Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 14287

revsomriure  De la mateixa manera que es recorda la revolució dels clavells a Portugal que va posar final a una dictadura en aquell país, o es recorda la revolució del vellut a Txecoslovàquia que va acabar amb anys de regimen soviètic, la revolució dels somriures és com serà recordada la nostra, la revolució catalana, una revolució que realment és una evolució.

La revolució dels somriures és un nom potent i molt adequat que s'ha d' interpretar a tres bandes. La primera, reflexa les actituds, les cares i posats dels que participen de forma activa a provocar aquest canvi, del que veiem a les fotos, són cares somrients, són cares d'alegria, cares de goig. És igual si es participava en una manifestació a plé sol com han sigut algunes de les de l'11 de setembre, o si es donava la mà o s'abraçava amb gent que no coneixies el dia de la via catalana, és igual haver d'esperar pacientment les llargues cues que hi havia el 9-N independentment de l'edat i estat físic que tinguessis, en totes elles, és igual fer de voluntari i que a més t'amenacin, sempre, en tot moment hi ha hagut bon semblant, pacifisme i serenor, sempre amb el somriure il·luminant els rostres. En segon lloc, la gent que vol decidir i que crida independència contrasta antagònicament amb les cares i gestos que posen i fan els de l'altre part, els espanyolistes, tant els de tipus més radicals amb les seves ofensives mans alçades, com els polítics catalans espanyolistes que sobreactuen, que sempre sembla que estiguin rabiosos, emprenyats, que consideren enemics als independentistes i que volen posar a tothom qui no pensa com ells al “paredón”, també el govern espanyol amb la seva actitud autista, negativa, totalitària, menyspreativa, d'insult a la intel·ligència, de burla i d'amenaça continuada, que pretén convertir la seva Constitució en Codi Penal i que vol fer por a un poble que té com única arma per contrarestar-ho el vot i les urnes. Per últim, aquesta denominació de la revolució dels somriures transmet amplitud de visió de futur, una voluntat de voler fer un país nou ple d'il·lusió, optimisme, transversalitat i esperança per aconseguir un futur més nostra i millor.

El somriure català ha captivat a l'opinió pública internacional. Més enllà dels interessos dels països a continuar igual i no canviar res, capta l'atenció dels pobles i les seves gents. Les revolucions pacífiques són escasses però hi ha hagut d'altres. Ara bé, de revolucions carregades de somriures i abraçades, de revolucions amb tan civisme i educació com aquesta, no es recorda a cap lloc del món. Somriure genera benestar, al fer-ho s'executa en el nostre cervell un procés bioquímic en el qual es segreguen i combinen almenys set hormones diferents, com l'oxitocina, la dopamina, la serotonina, la prolactina i l'endorfina, aquesta darrera considerada l'hormona de la felicitat perquè provoca un sentiment molt agradable d'estar satisfet. Veure somriure als altres genera bones vibracions, treu preocupacions, angoixes, mal humor i tristeses, per això la nostra a més d'excepcional és impactant i magnetitzadora, atrau. Hem de seguir igual, amb contundència i fermessa, amb creativitat i elegància, desobeint si cal i tantes vegades com considerem que fa falta, amb solidesa, però sempre amb bon humor i sense perdre el somriure.

I és que el somriure no el podem perdre si no perdem de vista l'objectiu, l'assoliment de la independència de Catalunya. No importa si hi ha una llista única o llistes variades, no importa si els polítics es posen o no es posen d'acord, no importa qui lideri o no lideri el procés, això va començar com una revolució impulsada pel poble, des d'abaix a dalt, i ha continuat consolidada per a tots. Nosaltres, la gent de peu, som els protagonistes, independentment si venim del nord, del sud, de l'est o de l'oest, independentment de la nostra condició social, independentment del nostre color de pell i de les nostres creences, independentment dels nostres costums i manies, ens uneix la il·lusió, ens uneix el somriure.

El que si que importa és el temps, ara és crucial. La majoria de la ciutadania catalana ja ha desconnectat del govern i de l'estat espanyol, no esperem ni volem res d'ells. En aquesta situació, cada dia que passa suposa patiment, maltractament a la nostra gent i la nostra terra, llàgrimes, tortura emocional, pèrdua de llibertats. Aquesta situació desagradable és la perillosa, ja que patir de forma permanent ens pot fer perdre el somriure, i si perden aquest somriure perdrem la nostra imatge captivadora al món, perdem la nostra força, no ho podem permetre. Abans de res hem de ser lliures, després els partits ja mesuraran les seves forces amb unes eleccions normals i dins d'una Catalunya independent. Llavors ja determinarem si guanya la dreta moderada, l'esquerra conservadora, l'esquerra social o la ultradreta, que espero que no hi guanyi mai. Però guanyi qui guanyi després mai més permetrem que l'Estat, el català, no estigui al servei dels ciutadans, mai més permetrem que el govern ens consideri els seus súbdits, mai més permetrem que hi hagin diferències de drets i obligacions entre la ciutadania, i no ho consentirem perquè la llibertat l'haurem guanyat nosaltres.

Hem somrigut i somriurem amb el convenciment que arribarà el dia de la nostra llibertat, llavors haurà passat el moment de somriure, serà el moment de riure, i fins i tot ens podrem permetre fer una forta riallada.

Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat nr 9493