FILLS DE LA DEMOCRÀCIA

Ens volen fer veure una altra cosa però els nois i les noies que són a primera línea també són gent de pau, són com tu i jo, la diferència és que creuen que toca lluitar per defensar-se, segurament tenen raó, tota la raó.

Són els nostres fills, són fills educats en el seny. Són els fills, llavors adolescents, que ens van acompanyar a votar l’1 d’octubre, els fills que van acompanyar a pares, cosins, germans més grans i iaies a exercir festivament el dret a vot, la democràcia, el dret a decidir el nostre futur, el seu futur. Són els fills què, perplexos, van veure per primera vegada i de molt a prop és el que és la brutalitat de la violència, una violència exercida per estranys no identificats, vestits com a Robocops i armats fins a les celles, amb un rètol a l’esquena que deia “policia” i “guàrdia civil” atacaven als seus familiars i amics, a qui van atonyinar sense més ni més.

Són els nostres fills. No haurien de ser a primera fila, haurien de pensar en l’examen de dilluns, o en el partit del Barça, o en l’excursió del cap de setmana, o en tocar la guitarra, o pensar en com flirtejar amb el noi o la noia que els hi fa tilín, però han decidit ser-hi, han decidit estar i romandre a primera fila, i han decidir ser-hi per nosaltres, prefereixen ser ells els que reben que tornar a presenciar com peguen als seus pares i als seus avis.

Són els fills de la democràcia. Patim, patim molt per a vosaltres, pel que us pugui passar però estem orgullosos que hi sigueu, fins i tot de forma un xic egoista, pensem i creiem que en sou part del nostre resultat.

Us anomenen violents, no és cert, el que sou és actius. Us titllen de radicals, no és veritat, el que sou és ferms. Us acusen de terroristes, quina mentida més gran quan aquestes paraules venen dels que infonen el terror, el que sou és resistents.

Heu decidit que val la pena rebre i això és de valents, molt valents, sabeu que el dolor de les porres un dia deixaran de fer mal, sabeu que els cops rebuts i els seus morats un dia desapareixeran, però sabeu que el racisme i el menyspreu que ens tenen als catalans les forces d’ocupació romandrà i intentarà perpetuar-se, sabem que aquests policies només són delinqüents d’estat, assassins a sou contra el poble, mala gent sense estudis ni neurones per tenir-ne, adoctrinats en la barbàrie, ho veieu a cadascuna de les cares i mirades que us llencen quan esteu molt a prop, ho escolteu en cadascú dels missatges gravats procedents directament de les seves boques, engendrats des dels seus budells, ho sentiu en la utilització de la força desproporcionada quan us descarreguen les seves porres contre el vostre cos.

Són els fills que estan tips de veure’ns frustrats, tips de veure’ns enrabiats i plorant d’impotència davant de les injustícies, però també són els fills que estan tips de veure’ns queixar-nos en els sopars amb amics, tips de fer repicar cassoles, tips de enviar dos o tres tuits al dia i esperar que algú desconegut ens faci un comentari, tips de veure com tallen una carretera cada sis mesos, tips de anar units només l’11 de setembre i manifestar-nos un cop a l’any, tips d’encendre espelmes a Montserrat perquè quedi una bonica foto, tips d’escoltar-nos criticar i criticar des del sofà de casa però sense moure el cul, sense fer res per evitar les humiliacions a Catalunya i al poble català. 

Són els fills de la democràcia. Portem tota la vida ensenyant-los principis i ètica, són gent amb estudis, culta, els hem ensenyat a dialogar, els hem ensenyat a ser persones de bé, a ser persones de pau, però també els hem ensenyat a ser demòcrates, a protestar quan els seus drets volen ser atropellats, a defendre’s quan algú els vol pegar, a cridar ben fort quan algú els vol fer callar.

Són els nostres fills i ens han fet cas, ens han sentit dir centenars, milers, milions de vegades allò de “ni un pas enrere”, i són ells, aquí i ara, qui han decidit fer un pas endavant.

Són gent de pau, com nosaltres, però mentre nosaltres esperem que la pau ens vindrà saltant a taula, i demanem l’arribada del “manà diví” en forma d’intermediació internacional, ells han decidit que la pau s’ha de guanyar, la llibertat s’ha de lluitar com qualsevol cosa bonica i desitjada de la vida.

Són els fills de la democràcia. Visca!

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya