CATALANES I CATALANS DEL NORD

Venim del nord,
venim del sud,
de terra endins,
de mar enllà,
i no creiem en les fronteres
si darrere hi ha un company
amb les seves mans esteses
a un pervindre alliberat.
I caminem per poder ser
i volem ser per caminar.

Fets i esdeveniments com els de la setmana passada ens fan recordar una cosa que no hauríem d’oblidar en cap moment, i és que més enllà d’aquella frontera que espanyols i francesos ens van posar pel mig al segle XVII amb el Tractat dels Pirineus, també hi és Catalunya, i també hi ha catalanes i catalans, catalanes i catalans del Nord.

Més enllà del mur, el mur polític, cultural i ideològic que espanyols i francesos van voler imposar-nos, hi ha vora de 400.000 catalans, concentrats demogràficament a la plana de Rosselló i a la capital, Perpinyà. A França, ser català i pensar-hi com a tal va ser perseguit, especialment amb l’arribada de la Revolució Francesa on va arrancar una forta repressió contra la llengua catalana i les institucions, on cap funcionari podia exercir si no parlava francès, els monjos catalans van ser substituïts per francesos, i l’ús del francès en escrits públics era obligat. El català va perdurar fins al segle XX mitjançant la tradició oral, igual que a l’Espanya de la dictadura de Franco. En aquest moment, la Història de la Catalunya Nord es separa totalment de la de Catalunya del Sud, es viuen dos mons, on la primera participa en les dues Guerres Mundials que porten als seus ciutadans a accelerar en gran part el procés d’adopció del sentiment nacional francès, i on la Catalunya sud ho fa a la guerra civil espanyola. A partir de la Segona Guerra Mundial, molts pares decideixen parlar amb francès als seus fills adduint que el francès era una eina d’avançament social i d’utilitat universal. L’any 2007, el Consell General, declara l’oficialitat de la llengua catalana, juntament amb el francès però el mal cultural ja està fet, només el 30% de la població declara que pot parlar el català, si bé un 70% diuen que l’entenen.

Però malgrat els més de 300 anys que han passat des de l’esquarterament del territori, malgrat l’al·lèrgia, intervenció i repressió dels dos grans imperis contra tot allò que era i és català, malgrat el camí històric recorregut per cadascuna de les dues “Catalunyes”, hem pogut veure el darrer cap de setmana que tenim moltes coses en comú, molts sentiments compartits i molts més a compartir, la mateixa cultura i la mateixa identitat original i esperem que futura, i que som el que érem i sempre hem sigut, malgrat tots els obstacles i putades que ens han fet procedents de tot arreu, malgrat totes les amenaces, coaccions, insults i danys que hem rebut, som una nació que batega fort com ho fa un cor que té energia, vitalitat i està sà.

Som un únic poble, un únic cor, un cor molt gran que ens oxigena de democràcia i llibertat, dividit en dues parts, on les cavitats inferiors, els ventricles són la Catalunya Sud, i les cavitats superiors, les aurícules són la Catalunya Nord. Tenim molts i sòlids vasos comunicants. Sempre que una part ha necessitat a l’altra part, sap que hi ha pogut comptar-hi. Sense la Catalunya Nord no hi hauria hagut referèndum a la Catalunya Sud, ells van establir el centre operatiu on a l’estiu del 2017 arribaren i es repartiren les urnes, i ho van fer sense demanar res a canvi, ho van fer per solidaritat, per fraternitat i per compromís nacional amb els seus compatriotes catalans, no francesos. Molts d’ells van plorar emocionats al veure sortir les primeres urnes de plàstic de les caixes que transportaven dels camions, elles i ells no podrien votar però elles i ells farien possible que la democràcia es pogués exercir a cadascú dels col·legis electoral del Sud.

Gràcies catalanes i catalans del Nord per l’estimada rebuda que ens veu donar. Gràcies catalanes i catalans del Nord no només per fer-nos sentir com a casa si no per fer-nos entendre que estàvem a casa nostra. Gràcies catalanes i catalans del Nord per fer possible i saber portar una convocatòria d’aquesta envergadura, mai vista a Perpinyà, la capital de la Catalunya Nord. Gràcies catalanes i catalans del Nord per ser uns lluitadors incansables per la causa de tots, gràcies per ser com sou i voleu ser. Gràcies catalanes i catalans del Nord per considerar els nostres Pirineus com el centre del país, i no com la frontera divisòria.

Ens veiem el 11 de setembre, la nostra que també és la vostra Diada. Ens veiem el 7 de novembre, la vostra que també és la nostra Diada.

Tant si venim del Nord, com si venim del Sud, som tots germans, som un sol poble català, i com deia Companys “la causa de la Llibertat i la causa de Catalunya són una sola i mateixa causa”.

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya