Imprimeix
Categoria: CATALUNYA

JOCS DE NENS, JOCS D’ADULTS

jocsnens1

No es pot jugar als escacs com si es jugués a l’oca.

Hem volgut jugar a jocs de grans com a nens i no funciona. Hem buscat aconseguir la independència de Catalunya, el reconeixement identitari del poble català dins d’un nou i democràtic estat europeu, la llibertat de drets que ens aportarà la nostra nova República, i ho hem fet amb puresa d’ideals, de forma sana i neta, hem anat sempre de front amb les nostres reclamacions, amb la il·lusió que tenen els nens, amb alegria, amb somriures, acompanyats de iaies i nens, amb tota la família junta, de cara i a plena llum, reivindicant de forma pacífica, de forma lúdica. Hem vist que no n'hi ha prou.

No es pot jugar a jocs d’adults si ho fem com a nens. Hi ha jocs de nens, jocs d’adults.

Jugar al joc de la independència no és fer-ho a un petit joc de poca monta que tracta sobre la identitat, és jugar al complicat i interessat joc del poder. En aquest joc no és important només participar, el que és realment important és guanyar, només val aquesta opció. Els que guanyen viuen, els que perden desapareixen, amb més o menys patiment però sempre desapareixen.

jocsnens2Això no va només de fer manifestacions amb milions de persones vestits amb samarretes de colors llampants que criden llibertat, tampoc va de penjar símbols, estelades i llacets als balcons i les terrasses privades, ni de fer-ho a les institucions. Fer-ho només serveix perquè un turista europeu o de l’altre costat del món faci una estona de tertúlia de sobretaula amb els seus amics sobre el tema català, i moltes vegades ni tan sols això. No els hi és un problema per a ells, és simplement una anècdota o vivència.

La llibertat, els drets fonamentals, i els 16.000 milions d’euros dels catalans que marxen de casa nostra per a no tornar no importen a Europa i menys a la resta del món, la llibertat i els nostres drets només ens importen a nosaltres. Els volem? Doncs som nosaltres qui ho hem d’aconseguir, combatre-ho i defensar-ho. Ara bé, volem aconseguir-ho i no fer res, que ens vingui tot donat des de fora, anem apanyats! Espanya, és país frontera i ha sigut un gran negoci per la Unió Europea, és un gran mercat per a ells, un estat dòcil pels seus socis (amos) europeus, un estat de mediocres que es baixa els pantalons tot el sant dia davant els estats més poderosos, permetent-los guanyar fins ara una pila enorme de diners.

Dins del terreny de joc espanyol, Espanya juga sempre amb les cartes marcades, juga amb el seu manual d’instruccions, Constitució i altres Lleis que són interpretades de forma tramposa per un dels jugadors que també fa d’àrbitre, juga als escacs amb blanques contra blanques, i clar sempre guanyen les blanques. Espanya et fa jugar a l’oca sobre un tauler d’escacs, on les caselles blanques són el pou i les negres són la casella de la mort, aquella que et fa tornar a la casella d’inici, no serveix doncs de res el que treguis amb el dau, tot està arreglat.

jocsnens3Ara Espanya s’ha empetitit, Europa la comença a veure com un problema, amb Madrid com a cap principal d’aquest. La capital espanyola és considerada en aquests moments com una Txernòbil sanitària, base principal d’un problema social i econòmic a curt termini i de difícil o impossible solució. Catalunya no serà cap solució per Espanya però pot ser una part menys del problema.

Ara és el moment nois, però hem de deixar de jugar a l’oca i fer-ho als escacs, hem de jugar com a adults, no com a nens, hem d’establir aliances que potser no volem a curt termini però ens serviran a mitjà i a llarg termini, hem d’explicar on volem anar i fer-ho, hem de dir el que aportarem i aportar-ho, hem d’estar disposats a tot per aconseguir-ho. Si volem ser un país, un bonic país, un alegre país, un atractiu país i un país democràtic hem de recórrer primer el camí per arribar-hi i aquest no serà ni tan bonic, ni tan alegre ni tan atractiu però és l’únic.

Posicionem les torres, ataquem amb els cavalls, defensem amb els alfils les peces principals i movem els peons amb intel·ligència, tots junts i en el mateix sentit, deixem de tirar el dau si sabem que juguem als escacs, això no és l’oca.

Cuideu-vos molt!

 

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya