Print
Category: CATALUNYA

mortborbo

MORT AL BORBÓ

Catalunya no ha estat mai massa procliu a ser monàrquica, i ,ara el rebuig és absolut.

El vergonyós discurs de Felip VI, dos dies després del referèndum i de la violència policial, el 3 d’Octubre, obviant demanar diàleg, oblidant a tota la gent de Catalunya que va anar a votar per voluntat democràtica, justificant els cops de porra i la violència de les forces armades al poble, incentivant l’actitud bel·ligerant del govern espanyol de l’època, el va abocar a ser una persona non grata al principat.

El rei dels espanyols, com es diria en el llenguatge dels escacs quan el rei fa un moviment pensant només en la seva autoprotecció, es va enrocar, va decidir formar part del conflicte, girant l’esquena a una part dels catalans, renunciant per sempre més a un hipotètic i possible arbitratge futur.

S’ha guanyat a pols el resultat, no pot venir a Catalunya sense generar animadversió general, sense ser plantat per les nostres institucions, no pot venir ni a un sopar sense que la policia hagi de blindar els carrers per on ha de passar i reprimeixi les protestes que aixeca la seva presència física en el nostre país. Ell i la seva medieval institució tenen un problema, el problema no és nostre.

A Catalunya, el monarca dels espanyols i la seva institució ha perdut tot respecte, genera desconfiança, genera foscos, genera tuf de corrupció, genera animadversió, genera antipatia, genera repugnància. S’ha fet realitat, la frase que procedeix del romancer català “mort el Borbó” i que va tornar a posar de moda fa 10 anys l’incombustible Joan Tardà, per cert, felicitats en el dia de la seva onomàstica. mortborbo2

Es va posicionar a favor de l’estat de Rajoylàndia, de l’estat de Llarenalàndia, de l’estat de Florentilàndia, de l’estat d’A-por-ellos-làndia, un estat on jutges, forces armades i polítics amb màsters inventats, s’han fet el seu propi lloc imaginari en forma de plaça de braus adornada per garlandes rojigualdas, en el que viuen isolats formant un estat dins del mateix estat, un estat feixista, un estat que actua sempre en defensa dels violents, en defensa de la força bruta, en defensa dels repressors, en defensa dels prevaricadors i dels corruptes. Un estat que mentre allibera a violadors de les nits navarreses i violadors dels drets humans, engarjola durant mesos a polítics demòcrates sense cap judici.

Espanya, el seu mediocre rei, els jutges que imparteixen injustícia, i la gent que s’ho creu, han perdut tota dignitat democràtica, tot respecte, tota credibilitat. Internacionalment, el món comença a conèixer i a fer-se ressò que el franquisme perviu a Espanya, que la transició democràtica no va ser tal. Espanya és un estat fallit a Catalunya, no s’accepta com a tal per tot el que representa. Va camí de ser-ho al món (espero), fins a la seva defunció total.

Visca la República, mort al Borbó!

Xavier Mas Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya