Imprimeix
Categoria: CATALUNYA
Vist: 3135

unilateralitat2 Què vol dir que busquem vies bilaterals cap a la independència?....

Sense unilateralitat no hi ha independència possible. Renunciar a unilateralitat és renunciar als drets dels éssers lliures. Si hem de demanar permís, si hem d’esperar que altres ho trobin bé, estem davant d’una relació entre desiguals, entre dominadors i dominats. I no!, no volem aquesta situació.

Bilateralitat és fer un pas enrere. Ens hem guanyat la unilateralitat com a poble, el dret de l’autodeterminació, hem defensat i ens hem guanyat aquest dret, en molts casos, amb el nostre propi cos. El que vam viure l’1-O és digne, heroic, èpic, i no hi renunciarem. De cap manera!

Aquella matinada de canvi de mes, que no vam dormir. Aquell dia en què centenes de milers de catalans vam defensar la democràcia al peu d’unes urnes, unes urnes  unilateralitatque minuts abans de l’apertura de col·legis no sabíem si vindríem. Aquell dia que estàvem pendents de la ràdio, de saber els moviments de les forces d’ocupació, d’uns policies armats fins a les dents que aquesta vegada no ens ajudaven a fer el DNI, sinó que ens venien a pegar, a apallissar. Aquell dia que gent normal, gent no especialment valenta en el seu dia a dia, es van transformar en gent disposada a tot, a enfrontar-se a la violència i la repressió en estat pur, a qualsevol preu.  

Unilateralitat o unilateralitat. Respecte i respecte.

Com pot ser un dret a l’autodeterminació bilateral? Va contra-natura, el prefix “auto” permet nomenar allò que és propi o allò que funciona per un mateix. “Auto” i “bi” són prefixos que volen dir coses diferents. Nosaltres hem decidit de forma democràtica la unilateralitat i hem declarat la República. Una república que va néixer a l’UVI, dèbil, molt dèbil, que malviu dins d’una incubadora de Brussel·les, que és atacada pels nombrosos virus no democràtics comandants per la força dels tirans, i que necessita projectes de present i de futurs per via intravenosa, però que no necessita cap projecte de bilateralitat, perquè sabem el que suposa, i no suposa res, és quedar-nos igual, i molt probablement, anar a pitjor, en tor, en economia, en benestar, en drets, en llibertat, en democràcia, en ser persones. República dèbil si, però la nostra. President exiliat si, però el nostre. Govern parcialment a la presó, si, però el nostre govern legítim, són els nostres interlocutors encara que el poder els persegueixi.

Els partits polítics que facin el que vulguin, nosaltres ens hi oposarem fins que canviïn d’opinió. Els perseguidors, els maltractadors, els torturadors, els opressors són els que volen la bilateralitat per diluir la força del nostre poble. Bilateralitat per pactar amb qui, amb ells, amb Rajoy i el PP?, amb Sánchez i el PSOE?, amb Rivera i Ciudadanos?, amb el TC i la fiscalitat?, amb feixistes no es dialoga, no pacta la llibertat, no l’entenen, no la volen; ells només entenen de submissió, d’acatament, d’holocaust.

La bilateralitat és una estratègia jurídica espanyola, una estratègia de les seves elits. Les elits espanyoles tenen experiència en fer el mal, ells no obliden, ells mai perdonen, ells només pretenen humiliar i satisfer la seva constatada xenofòbia cap als catalans, a qui consideren només un factor de producció al que han de controlar, i si és possible mantenir en precari, igual que fan amb milers i milers de ciutadans espanyols a qui adoctrinen dia rere dia, fent exaltació de l’exèrcit i la violència, controlant els manipulats mitjans de comunicació. És fàcil fer-ho, som diferents, pensem i som una molèstia, però ho som realment quan veuen amenaçades les seves butxaques.

Unilateralitat o unilateralitat. Confiança i confiança. Resistència i resistència.

No ens aturarem ni ens aturaran. No tenim por. No ens distrauran, no oblidarem el que ha passat i el que potser passarà. Perseverarem i perseverarem per sempre més fins a arribar als nostres objectius.

Anirem a Brussel·les, però no anirem a demanar ajuda a l’Europa de les institucions i dels estats-nació, anirem a Europa a manifestar i proclamar als seus habitants, a les seves persones, a la seva gent, que els catalans volem ser lliures.

Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya