EconomiaCAT
EL MÓN AVANÇA, PERÒ NO PROGRESSA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
EL MÓN AVANÇA, PERÒ NO PROGRESSA
Ja som l’any 2023.
Ha canviat l’any al calendari, però més enllà de celebrar amb un bon àpat, una bonica festa de comiat de l’any amb amics i família, de fer un brindis amb un bon cava carregat de bons propòsits i d’intencions, i de seguir la tradició dels dotze grans de raïm a les campanades, ha canviat alguna cosa més?
El món avança, i avança molt de pressa. La tecnologia informàtica és molt més potent, es popularitzen les dades al núvol, es desplega el 5G amb el 6G a l’horitzó, els dispositius són més intel·ligents, els cotxes més autònoms, els robots estan més al servei dels humans, la computació quàntica és ara una realitat amb una capacitat de càlcul que multiplica per trilions l’actual, les empreses es digitalitzen en massa, la intel·ligència artificial comença a ser una realitat, les màquines poden entendre les nostres veus, la nostra lletra, els nostres moviments, s’impulsa la realitat augmentada i la realitat virtual, els aparells són més lleugers, més portàtils i més potents, les aplicacions derivades de la impressió en 3D ja no són anecdòtiques, s’utilitzen per aplicacions d’ús quotidià, estan sortint noves solucions energètiques. El món avança, sí.
El món avança, però no progressa.
I no només no progressa perquè com cada any, un dia com avui tenim un xic de ressaca encara que cada vegada menys perquè l’edat no permet fer els mateixos excessos, perquè com sempre sona i escoltem el concert d’Any Nou des de la sala daurada de l’acadèmia de Viena, perquè estem tips de neules i torrons, perquè ens preparem per a continuar amb els àpats de festes nadalenques en espera d’enfilar el seu darrer dinar, i el millor de tots per a mi, el de Reis.
El món no progressa, l’any comença amb moltes coses pendents, sense resoldre, l’any comença bastant coix, amb moltes i importants de les antigues incerteses. Què passarà amb el rebrot de la Covid que arriba de nou de la Xina i amenaça la certa normalitat que avui tenim? Què passarà amb la guerra d’Ucraïna, de la que sembla ja ens hem acostumat? Romandrà la vulnerabilitat de la posició internacional econòmica europea enfront d’altres actors? Què passarà amb el desequilibri actual entre oferta i demanda? Què passarà amb la inflació i els tipus d’interès? Hi haurà refredament, recessió o estanflació? Què passarà amb la política espanyola, continuarà la judicialització d’aquesta? Serà l’any del retorn del president Puigdemont?
I si torna, ho farà emmanillat o com a triomfador?
El món no progressa, tampoc ho fa l’estat espanyol, i malauradament tampoc Catalunya. A l’economia, com sempre, l’estat espanyol ja va en gran retard, l’estat només ha repartit el 49% dels fons per a la recuperació i la resiliència pressupostats per l’any 2022. També com sempre, a Catalunya s’han repartit el 14% d’aquestes transferències, un percentatge sempre inferior al de la població que està al 16% del conjunt espanyol, i al del PIB que està al voltant 19% de tot l’estat. Catalunya no ho fa molt millor que l’estat, només ha repartit el 51% dels fons ingressats procedents de l’estat. Tot en un context de riscos importants i incerteses esperades durant els mesos vinents. Tenim mals polítics, tenim mals dirigents, i progressar és difícil així.
Fa por quan escoltes les idees dels dirigents i polítics per a combatre les incerteses que ens amenacen. No tenen ni idea. On apliquen tots els coneixements i l’avanç tecnològic que hi ha al món? Acabem més pobres el 2023 que com el vam començar l’any 2022. S’ha de combatre i contenir la inflació, però també s’ha d’impulsar l’activitat econòmica, no aturar-la ni alentir-la, de la mateixa forma que la pujada de salaris per si mateixa no pot ser la solució per a no perdre valor adquisitiu, s’ha d’augmentar també la productivitat, sinó estarem parlant de pa per avui i fam per a demà, les empreses, sobretot les pimes no ho resistirien. Augmentar salaris suposarà augmentar preus, i la inflació no es pot contenir només mitjançant la pujada de tipus d’interès perquè prendrem mal, les persones i empreses endeutades no aguantaran mesures d’aquests tipus, i la recessió, malgrat que ens diguin altres coses, podria passar a ser una amenaça real, ja que l’economia espanyola és una de les que pitjor s’ha recuperat i no ha pogut arribar a nivells previs a la pandèmia.
Són dies de propòsits i projectes encoratjats per l’avanç del món, moltes vegades esgarrats per la incapacitat per a progressar. Any nou, vida vella. Però, no vull ser pessimista i menys avui, el món no progressa, però pot progressar perquè avança.
Aquest any també és un any ple d’oportunitats, un any per a buscar i trobar solucions, però res serà fàcil, ens hem de desprendre de tots els inútils, tots els covards, tots els imbècils, tots els tòxics que malgrat el món avança, impedeixen que progressi.
Ho fem?
Bon Any 2023! I cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
DEMO...QUÈ?
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
DEMO...QUÈ?
Ja soc aquí.
Després d’un temps sense escriure i publicar, torno, ja torno, en tenia de ganes, moltes ganes.
Amb el cos carregat d’energia, el cap ple d’idees, els dits esmolats i tots els aspectes que comprenen l’estructura del web en plena forma, us comunico el seguiment dels meus escrits de manera periòdica. Gràcies a tots lectors que us heu interessat pel què passava, gràcies pels que demanàveu els articles amb regularitat: tot està bé, moltes gràcies a tots. Dit això, entrem de ple amb l’article d’avui.
Sembla que a Madrid, per tant a la resta de l’estat espanyol viuen ara les mateixes sensacions que els catalans, per desgràcia, coneixem perfectament i tant hem patit. Judicialització de la política o tribunals polititzats, “tanto monta, monta tanto”, a fi i a la cap es resumeix en la inexistència de democràcia a Espanya, inexistència de debat polític, inexistència de voluntat d’escoltar el que diu i vol la gent. Democràcia, demo...què?
El tribunal constitucional espanyol decidirà, en principi dilluns, si prohibeix al congrés de diputats debatre sobre la reforma penal. Mentrestant, des del govern espanyol de PSOE-Podemos i des de l’oposició de PP-Vox es van llençant mútuament desqualificacions, insults i expressions com les “govern il·legítim”, “dictadura de poder”,“cop d’estat”, etc., expressions fetes cada vegada en un to més i més alt, cada vegada més desproporcionades, prepara el camp de joc per l’entrada activa i l’intrusisme de les togues a la política espanyola. Us sòna a alguna cosa això de prohibir el debat a un Parlament, oi?
La demolició de la institucionalitat democràtica que ha viscut el Parlament espanyol aquesta setmana afavoreix la desestabilització. La política a Espanya ja fa temps que no és la solució de res, és el problema, cosa que ha incubat el creixement de la tirania de poders des de dins de l’estat, un poder fàctic que és el que mana realment a l’estat, un poder representat en gran part pels que haurien de ser els més neutres, però que no ho són, els jutges i la seva “claca” aduladora preferida en forma de mitjans de comunicació.
Ara bé, de què es queixa ara el govern de l’estat? El PSOE no va recolzar la intervenció del TC a Catalunya per a prohibir debats també? Van ser els líders del bipartit espanyol qui van impulsar la posició determinant del TC a la política catalana i l’espanyola. Per què ara parlen de cop d’estat de la dreta reaccionària i de manca de llibertat democràtica? No em fan cap pena, no són víctimes de res, que no us confonguin.
Ells, l’esquerra espanyola, van aplaudir l’actuació dels jutges amb el poble de Catalunya i ara es posen les mans al cap. Ells no van considerar ni respectar que en democràcia el poder primari resideix i és propietat del poble. Ells no van considerar llavors que la sobirania no recau en el poder judicial, ni en el rei d’Espanya, ni en la por de l’exèrcit, no van entendre ni denunciar que això era una anomalia de la llibertat, no els hi interessava i no només van callar sinó que hi van participar. Ells van ser coautors i responsables del que va passar a Catalunya, són igual de responsables del tot el que passa ara o passi d’ara en endavant.
La Llibertat no hi entén de races, de llocs, de tipus de sexe, ni de religions, la llibertat és llibertat, i la Democràcia és Llibertat. No serveix dir ara que el que ha passat a Catalunya és diferent del que passa a Espanya. De la mateixa manera que el TC ni cap tribunal pot ser ni pot comportar-se com una cambra parlamentària a Espanya, no pot interrompre la normalitat civil dels ciutadans, tampoc pot ocupar cap parcel·la a Catalunya, ni enlloc. Mai!, mai en cap lloc i circumstància es pot tolerar i col·laborar en la vulneració dels drets fonamental de les persones.
El sistema espanyol és el que és, i se l’han buscat com és, un sistema fosc, caspós, lleig, brut, antidemocràtic, corrupte i putrefacte. Només així s’entén que l’objectiu dels partits polítics, del bipartidisme espanyol, sigui col·locar més jutges afins en les institucions que el seu rival, per assegurar-se i controlar les decisions que surtin del parlament, en lloc de protegir-les mitjançant l’existència d’àrbitres imparcials, tribunals neutres i institucions netes, que és com haurien de ser en una democràcia com cal.
Espanya i Democràcia són dos aspectes antagònics.
Ho sabem, però no val a dir només que ja s’ho faran els espanyols si volen tenir un règim antidemocràtic. Tristament, ens cau molt a prop i ens afecta directament, així que marxar és l’única solució per viure en llibertat. No n'hi ha cap altre.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
