EconomiaCAT
LA TOSSUDA REALITAT
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
LA TOSSUDA REALITAT
La realitat no és tossuda, simplement és realitat, la tossuda realitat.
Els fets: la tossuda realitat és que l’independentisme ha tingut els seus millors resultats a les eleccions catalanes, ara és hegemònic superant el 50% dels vots i arribant una xifra rècord amb 74 diputats, situació en què de cap manera, els espanyolistes incorrectament anomenats unionistes sumen prou per formar govern. I dic mal anomenats unionistes perquè tots ells busquen la divisió profunda i la confrontació, l’única unió que els fonamenta és l’estrambòtic acoblament de ser forces antiindependentistes i forces profeixistes.
La tossuda realitat és que l’operació d’estat organitzada per aconseguir la victòria aclaparadora del PSOE amb Salvador Illa al capdavant ha fet fallida. La tossuda realitat ha situat al mentider partit visceral “marca blanca del franquisme” Ciudadanos a un pas de la seva desaparició, posant en evidència la volatilitat i poca fidelitat dels que van ser els seus votants a les eleccions del 2017, que marxen vergonyantment cap a PSOE i VOX, precisament a partits antiindependentistes i profeixistes, com abans comentava que tenen la desnacionalització de Catalunya com a un dels seus principals ideals.
La tossuda realitat mostra el creixement de l’independentisme provocant la ràbia de tribunals repressors d’ultradreta, el desànim de les clavegueres de l’estat i la desesperació de la manipuladora propaganda provinent dels intoxicadors mitjans de comunicació espanyolistes que es comencen a veure incapaços de frenar l’independentisme mentre l’estat espanyol és situat pel BCE a la cua de la zona euro en els grans indicadors. A la cua en descens del PIB que registra l’any 2020 una caiguda històrica de l’11%, a la cua en despesa per combatre a la crisi economicopandèmica en la que el deute públic s’enfila fins al 117%, a la cua en taxa d’atur juvenil que es dispara amb el 41,5% i pràcticament triplica la mitjana d’aquesta taxa a la dels països desenvolupats de l’OCDE.
La tossuda realitat manifesta les conseqüències polítiques de construir una democràcia en fals i tapar-ho durant dècades. El rei emèrit dels espanyols Juan Carlos fugat pels seus escàndols i abusos mentre el seu fill Felipe apareix com a beneficiari d’una societat offshore creada pel seu pare emèrit. Internacionalment, Rússia va enfotent-se descaradament a la cara de la Unió Europea posada en ridícul per l’impresentable José Borrell, el món lliure condemnant la persecució, detenció i empresonament del raper Pablo Hasel pel contingut dels seus tuits i cançons, i per acabar-ho d’adobar, Israel i Rússia manifesten la seva total indignació amb Espanya per permetre l’homenatge a la División Azul a Madrid i les proclames nazis realitzades en aquest brut acte. Espanya genera vergonya, misèria, decrepitud, repulsió, com el fàstic que suposa que un ministre del govern espanyol com és Grande-Marlaska sigui el jutge instructor que te el rècord de condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans per no investigar tortures.
Aquesta és la realitat, la tossuda realitat. Espanya està en fallida, en fallida econòmica, en fallida política, en fallida ètica i moral, en fallida emocional.
Els independentistes hem d’aprofitar aquesta situació, el món està tip d’una Espanya fosca i desacreditada. Ara tenim una oportunitat i no la podem desaprofitar, els partits que ens representen han de tenir sentit d’estat, s’han de posar d’acord deixant a banda el mutus recels infantils, les sortides de to, les picabaralles de poca monta, les profundes animadversions i les desavinences. És evident que els votants de JxCAT i els de la CUP tenen poc en comú, són totalment diferents en la forma de veure, entendre i vertebrar econòmicament i socialment l’estat, però la tossuda realitat és que encara no tenim Estat, i aquest no serà possible sense l’unionisme tossut i real de l’independentisme.
Cal treballar junts per sortir del fang i la misèria que és i representa l’estat espanyol, ara cal impulsar i construir un nou horitzó nacional, la República Catalana, amb totes i només forces independentistes, amb la confiança de més del 50% dels vots, amb la força de la il·lusió del poble, amb el seny de recercar el benestar que no tindrem si ens quedem on estem. INDEPENDÈNCIA JA!!
