EconomiaCAT
L’ENGINYÓS GENTILHOME DON PUIGDEMONT D’AMER
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
L’ENGINYÓS GENTILHOME DON PUIGDEMONT D’AMER
Potser tot arrenca quan un dimecres 20 d’abril de 2016, M. Rajoy va rebre al Palau de la Moncloa al llavors President de la Generalitat de Catalunya, i actual President de la República catalana, Sr. Carles Puigdemont. En aquella reunió, M. Rajoy va regalar a @krls un facsímil de la primera edició de la segona part de “El ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha”, més coneguda per “El Quijote”, en la que Sancho Panza i Don Quijote van a Barcelona i passen alguns capítols a la ciutat. Puigdemont va agrair l’obsequi i interessat que per la seva formació en filologia, va fullejar aquest.
Don Quixot, a l’arribar a terres catalanes, s’adona de la contundència amb què les autoritats aconsegueixen que imperi la llei: "Estos pies y piernas que tientas y no ves, sin duda son de algunos forajidos y bandoleros que en estos árboles están ahorcados; que por aquí los suele ahorcar la justicia cuando los coge, de veinte en veinte y de treinta en treinta; por donde me doy a entender que debo de estar cerca de Barcelona". Poques coses han canviat, l’escena del Quixot relatava la Catalunya entre guerres, entre la Guerra dels Segadors (1640-1652) i la Guerra de Successió (1701-1714), període de gran desconfiança entre els oligarques castellans i el poble català, en una Catalunya ocupada i convertida en un immens camp de batalla per forces castellanes, franceses, angleses, neerlandeses; així com, també per forces austriacistes i borbòniques. Avui, Catalunya continua ocupada en contra de la seva voluntat, on forces no democràtiques intenten buscar la violència, davant un poble, que només recerca el seu dret a decidir, el seu dret a la democràcia, el seu dret a la llibertat.
A l’obra de Cervantes, quan el Quixot avança dins de terres catalanes, es topa en diferents personatges que parlen català i castellà. Així, quan el cavaller es troba amb el bandoler bonàs, Roc Guinart, van apareixent a escena diferents personatges, capitans espanyols, escuders, peregrins, etc., que intercalen diàlegs en els diferents idiomes sense que ningú demani traducció, significant i respectant la diversitat cultural. Al mateix que esdevé a terra nostra, la total convergència de les dues llengües, malgrat que alguns vulguin ensenyar-se en aquest aspecte de forma negativa, mentint.
Potser alguns veuen certes similituds entre el cavaller manxec de la trista figura i Carles Puigdemont, l’enginyós gentilhome Don Puigdemont d’Amer. Amer és la localitat natal de @krls, a la comarca de la Selva, prop de Girona. Carles lluita contra autèntics gegants, no contra molins de vent. Carles no està sol, té a milions de catalans de bé al seu costat. En Carles no és cap il·luminat, ni cap sonat, sinó una persona capacitada, honesta, bona persona, que s’està jugant la seva integritat per portar a terme el mandat del poble.
Recomano llegir l’article del suís Gabriel Laflèche, “Catalogne. L’ignominie est en marche”, la traducció en castellà la podeu trobar en aquest enllaç: “Catalogne. L’ignominie est en marche”-castillan. En aquest article, l’autor tracta el caràcter espanyol com un conqueridor, un soldat medieval que fa pudor de testosterona pels quatre costats, que fonamenta la seva existència en l’aniquilació i humiliació de l’altre. Un guerrer que només guanya, no perquè ho faci, sinó perquè oblida les seves derrotes, les esborra de la memòria intel·lectual i col·lectiva, menteix i s’ho creu. En contraposició, el català és un negociant, un fenici o venecià peninsular, dins d’una terra històricament d’acollida com és Catalunya. Espanya i Catalunya són dues societats diferents, una jeràrquica i absolutista que compleix regles, que mai va superar la Revolució Industrial i el que va significar, i l’altra composta per comerciants, artesans i joglars en la que es pacta el poder, es practica la tolerància i s’estimula la innovació.
Els valors espanyols mai seran els valors catalans. Els espanyols estan units al concepte de la dictadura, terror i imposició. Els catalans ho estem als valors republicans. Els espanyols parlen de complir les lleis i els catalans parlem de fer les lleis. El TC espanyol, per exemple, dóna tot el poder al jutge Llarena i a la Fiscalia en la seva darrera decisió, el poder sobre el Parlament català, sobre qui i com ha de ser el President de la Generalitat, el poder sobre el què ha sigut una decisió democràtica de la gent. Som dos conceptes oposats de veure el món. Com podem conviure doncs, es pregunta en Gabriel? També ens ho preguntem cadascun de nosaltres.
Tenim la resposta. Els models són incompatibles. Conviuen si els dos cedeixen part de la seva essència, o com ha vingut sent fins ara, quan només ho ha fet una de les parts. A Espanya, l’estat preval sobre les nacions, i el seu concepte de país unitari, uniforme i homogeni l’incapacita d’acceptar la pluralitat i la diversitat, d’entendre que hi ha grups nacionals que tenen una forma diferent de pensar.
Finalitzem recordant que Don Quixot, és a Barcelona quan recupera el seny...
Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
CATALUNYA EN L’EPICENTRE DEL FÒRUM DE DAVOS
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
CATALUNYA EN L’EPICENTRE DEL FÒRUM DE DAVOS
Què és el Fòrum de Davos? També anomenat Fòrum Econòmic Mundial (WEF) és una fundació sense ànim de lucre amb seu a Ginebra, que reuneix anualment a la muntanya de Davos a Suïssa als principals líders econòmics i empresarials, a líders polítics internacionals, a periodistes selectes i a intel·lectuals distingits, per afrontar els problemes o situacions més importants que afronta enguany el món. Aquest any es celebra del 23 al 26.
En el seu informe previ, i com una de les seves qüestions claus, aquest Fòrum situa la situació a Catalunya, i la tensió política que es viu a l’estat espanyol, dins de l’apartat dels problemes culturals i identitaris que de forma creixent s’estan produint en alguns països de l’UE, incloent-hi Polònia i Hongria, i que provoca una polarització entre diferents grups d’origen cultural o valors diversos, i que suposen una font de risc polític en els països occidental l’any 2018 i següents. Catalunya en l’epicentre del Fòrum de Davos.
Realment es tracta d’un fort toc d’atenció. Per contrarestar-lo, l’estat espanyol desplaçarà un exèrcit de 24 individus, anirà per primera vegada el rei dels espanyols, Felip VI, el ministre d’economia Luis de Guindos i el ministre d’exteriors, Alfonso Dastis, que desplegaran una estratègia de defensa que pretén sigui escoltada per inversors presents al fòrum. No anirà Rajoy, segurament degut a les similituds del precedent catastròfic que va suposar la intervenció de Zapatero l’any 2010, que va demorar la conferència vàries hores ja que no parlava anglès.
Davos pot ser una fita important aquest any. Aposta per un nou concepte per Europa. El WEF parteix de la creença que els valors fonamentals europeus basats en la inclusió, la igualtat, la receptivitat, la diversitat, la democràcia i el creixement sostenible estan en risc, són valors amenaçats. I és que ho estan, Espanya és el clar exemple i el màxim exponent d’aquesta amenaça, l’exemple d’un país que marxa en sentit contrari, per molt que un rei i uns ministres defensors de les oligarquies vagin a intentar convèncer de una altra cosa.
Els objectius de Davos d’aquest any són una economia antropocèntrica, la seguretat i defensa, les migracions, la democràcia, l’energia i la sostenibilitat. Els hi preocupa i estan proposats a afrontar reptes com la quarta revolució industrial, la seguretat ciutadana basada en la connexió entre ciutats per lluitar contra el terrorisme i la violència, la identificació digital dels sol·licitants d’asil per gestionar sense millor els fluxos migratoris, la integració dels immigrants, l’eficiència energètica i el camí cap a la reducció de les emissions, etc. Aspectes que semblen que mentre Davos pensa en el primer món, a Espanya encara estan en el “a por ellos” sense saber els motius, en la repressió a la gent que vol votar, en evitar assumir la massiva corrupció i en intentar la humiliació de gent de dins i de fora del país.
La sostenibilitat que es tractarà a Davos sembla impossible en un context on Escòcia li costa al Regne Unit 17 mil milions de lliures esterlines anualment, on Valònia és mantinguda literalment per Flandes, on el nord italià manté al sud, on Espanya li costa a Catalunya cada any 16 mil milions d’euros. La solidaritat s’ha extralimitat, no és solidaritat quan el que dóna, després de donar queda en una pitjor situació que el que rep després de rebre.
Catalunya està al centre de l’agenda perquè Catalunya és una realitat dels riscos quan s’abusa, Espanya ho està però va a defensar-se de ser un exemple desastrós de com es gestionen els problemes o de les conseqüències que té amagar el cap sota l’ala quan hi ha un problema, forma de fer que s’accepta dins l’Espanya grisa però no a Davos, ni al món.
Xavier Mas Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya