader és el procés de la independència, el que fa ha nascut i portarà a terme el lideratge de la societat civil, ara que no ho espatllin els polítics.

Som diferents però anirem junts sense fissures en aquesta aventura que ens portarà a ser un país complet i que ens portarà a ser el que volem ser...tots units fem força.

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya