gcout  Cantant la popular cançó del disc de la Trinca Festa Major, “Passi-ho bé”.

Així, entonant la famosa estrofa del passi-ho bé i moltes gràcies, i picant de palmes, s’han acomiadat, amb fi sentit de l’humor, els manifestants concentrats davant del setmanari El Vallenc, del cos policial de la benemèrita Guardia Civil, expressant la disconformitat i fent burla d’aquesta eina repressora vestida de verd, en el moment, en què el cos policial abandonava, després d’escorcollar la seu del diari a fons, i interrogar durant hores al seu director, per trobar material relacionat amb el referèndum del vinent 1-O.

Aquest episodi amb forta intensitat folklòrica, succeït a Valls, reflexa molt bé el sentit de la gent. Mentre els polítics al Parlament, preparen l’aspecte formal de la desconnexió, nosaltres ja hem desconnectat fa temps. Ens hem adaptat a sobreviure en un territori hostil, amb veïns que ens volen mal i ens insulten, en fmajorun projecte d’infraestructures inexistent, en un sistema crònic de corrupció de base, dins d’una economia devastada pels poders fàctics, d’un estat del no dret sense garanties a les llibertats ciutadanes, i així podem citar una molt llarga i inacabable llista de factors negatius, que en definitiva és el que suposa Espanya. Ens hem adaptat a viure, però ja no ens conformem en aquesta adaptació, volem una vida digna, i per tenir-la no hi volem continuar.

Continuar a Espanya afecta negativament a l’activitat, l’ocupació, la renda personal i a l’estat del benestar. Si dins d’un estat molt hostil, l’estat que ens és enemic, que ens ofega i ens fot els calers, Catalunya ha sigut capaç d’evolucionar molt positivament en diferents indicadors econòmics respecte a les altres zones d’Espanya, que s’han emportat tots els avantatges. I ho hem fet, basant-nos fonamentalment en el creixement de les exportacions, sobretot en sectors d’alt valor afegit, el creixement de l’emprenedoria, l’augment de la inversió gcestrangera, el turisme, i la industrialització creixent des de l’any 2009, imagineu el que podríem fer sense perdre el temps en defendre’ns i sense ser sagnats.

El teixit econòmic català és sòlid, arrelat, està diversificat, és sostenible, podem millorar-lo molt i molt, podem accelerar, però empitjora amb la permanència a Espanya. Donat el mal finançament que ens genera la situació continuada d’espoliació fiscal a la qual ens sotmet l’estat espanyol, les desigualtats socials augmenten, el problema de la població en risc de pobresa només és solucionable socialitzant el nostre potencial una vegada iniciem la recuperació econòmica, i fent possible que el benestar arribi a totes les capes socials. Els nostres recursos són els que són i si volem solucions per la nostra gent, tota la nostra gent, solucions en forma d’oportunitats, l’única via és que els recursos que genera l’economia catalana no marxin fora, no es malgastin, es quedin al nostre servei, que no passi que se’n van per no tornar mai més en forma d’inversions.

Acabant l’escrit com l’he començat, i amb el desig que demà a la Diada cantem la cançó del disc Festa Major (per cert, ara ho és a Poblenou) de La Trinca, però canviant les darreres sis paraules que diuen “fins a l’any que ve” per:

Passi-ho bé, passi-ho bé.
Passi-ho bé i moltes gràcies.
Passi-ho bé, passi-ho bé,
Passi-ho bé fins a … mai més.

 

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya