EconomiaCAT

DE LA COVID19 A LA COVID155

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 03 Mai 2020

DE LA COVID19 A LA COVID155

Després de la Covid, res serà normal.

Després d’un trauma nacional, i ja no diem després d’un trauma internacional com és i serà la pandèmia global per coronavirus, toca tornar a poc a poc a la normalitat, però aquesta normalitat ja mai serà com la que era, ara toca tornar al que anomenen la nova normalitat.

L’estat és responsable de 25 mil morts. L’estat és responsable de provocar una crisi sanitària sense precedents. És responsable d’haver abandonat a la gent gran a la seva sort, sense fer-hi res. L’estat és responsable de no tenir ni posar suficients mitjans a disposició de les necessitats dels seus ciutadans, d’estar en precari i vendre-ho com “la millor sanitat del món”, quines galtes! L’estat espanyol és líder mundial per càpita de la desgràcia, és sinònim de patiment, de dol i de mort.
L’estat és responsable de la depressió econòmica que tot just acaba de començar. És responsable de les empreses que han tancat i ja no obriran. És responsable dels acomiadaments que ja s’estan produint, no ho són les empreses que no podran pagar les nòmines o pensen que no ho podran fer per no tenir suport. L’estat perseguidor de contribuents, siguin persones físiques o jurídiques impedirà l’aixecament econòmic del país. L’estat espanyol és ruïna, inestabilitat, atur, misèria. delacovid2

L’estat espanyol és l’exemple més clar del com no s’han de fer les coses, és responsable de greus irresponsabilitats que no pretén ni vol assumir. L’estat se’n vol escapar, fugir, com sempre. I de forma repetitiva, quan aquest estat vol amagar coses, actua amb arrogància, amb mentides, culpabilitzant els altres de les seves negligències, del que ells han fet malament i reprimint-los.

De la Covid19 a la Covid155.

En aquesta situació convulsa, els ciutadans estem hipersensibles a tenir incerteses sobre el nostre futur, a patir la por de què passarà demà, som més vulnerables a no adonar-nos que la intervenció i el control del govern augmenta exponencialment sobre les nostres vides, retallant i limitant els nostres drets i les nostres llibertats, individuals i col·lectives, amb l’excusa perfecta i falsa de protegir-nos, de vetllar per la nostra seguretat.

delacovid4

Però a diferència del virus, que més tard que aviat marxarà o podrà ser combatut amb èxit, les retallades de drets i llibertats vindran amb la voluntat de quedar-se una llarga temporada, ens diran que ho fan per a nosaltres, que forma part de la nova normalitat que voldrà ser la seva normalitat, una normalitat que res tindrà de normal, una normalitat amb fort olor a naftalina, una normalitat lletja i imposada, una normalitat fosca i autoritària, centralista i del tot immoral i pel que ens han mostrat en plena crisi, policial i militarista.

Cap crisi sanitària, ni tan sols una de dimensió universal, com la que estem vivint, justifica la pèrdua de drets i de llibertats.

Estic d’acord que Catalunya hagués fet millor les coses; però no hi estic d’acord quan són veus del govern català les que ho diuen. Si ho pensàveu, haver-ho fet, haver-vos negat a acatar les instruccions, ordres que arribaven des de Madrid, haver-vos enfrontat de debò, haver-ho fet pels vostres ciutadans. Heu actuat, com moltes altres vegades, amb egoisme i covardia, no mereixeu la nostra confiança, no ens mereixeu. Ara ja no hi ha remei del que ha passat, només podem plorar els seus resultats.

Però sí que hi ha remei en què farem des d’ara, quina sortida triarem, perquè si sortim per la més fàcil de trobar, la sortida número 155, la sortida espanyola, estarem triant realment un camí sense sortida a la llum i segurament sense retorn, estarem triant una nova normalitat com l’abans comentada, estarem triant no sortir mai del túnel, estarem triant una sortida que ens porta directa al funeral del sistema autonòmic però per anar a pitjor.

Hem d’estar preparats per trobar la sortida adequada, la nostra, la que ens traurà més aviat del pou i la que ens permetrà una reconstrucció més àgil de les coses. Ens posaran tota mena de trampes per trobar-la, tota classe de dificultats i obstacles, repressió, multes, amenaces, insults i potser tanques, hem d’estar preparats per combatre-ho, hem de seguir la lluita que serà, ara sí, i com diuen “a cara de perro”, sense somriures.