EconomiaCAT
A VACCINAR PIOLINS, PERÒ...DE LA RÀBIA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
A VACCINAR PIOLINS, PERÒ...DE LA RÀBIA
Jordi 29 anys, diabètic, persona de risc, sense data de vaccinació.
Teresa, 42 anys, amb greus problemes coronaris i marcapassos, persona de risc, sense data de vaccinació.
Lupe, 58 anys, amb antecedents de doble patologia oncològica, persona de risc, sense data de vaccinació.
Gervasio, 33 anys, asmàtic de primer grau, persona de risc, sense data de vaccinació.
Miquel, 51 anys, pacient amb esclerosi múltiple accelerada, persona de risc, sense data de vaccinació.
Antonio, 27 anys, policia nacional, sense patologies, el vaccinen immediatament.
Lola, 35 anys, guàrdia civil, sense patologies, la vaccinen immediatament.
Ja us aviso que aquest article està més fet amb els budells que amb el cap, però la indignació que sento avui és molt i molt forta, tant amb els tribunals espanyols a qui no respecto ni em crec gens ni mica, com amb els cossos i forces d’ocupació de l’estat que actuen de forma provocadora, dèspota i abusiva, com amb els covards, obedients i miserables polítics anomenats independentistes que parlen molt, però sempre acaben obeïnt a corre-cuita el que dicta l’estat espanyol.
Els sindicats de policia Jupol i Jucil van presentar una petició reclamant la vaccinació d’agents de la guàrdia civil i de la Policia Nacional a Catalunya, petició estimada per fiscalia que instava al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a pronunciar-se. Ho ha fet, dictant aplicar mesures cautelars que implica una ordre per la vaccinació exprés de picoletos i piolins, en un termini de 10 dies, així com la presentació d’un informe 48 hores després d’aquest termini.
Indignant, fastigós.
A vaccinar piolins mentre els vulnerables s’infecten i moren. A vaccinar als que van cometre aquella atrocitat desproporcionada de l’1 d’Octubre. A vaccinar a les tropes que van carregar contra més de 2 milions de persones indefenses i innocents, cosa mai vista abans a cap país democràtic, clar que Espanya no ho és. A vaccinar als bàrbars violents del “aporellos” mentre a la gent que van atonyinar i menysprear no els hi arriben els vaccins. A vaccinar piolins, però...de la ràbia, que és el que necessiten pel que van fer, l’odi i la maldat que tenen.
I mentre molts catalans en risc evident no es poden vaccinar, aquest col·lectiu policial ho fa, ells que des de fa anys i anys es comporten com a monstres, que no són nostres, que estan en contra nostre, que no ens defensen, que no ens serveixen als ciutadans, que ens agredeixen com a fanàtics que són, que ens odien, que ens volen humiliar, que no ens respecten, que s’aprofiten dels nostres recursos i utilitza els nostres escassos vaccins, s’aprofiten indissimuladament de la força dels seus privilegis per saltar-se qualsevol criteri sanitari de vulnerabilitat de la població.
Diuen què són col·lectius essencials exposats a risc de contagi. Essencials?...??? Risc de contagi?...Au! Aneu a cagar a la via! Col·lectius amb risc de contagi són les caixeres de súper, les perruqueres, els professors d’Universitat i d’escoles per a adults, els treballadors dels gimnasos, les dependentes i dependents de les botigues en general, el personal de neteja, els cambrers i cambreres de bars i restaurants, fins i tot la gent que treballa a les oficines massificades.
“Torni vostè demà”, és el que li hauran de dir al nostre jubilat que li tocava vaccinar-se per edat o vulnerabilitat i que haurà de tornar a la cua per deixar passar a un policia nacional jove i en perfecte estat de salut.
“A vostè encara no li toca”, és el que li hauran de dir a un pacient amb patologies diverses i risc evident que si enganxa el virus, segur es va a l’altre barri, i que haurà de seguir esperant mentre observa atònit com un guàrdia civil jove i amb salut passa per davant.
Ja sabem que a l’estat espanyol, als seus governats, als seus jutges, als seus policies, a la seva gent, els catalans els hi importem un rave, només volen els nostres diners, el nostre sacrifici i els nostres impostos, però i el Govern català, que fa? I els partits independentistes, que fan? I els polítics de la CUP, d’ERC i de JxCAT, què fan? Res!. Obeïr, obeïr i obeïr com a xais, com a submisos i covards que sou. Quina vergonya! Quina mala llet!
Els temps dels polítics enganxats a la poltrona ha tornat. No serveix que només parleu. No ens val que sortiu per les ràdios i les televisions queixant-vos i posant el crit al cel per aquest segrest de vaccins si després no feu res. Vosaltres esteu per fer i no feu res. Vosaltres esteu per protegir als nostres vulnerables, a la nostra gent gran, a nosaltres en general, no per acatar i abaixar el cap a la resolució d’un tribunal que ens atropella per afavorir els seus agents i els seus interessos, en contra dels nostres.
Deixeu d’acatar als tribunals espanyols, deixeu de claudicar davant de qui ens vol ensorrats i deixeu d’obeir. Treballeu!, actueu!, i feu! Allò per al que us vam votar.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
QUAN EL DRAC VA MATAR SANT JORDI
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
QUAN EL DRAC VA MATAR SANT JORDI
La propaganda electoral de VOX diu “Un mena 4700 euros al mes, tu abuela 426 euros de pensión/mes”. La propaganda nazi explicava que amb els 5,50 marcs alemanys que costava diàriament a l’estat una persona amb una malaltia hereditària que no tenia curació, podia viure una família completa durant un dia.
Després va arribar el que va arribar, la violència, l’horror, els assassinats en massa de 17 milions de persones, l’holocaust. Va ser als anys 30 a Alemanya quan el Drac va matar Sant Jordi i el nazisme va fer realitat l’odi en estat pur, van exterminar els sectors més vulnerables de la societat, als malalts, als deficients mentals i físics. Van aniquilar a homosexuals, exterminar a jueus, gitanos, opositors ideològics com comunistes i qualsevol dissident.
És convenient no oblidar que la Història, en molts cops, es repeteix. En diferents escenaris, sigui a Madrid o a Munich, amb diferents protagonistes, en diferents èpoques i amb diferents versions, però amb el mateix argument d’odi, de difamació, de criminalització, d’assetjament, de ràbia i d’agressivitat.
VOX, l’extrema dreta, el nazisme menteix. El PP i Ciudadanos també, a Catalunya ho sabem, ho hem vist en primera persona i ho hem patit. Ells també són extrema dreta. La mentida és part de la seva essència, el problema és quan menteixen amb total impunitat perquè s’envalenteixen.
El problema ve donat quan els seus arguments són comprats per l’opinió pública que ignorant es torna incapaç de distingir la veritat i la mentida per interès, en les coses més bàsiques, coses com són que per exemple cap jutge mani treure l’ignominiós cartell de l’àvia de VOX que criminalitza a tots els menors immigrants. Mentrestant, la mateixa justícia mani treure, a correcuita, un cartell amb llaços grocs penjats de la Generalitat, que són un símbol internacional i clàssic associat a la llibertat.
Dret a decidir, dret a votar, dret a la democràcia, dret a la llibertat, dret a la vida, dret a un Sant Jordi guanyador enfront del drac del foc, de l’odi, de la por, de la maldat, del racisme, de la tirania, de la dictadura.
El Drac va matar Sant Jordi, a Espanya l’any 36. Ara el drac torna a carregar les piles. Les amenaces a polítics demòcrates per fer política, no importa del partit que siguin, no importa que no hi combreguem gens amb el seu partit, no són acceptables, ni són un fet aïllat. Hem vist de molt a prop l’odi de policies i guàrdies civils a la gent, hem vist les seves ganes de fer mal a avis i a nens, la seva insaciable set de sang, les seves ganes de matar. Hem escoltat l’enaltiment feixista i del franquisme que es fa a les acadèmies militars. Hem sabut de xats de militars que afusellen a milions d’espanyols i de catalans.
I tot això sense tenir el poder ni governar, imagineu el que serà Espanya quan el tinguin, que el tindran cada cop més perquè els espanyols continuen adormits. Com s’entén sinó estan adormits o morts que la resta de participants al debat a les eleccions madrilenyes continuessin al plató de la cadena SER? Segueixen parlant que altres són enganyats quan ho són ells, segueixen parlant que altres són adoctrinats quan són ells els que ho són, segueixen creient-se totes les mentides que els hi diuen els mentiders, són intolerants en el que haurien de ser tolerants, s’han cregut el missatge que l’independentisme i la sobirania popular no era “constitucionalista” i ara ja veieu.
Els de la foto de Colón, els que enarboren la bandera de “justícia y Constitución”, els que aplaudeixen l’ús de la força al crit de “a por ellos”, els que defensen a una institució supremacista com és la monarquia, ells i tots ells són fatxes, són els que volen imposar als altres el seu concepte d’estat als altres, amb amenaces i per la força. Ara els que ho van permetre, els que van callar quan s’apallissava als catalans per votar, els que no van dir res quan es van enviar amenaces a Puigdemont, els que somreien quan un sonat dalt d’un tanc deia que anava a envair Catalunya, ara aquests mateixos es lamenten. Doncs que es fotin!, ara ja tenen el que mereixen.
Abans que el Drac entri a foc i sang, abans que això passi, que passarà més aviat que tard, marxem i que ens agafi lluny, ben lluny.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya