EconomiaCAT
AYUSOLAND vs COLAULAND
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
AYUSOLAND vs COLAULAND
Díaz Ayuso i Colau, dues governants que repeteixen càrrec, Ayuso com a presidenta de la comunitat de Madrid, Colau com a alcaldessa de Barcelona, Ayuso de dretes molt de dretes, Colau d’esquerres molt d’esquerres.
Dos perfils aparentment molt llunyans, però alhora molt semblants, dues persones que exerceixen com a cabdills tribals amb gran voracitat, sense capacitat d’autocrítica ni tolerància a cap crítica aliena, i sense escrúpols de cap mena per aconseguir el poder, encara que sigui a base del pacte amb la ultradreta nacional espanyolista de VOX, o els anticatalanistes hiperventilats de dretes de Valls.
Les comparacions són odioses, però les semblances hi són. Mentre nosaltres riem i fem mofa de les dues, elles van fent el que els hi dóna la gana, convertint la comunitat de Madrid en Ayusoland i la ciutat de Barcelona en Colauland, com a feus dissenyats a imatge i semblança del seu somni, un autèntic malson per molts de tots nosaltres, Ayusoland vs Colauland.
Pinta i acoloreix!, rajoles de color blau, línies grogues amples combinades amb més estretes, topos i cercles, ziga-zagues, superilles desèrtiques, obstacles a dojo, seients al mig dels carrils de circulació, pilons i separadors de goma, parades d’autobús que donen a carrils bici. Sembla l’obra d’un sonat o sonada, però és la política de mobilitat d’Ada Colau, una política obsessiva i sectària que imposa i menteix, sempre menteix, com quan va dir que es baixaria el sou, i després el que va fer va ser tot el contrari.
I mentre Colau i el seu equip de fonamentalistes, que no han treballat en la seva vida, van pintant i convertint a Barcelona en la ciutat-poble de Colauland, la ciutat activa i cosmopolita que sempre hem sigut, agonitza i els ciutadans pateixen, els comerços tanquen les portes, tant al centre com als barris, es perden oportunitats de negoci amb les seves sortides de to i de lloc, la ciutat està bruta, els parcs abans verds ara estan pansits, és una ciutat insegura, augmenten per moments el nombre d’accidents, cada vegada hi ha més sense sostre que viuen al carrer de forma visible i vergonyósa. Els que paguem impostos, molts i molts impostos, no sabem perquè els paguem. El BARNICIDI de la Colau no ha tingut aturador fins a fer néixer Colauland, un projecte de ciutat gris i trist d’esperit.
Pinta i acoloreix! Però no la ciutat sinó la seva imatge, és el que fa Ayuso, com Colau una política que també menteix. Madrid és la pitjor comunitat amb dades de la Covid, la primera comunitat en nombre absolut de defuncions, i no és la primera sinó la tercera en habitants. És rècord destacat en defuncions en residències per la tercera edat, en nombre d’hospitalitzacions i de saturació hospitalària. El risc de morir de Covid a Madrid és del 50% més que la mitjana en les altres comunitats. Menteix quan parla que ha anteposat l’economia perquè la seva comunitat és una en què més ha caigut la riquesa en aquesta crisi pandèmica segons dades del Banc d’Espanya.
No existeix el miracle econòmic madrileny, el que existeix és l’engany/miracle propagandístic, un miracle que no és causat per generació espontània sinó que es compra, i es compra a preu d’or, a preu per exemple de 14,5 milions d’euros que és el que va concedir a la universitat privada del grup Planeta, grup propietari d’una important part dels mitjans de comunicació. Ayusoland és la comunitat per excel·lència dels bars, les canyes i les tapes, però també és la comunitat amb menor inversió en Educació i Sanitat, on hi ha un intercanvi de més morts per menys sanitaris.
A Catalunya i Barcelona s’explica la victòria arrasadora d’Ayuso pel fet d’obrir bars, tasques i tavernes, pel fet de convertir Madrid en un espai dedicat a la faràndula, la disbauxa i la xerinola, no entenem aquest concepte de temerària llibertat de pandereta, una llibertat per a nosaltres inexistent i en minúscules, una llibertat cursi-nacional farcida d’entrepà de calamars que ens fa riure, una llibertat generadora de memes i acudits de tot tipus, però un concepte que sí compren els seus ciutadans en general, ja siguin elits, burgesos i obrers, que creuen veure en la seva comunitat autònoma madrilenya d’Ayusoland com un anhelat territori independent com a model per la resta d’Espanya.
Les victòries, més justes, de Colau tampoc s’expliquen a Madrid, on la veuen com una mala versió de la seva Carmena 2.0, baluard visible del podemisme per a ells pretèrit. A la capital veuen Catalunya com la terra del radicalisme i la dissidència, l’enemic a derrotar, i a Barcelona com una ciutat rival a la qual han de supeditar, per tant, s’horroritzen de pensar que Madrid es gestioni com ho fa Colauland.
Ayuso i Colau, tan antagòniques elles, una que vol engrandir la imatge de Madrid, sobrevalorant la capital d’Espanya, i l’altre que vol empetitir Barcelona, infravalorant la capital del Mediterrani, però ambdues tan iguals a la vegada. Hipòcrites, egoistes, dictadores i mentideres.
Deixem doncs que Ayusoland i Colauland continuïn entretenint als seus ideòlegs i seguidors. Mentre el que no diuen ni anticipen cap d’ells és que la fallida de l’estat espanyol és un fet, els efectes aniran a més i seran visibles i inevitables, moment que hem d’aprofitar per seguir fent el camí de país que ens interessa, i deixant en evidència als que només pensen amb ells, als populistes xarlatans, als covards i als pobres d’esperit i voluntat.
Ayusoland i Colauland són dues parts del mateix monstre, Ayusoland & Colauland. Ayuso i Colau menteixen, la propaganda menteix però les dades no. Temps al temps.
Feu bondat i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