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
GENS HONORABLE CONSELLER D’INTERIOR...I D'ALTRES
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
GENS HONORABLE CONSELLER D’INTERIOR...I D'ALTRES
Si heu de gestionar el govern del país com ho feu amb el departament d’Interior, millor deixem-ho estar.
No hi ha manera de saber-ho solucionar? El problema és que no hi ha manera de poder-ho solucionar quan el que no es vol és fer-ho. Tant et diguis Miquel Samper, com que et diguis Miquel Buch, o l’històric “capo di mamporreri” Felip Puig, a tots us hauria de caure la cara de vergonya d'haver dirigit una policia violenta, sense cap mena d’integritat, que sempre utilitza la força per atacar als mateixos.
Els cossos policials manats pel conseller d’Interior, el gens honorable conseller d’interior...i d'altres que ho consenteixen, ataquen brutalment i s’extralimiten, al qui es manifesta en defensa de les causes justes i les llibertats, mentre protegeixen institucions no democràtiques que són les que generen la violència, fins i tot, salvaguarden les manifestacions de feixistes que campen de forma impune pels “carrers que seran sempre nostres” però que ells s’en han apropiat. Manats pel conseller o manats directament des de Madrid? Si es així, parleu, expliqueu les coses.
Us donem el vot precisament per a tot el contrari del que feu. És una trista i cínica paradoxa que els que esteu al govern, i que heu sigut votats per posar fi a l’arbitrarietat i a l’abús de poder, a la repressió i a un estat policial, ara sigueu els que doneu les ordres per reprimir amb tota la força bruta d’un policia violent, catalanofòbic, armat i fora de control.
Us donem el vot per protegir els més vulnerables, no per desnonar-los i enriure-vos d’ells. Us donem el vot per millorar la precarietat i aquesta empitjora cada dia. Us donem el vot perquè protegiu als demòcrates dels feixistes, no al inrevés. Us donem el vot, per protegir a la gent que es manifesta contra les injustícies, perquè gestioneu i no reprimiu la justificada ira del poble quan protesta pel segrest d’un raper com en Hasel. Us donem el vot i la majoria del 51% perquè canvieu ja una policia xulesca, corrupta i “abusona” per una policia eficient, no lesiva amb els valors democràtics, una policia del costat del poble català que és qui la paga, i a qui es deuen. Us donem el vot per mantenir l’ordre, no la repressió, ni per anar buidant ulls a la gent.
Us donem el vot i ens traïu. A Espanya, la gent va votar al PSOE per derogar la Llei Mordassa, i la Llei Mordassa segueix perquè és una eina dissuasiva, una eina de poder, una eina per transmetre la por. Fa molts anys que a Espanya sempre és així, aquest és un dels motius pels quals volem marxar. A Catalunya votem Independència, però sempre trobeu una excusa per no fer-la efectiva, i mentrestant anem fent el treball brut als espanyols. Us creieu més llestos que nosaltres perquè ens enganyeu, una vegada, dues, tres, cent vegades, mil. Són més llestos que els altres, els qui es van colar a la cua de la vacunació? O simplement són menys ètics. Si ens deixem enganyar tant, ells més llestos no seran però nosaltres més rucs potser sí.
Ningú volem els actes vandàlics, perseguiu aquests, on estava la policia mentre es trencaven els aparadors de les botigues? Curiosament, a les càmeres de televisió sempre surten els que roben i fan destrosses, però aquests mai són enxampats ni detinguts. Mentre els Mossos, encapsulen, acorralen, persegueixen, carreguen, ataquen, agredeixen, peguen i detenen als participants d’una manifestació, que com la de Gràcia d’ahir, era pacífica fins a la seva intervenció. Estrany, oi?
Sí, és estrany. Com estrany és que el Gobierno de España hagi refusat recórrer la sentència que confirma el dret dels Franco a ser indemnitzats per les despeses contretes des del 1975 al Pazo de Meirás, no? Com estrany és que en una democràcia plena s’empresoni a cantants pel contingut de les seves cançons, no? Com estrany és que polítics i líders socials estiguin empresonats tres anys després d’haver posat urnes perquè la gent pugui votar, no? Com estrany és que els anomenats Molt Honorables siguin Gens Honorables.
És estrany o és la por? La por d’avui es convertirà amb lluita i ràbia demà, no ho dubteu. Quan comencen a desobeir de debò?
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya