EconomiaCAT

LLUM, GAS i BENZINA. LA GUERRA COM A TAPADORA DELS AUGMENTS

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 28 Març 2022

LLUM, GAS i BENZINA. LA GUERRA COM A TAPADORA DELS AUGMENTS

llumgasbenzina1

La guerra ho justifica, ho multiplica i ho magnifica, però no ho provoca.

La guerra ha afegit pressió el mercat energètic, però també justifica i tapa una problemàtica i unes errades que venen des d’abans i que són, en gran part, les causants dels augments de preu. El poc desplegament de les energies renovables, un sistema pervers i artificial de fixació de preus que infla les factures i l’esgotament del petroli són l’autèntic motiu de la situació actual.

Llum, gas i benzina. La guerra com a tapadora dels augments.

La llum. La utilització del sistema de càlcul actual, anomenat marginalista, fa que tot el subministrament d’electricitat es pagui al preu de la font d’electricitat més cara. Una d’aquestes fonts és el gas, que és la que s’ha vist més afectada per la guerra a Ucraïna, però el gas només proporciona una petita part de l’electricitat.

llumgasbenzina2 Els rècords històrics que estem pagant en la factura de la llum són una farsa, estem pagant la llum en funció del gas, quan només representa una petita part del seu origen. Altres fonts, com l’energia eòlica, l’energia hidràulica, l’energia solar, etc. no s’han vist afectades en el seu preu de cost de generació i l’electricitat derivada d’aquestes fonts també ha augmentat en la mateixa mesura sense cap justificació.

La implementació i aplicació d’un sistema pervers de càlcul ens afecta a tots, no pas la guerra. Fer-ho és fàcil i només cal pensar en el benestar dels ciutadans, això va de servir als ciutadans i no servir-se d’ells, un dels grans mals endèmics dels polítics.

Les energies renovables, ara com ara, no són cap solució, ningú ha aconseguit tancar el cercle de producció de les energies renovables, un cercle que va des de l’extracció de materials fins a la fabricació i el manteniment de les instal·lacions. Aquesta producció, actualment, requereix el complement d’altres energies com el gas en el ciment, el carbó en l’acer, etc.

El gas. Aquí hi ha moltes informacions contradictòries però només una realitat. Els Estats Units han decidit tallar totes les importacions de gas rus, però Europa no ho ha fet perquè no està en condicions de fer-ho a curt termini. Des de Brussel·les s’ha anunciat una reducció de dues terceres parts de la dependència de gas rus en un període d’un any, implicant importacions de gas liquat o GNL des dels Estats Units, Austràlia o Qatar, així i tot aquesta solució avui és inviable i molt cara.

Fa anys, molts anys, que sentim aquesta retòrica de l’excessiva dependència del gas rus, tanmateix a l’hora de la veritat el consum de gas rus no ha fet més que augmentar. La política energètica mai és a curt termini, sempre s’ha de planificar i executar a llarg termini, porten massa anys sense posar-hi solucions per a no voler mirar la realitat en aquest tema. La guerra afecta el preu, però perquè no s’ha fet bé la feina des de fa anys en buscar alternatives.

llumgasbenzina3 L’estat espanyol té una dependència petita respecte a altres estats de la UE, com Alemanya, ara bé, l’oferta i el preu del gas rus l’afecta per igual. Estem en un món globalitzat en el que els mercats són molt sensibles a les notícies, i si aquestes manifesten una possible retallada de gas en el subministrament del màxim exportador mundial, els preus pugen ràpidament, independentment de l’origen.

La benzina. Els moviments geopolítics poden condicionar els preus a curt termini però també poden amagar, com és el cas, una problemàtica molt més profunda, molt més estructural, com és la del seu esgotament.

Extreure petroli és cada vegada més car. El petroli que queda no és rendible. Els beneficis han minvat per a les empreses petrolieres, cosa que provoca la desinversió en aquest recurs fòssil, provocant una reducció en la investigació de nous jaciments i en la producció, i derivant com a conseqüència en un augment del seu preu. La guerra acabarà, però la producció de petroli caurà entre el 30-50% d’aquí a l’any 2025.

llumgasbenzina4 La guerra d’Ucraïna no és només la causa de l’augment de preus i de les mancances que arribaran, és l’excusa i la tapadora d’alguns dels problemes que estem vivint i viurem. No sóc cap catastrofista, els que em coneixeu i em llegiu sabeu de la meva positivitat i pragmatisme, però no us creieu que l’augment del preu en els aliments bàsics, que la manca de materials i l’augment de preus en les matèries primeres són a conseqüència de la guerra. És un catalitzador, però no és pas l’origen.

El debat real, el debat del qual no volem parlar, del que no volem escoltar i el no volem afrontar és que per mantenir el nivell de vida hem de canviar l’estil de vida.

A mi, serà el primer que em costarà, però...

Cuideu-vos molt,

Xavier Mas i Casanova

Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya

SENYORETS QUE ES PASSEGEN PER MADRID REUNINT-SE AMB LA GENT EQUIVOCADA

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 20 Març 2022

SENYORETS QUE ES PASSEGEN PER MADRID REUNINT-SE AMB LA GENT EQUIVOCADA

senyorets1

“Creo que son señoritos que se paseaban por Europa reuniéndose con la gente equivocada porque así durante un rato se creían James Bond. No nos representan. No nos representan. Y me estoy conteniendo, y me estoy conteniendo porque esto es de una frivolidad terrible”.

La resposta de Gabriel Rufián, portaveu d’ERC al Congreso de los Diputados, contestant a una pregunta feta per un periodista prou conegut per pertànyer a la fosca caverna mediàtica d’extrema dreta, aprofitant el conflicte d’Ucraïna, el delata i posa de manifest qui és i el que fa intentant criminalitzar i dividir l’independentisme català. És un anticatalanista com a portantveu d’un partit catalanista. Una pena.

Un portantveu independentista que es converteix en portantveu de la porqueria de les clavegueres de l’estat espanyol per a desacreditar al president Puigdemont i desprestigiar les relacions internacionals del legítim govern català a l’exili. Qui les fa, no mereix representar als milers i milers de votants independentistes que van confiar en el seu partit, un partit històric que sembla que avui està segrestat pels seus cabdills, per uns “senyorets que es passegen per Madrid reunint-se amb la gent equivocada perquè així una estona es creuen Mortadel·lo i Filemó. No ens representen. No ens representen. I no em vull contenir perquè em generen molta vergonya i també fàstic”.

senyorets2 Desconec si el President es va reunir amb autoritats russes, ell ho ha desmentit i tot fa veure que no hi ha proves, però tampoc m’importa gaire. Aznar, Zapatero, Rajoy, l’emèrit i el seu fill Felip han estat amb Putin, per atraure i consentir als seus oligarques i negocis. Les relacions internacionals són així, no tinguem una doble moral, entre els estats fundadors de l’ONU trobem la dictadura d’Aràbia Saudí que fa una setmana va assassinar a 81 persones en una execució col·lectiva, l’Espanya de Franco va poder-se adherir, i actualment hi formen part dictadures flagrants com la Tailàndia del cop militar de Prayut Chan-o-cha, la Veneçuela de Maduro, la Libia de Fayez-al-Sarraj, el Burundi de Pierre Nkurunziza i el Qatar de Tamin ben Hamad al Thani, entre altres.

No seré jo qui defensi a en Puigdemont, encara que reconec que em cau bé. Mai vaig votar a Convergència, en aquest sentir no soc sospitós, però és ridícul dir que “mai ha representat la nostra línia en política internacional reunir-nos amb sàtrapes”, suposo que considerant el terme sàtrapa en el sentit col·loquial i pejoratiu de la paraula, quan seus, pactes i combregues amb l’estat espanyol, quan votes a favor d’un dels partits del 155, quan t’abstens en una votació en la qual s’aproven els pressupostos de la Casa Real Española, entre altres incongruències, que només es poden explicar per algú que parasita, viu (i viu molt bé) i perviu a costa dels altres.

senyorets3 I tu, senyoret Rufián, qui ets per a donar el carnet de gent a la qual classifiques com a equivocada? Qui és la gent equivocada i la gent encertada? Qui no ha mogut ni un dit mentre s’esclafaven els nostres drets i llibertats és gent encertada o equivocada? Qui ha permès l’abús, l’exili i l’empresonament per motius ideològics és gent encertada o equivocada? Voler seure a negociar amb un estat que ven armes a les pitjors i més sanguinàries dictadures del planeta Terra és seure amb gent equivocada o no? Com deia Don Martínez, un profe meu de llengua castellana als Salesians de Rocafort “tanto daño hace el que mata como el que estira de la pata”.

senyorets4 Tensar més una corda que ja està prou fissurada per a acabar-la d’estripar, i trencar la coalició de govern no és eixamplar la base de l’independentisme, fer-ho és ser curt de mires com a estadista de país, fer-ho és anar contra la voluntat dels vostres votants i del pensament majoritari del país, malgrat enquestes manipulades com les aparegudes aquesta setmana, fer-ho és pensar en una Catalunya espanyola i autonomista com a màxim, és pensar com a súbdit espanyol i no com a sobirà català, és intentar fer soroll i muntar un pollastre per a evitar que els votants no vegin clarament que no s’ha complert cap dels punts de la ruta independentista promesa abans de les eleccions.

Arrogant de pacotilla, imitador de Toni Cantó d’ERC, grimpa-busca-selfies com ningú, personatge-frau, vividor de pa sucat amb oli, pagaràs amb l’oblit per les teves mentides i amb el més absolut menyspreu per les teves misèries i la teva traïció.

T’ho diu un republicà que no s’agenolla davant de cap rei ni noble, t’ho diu un d’esquerres ben enteses, que lluita per a minimitzar els desequilibris mitjançant la riquesa col·lectiva i no la pobresa per a tots, i t’ho diu un català.