EconomiaCAT
FILLS DE LA DEMOCRÀCIA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
FILLS DE LA DEMOCRÀCIA
Ens volen fer veure una altra cosa però els nois i les noies que són a primera línea també són gent de pau, són com tu i jo, la diferència és que creuen que toca lluitar per defensar-se, segurament tenen raó, tota la raó.
Són els nostres fills, són fills educats en el seny. Són els fills, llavors adolescents, que ens van acompanyar a votar l’1 d’octubre, els fills que van acompanyar a pares, cosins, germans més grans i iaies a exercir festivament el dret a vot, la democràcia, el dret a decidir el nostre futur, el seu futur. Són els fills què, perplexos, van veure per primera vegada i de molt a prop és el que és la brutalitat de la violència, una violència exercida per estranys no identificats, vestits com a Robocops i armats fins a les celles, amb un rètol a l’esquena que deia “policia” i “guàrdia civil” atacaven als seus familiars i amics, a qui van atonyinar sense més ni més.
Són els nostres fills. No haurien de ser a primera fila, haurien de pensar en l’examen de dilluns, o en el partit del Barça, o en l’excursió del cap de setmana, o en tocar la guitarra, o pensar en com flirtejar amb el noi o la noia que els hi fa tilín, però han decidit ser-hi, han decidit estar i romandre a primera fila, i han decidir ser-hi per nosaltres, prefereixen ser ells els que reben que tornar a presenciar com peguen als seus pares i als seus avis.
Són els fills de la democràcia. Patim, patim molt per a vosaltres, pel que us pugui passar però estem orgullosos que hi sigueu, fins i tot de forma un xic egoista, pensem i creiem que en sou part del nostre resultat.
Us anomenen violents, no és cert, el que sou és actius. Us titllen de radicals, no és veritat, el que sou és ferms. Us acusen de terroristes, quina mentida més gran quan aquestes paraules venen dels que infonen el terror, el que sou és resistents.
Heu decidit que val la pena rebre i això és de valents, molt valents, sabeu que el dolor de les porres un dia deixaran de fer mal, sabeu que els cops rebuts i els seus morats un dia desapareixeran, però sabeu que el racisme i el menyspreu que ens tenen als catalans les forces d’ocupació romandrà i intentarà perpetuar-se, sabem que aquests policies només són delinqüents d’estat, assassins a sou contra el poble, mala gent sense estudis ni neurones per tenir-ne, adoctrinats en la barbàrie, ho veieu a cadascuna de les cares i mirades que us llencen quan esteu molt a prop, ho escolteu en cadascú dels missatges gravats procedents directament de les seves boques, engendrats des dels seus budells, ho sentiu en la utilització de la força desproporcionada quan us descarreguen les seves porres contre el vostre cos.
Són els fills que estan tips de veure’ns frustrats, tips de veure’ns enrabiats i plorant d’impotència davant de les injustícies, però també són els fills que estan tips de veure’ns queixar-nos en els sopars amb amics, tips de fer repicar cassoles, tips de enviar dos o tres tuits al dia i esperar que algú desconegut ens faci un comentari, tips de veure com tallen una carretera cada sis mesos, tips de anar units només l’11 de setembre i manifestar-nos un cop a l’any, tips d’encendre espelmes a Montserrat perquè quedi una bonica foto, tips d’escoltar-nos criticar i criticar des del sofà de casa però sense moure el cul, sense fer res per evitar les humiliacions a Catalunya i al poble català.
Són els fills de la democràcia. Portem tota la vida ensenyant-los principis i ètica, són gent amb estudis, culta, els hem ensenyat a dialogar, els hem ensenyat a ser persones de bé, a ser persones de pau, però també els hem ensenyat a ser demòcrates, a protestar quan els seus drets volen ser atropellats, a defendre’s quan algú els vol pegar, a cridar ben fort quan algú els vol fer callar.
Són els nostres fills i ens han fet cas, ens han sentit dir centenars, milers, milions de vegades allò de “ni un pas enrere”, i són ells, aquí i ara, qui han decidit fer un pas endavant.
Són gent de pau, com nosaltres, però mentre nosaltres esperem que la pau ens vindrà saltant a taula, i demanem l’arribada del “manà diví” en forma d’intermediació internacional, ells han decidit que la pau s’ha de guanyar, la llibertat s’ha de lluitar com qualsevol cosa bonica i desitjada de la vida.
Són els fills de la democràcia. Visca!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
SENSE DRETS I SENTENCIATS
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
SENSE DRETS I SENTENCIATS
Víctimes d’un relat inexistent, una farsa inventada, un judici arreglat i fet a mida, els presos polítics ja tenen sentència dictada.
Si no hi ha canvis, el Tribunal Suprem la farà pública demà dilluns o màxim dimarts, però tothom ja coneix el resultat de la sentència: CULPABLES i condemnats per SEDICIÓ, molts anys de pena. De fet la seva innocència real pels fets no importa, només importa castigar el seu ideari, estan condemnats des del dia que van lliurar-se als tribunals espanyols. Són patriotes catalans, independentistes, éssers sense drets i sentenciats, com la resta.
Que volem esperar d’un estat, l’espanyol, un estat que molt lluny de ser l’estat de dret que prediquen ser és un estat que encara celebra un genocidi indigne en lloc de demanar perdó, que fa de l’assassinat i la invasió d’un continent la seva festa nacional, anomenant la barbàrie com a descobriment. Doncs res.
Només podem esperar el que ja fa, vulnerar a conveniència el seu propi dret i atemptar contra les normes vinculants dels tractats sobre drets humans de l’ONU. Abusar del dret penal mitjançant la interpretació arbitrària de les seves normes que són utilitzades, una i altra vegada, per reprimir i perseguir políticament als seus ciutadans. Destituir a governs elegits democràticament, dissolent el seu Parlament català i perseguint als membres del seu govern per delictes inexistents. Suprimir la separació de poders i actuar judicialment en contra dels drets humans quan es tracta dels drets dels catalans. Atemorir als ciutadans de Catalunya utilitzant tots tipus de violència, tant física com psíquica. Utilitzar el veto indiscriminadament a la democràcia ciutadana i a la normativa dictada pels nostres representants mitjançant l’ús i abús del TC que ens coarta constantment. No respectant la llengua catalana, pròpia del país, ni la de la resta de llengües de l’estat, intentant conservar la dominació del castellà, a qui ja considera idioma espanyol, sobre les altres. Espoliant econòmicament des de fa anys i anys la generació de la nostra producció i rendibilitat. Mentir a l’opinió pública espanyola i internacional sobre l’activisme pacífic català, disfressant-lo d’una violència que només està a les seves neurones colonials i a les seves plomes disposades a utilitzar la sang com a tinta.
España no es pot reformar. No existeix la solució a un país que admet la corrupció perquè sempre acaba votant als mateixos corruptes. No es pot arreglar mai un país que accepta la seva ineficàcia que el porta a la ruïna i al seu enfonsament, una vegada darrera un altre. Un país està perdut quan és sociològicament franquista, quan no passa pàgina i no la vol passar, quan manté el regnat borbònic com legat i com a herència del dictador. És impossible arreglar un país que s’enorgulleix de tenir presos per pensar i que tolera les condecoracions a torturadors i repressors. Com es pot solucionar alguna cosa en un país on hi ha gent que advoca per la llibertat de violadors. No hi ha solució per un país que normalitza i aplaudeix els privilegis d’uns quants, ni per un país que justifica el robatori i la dilapidació de centenars de milions als ciutadans de peu per afavorir als bancs. Espanya no té model de futur, de fet, no té futur, cap futur.
Amb Espanya no es pot dialogar, amb Espanya no es pot negociar, a Espanya se l’ha de vèncer, des del carrer, des de les cases, des dels despatxos, des de tot arreu, amb paciència, amb convicció, sense treva i amb perseverança.
Pel dret a tenir drets, guanyarem.
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya