EconomiaCAT

TENEN EL PAÍS QUE VOLEN, NOSALTRES NO

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: ESPAÑA; Publicat el 06 Setembre 2021

TENEN EL PAÍS QUE VOLEN, NOSALTRES NO

Tornem de les vacances.

Sempre és difícil començar a la normalitat, anar a treballar cada dia i posar-se a escriure de nou. S’ha perdut l’hàbit de fer-ho, es fa difícil trobar el moment de posar-s'hi, fa certa mandra, mentre cal triar el primer tema per fer l’article. El món no para i moltes coses van passant en aquest temps de cert auto-aïllament. La fugida de l’Afganistan i la trista (des)actuació de la UE, els affaires russos d'en Puigdemont, la publicació dels nous capítols de corrupció de l’emèrit i l’onada de calor. Altres no canvien mai com la pujada galopant de la llum, la presa de pèl de la taula de diàleg que no negociadora i les destrosses de la Colau i Collboni a la ciutat de Barcelona.

Hem estat 15 dies per Andalusia, hem tocat 3 províncies com Còrdova, Granada i Cadis, amb una breu escapada d’un dia a Baeza i Úbeda, pobles espectaculars de la província de Jaén que són patrimoni de la UNESCO. Tot el que hem vist, bonic i interessant, molt bonic i molt interessant. Jo ja ho coneixia, però mai havia estat fent turisme tant de temps per aquells indrets. La seva història i els monuments, la seva gastronomia, el diferent tarannà de cada lloc per on passàvem fan recomanable aquesta ruta, molt recomanable, tot i els 48º a l’ombra que marcaven els termòmetres de les farmàcies quan estaven fent la visita a Priego de Còrdova.

Malgrat estar de vacances, un servidor no pot parar d’observar, de mirar i veure, de reflexionar i de treure conclusions com que ells tenen el país que volen, nosaltres no.

És fa difícil d'entendre sense perplexitat com és que una comunitat amb tanta extensió, amb un perfil geogràfic ric i dispar on la costa te ben poc a veure amb l’interior, sent la comunitat autònoma més poblada de l’estat espanyol, amb l’AVE altament implantat a gran part territori, amb autovies que són autopistes camuflades de franc, es conformi amb ser la perifèria i el paladí de les oligarquies centralistes de l’estat, fer-los el joc.

Sembla, des de fora, que tenen el país que volen perquè s’hi conformen malgrat les evidències visibles a primera vista de tenir un model insostenible en què la indústria és gairebé inexistent, en què la rica agricultura està en gran part subvencionada i en la que quasi el 25% de l’economia del territori correspon a l’administració pública.

No sempre ha estat així. Als segles XVI i XVII, Andalusia estava a la seva edat d’or, era la primera economia de l’estat amb el 25% del PIB l’any 1800, i una economia capdavantera d’Europa. La seva decadència i declivi cal trobar-lo en la regressió estructural que pateix el territori andalús al segle XIX derivat de la pèrdua de les colònies llatinoamericanes i en la manca d’adaptació a la Revolució Industrial.

En aquest procés, que ha dut a Andalusia a estar en un lloc cuer del benestar peninsular amb alts índex de pobresa, d’atur i de feblesa, és molt habitual donar les culpes als altres i sentir l’argument que Euskadi i Catalunya es van endur la indústria i el desenvolupament desplaçant la riquesa i el capitalisme del sud al nord. En molts casos aquest sentiment interpreta que el desplaçament es va produir amb els diners i la suor de la seva gent.

No és així, un país que assumeix i s’enorgulleix de tenir un sistema en el qual l’activitat comença tard, que viu en gran manera de la subvenció, que te gran dependència del funcionariat, i que a la vegada harmonitza com ho fa i s’entén perfectament amb la identitat nacional espanyola, amb les institucions espanyoles, en lloc de rebel·lar-se, significa que els seus ciutadans ja els hi va bé, tenen el país que volen.

Estudiar a Andalusia és quasi gratuït en comparació amb Catalunya on els estudiants de les universitats públiques paguen les matrícules més cares de l’estat. També ho és menjar un arròs a un restaurant, comprar-se un gelat o una aigua al súper. Tot és més econòmic, la diferència del cost de la vida entre ambdós és evident.