EconomiaCAT
DESCONFINAR ARA ÉS TORNAR A COMENÇAR
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
TORNAR A COMENÇAR
Sense cap vacuna eficient, sense una sanitat preparada per resistir els pics epidemiològics, amb l’índex més alt de defuncions de tot el món pel virus, sense tenir suficients tests fiables per a tothom, sense tenir prou dades en general, i ara volen començar a desconfinar? Són negligents, bojos, irresponsables i dolents.
Sé que fa més d’un mes que no sortim de casa, que volem anar a veure els nostres pares, que ja no sabem què fer amb els nostres fills, és lògic el nostre neguit i cansament, la nostra impotència i la nostra preocupació pel que passarà amb les nostres feines i el nostre futur. Som éssers socials per naturalesa, vivim en un país amb una forta cultura de fer coses al carrer, de sortir a comprar el pa, d’anar al gimnàs, d’anar a treballar cada dia, de trobar-nos amb amics per dinar o simplement sortim per passejar.
Gràcies a la paciència i sacrifici del confinament exhaustiu portat a terme per la majoria de nosaltres, la corba de la pandèmia comença a aplanar-se, el nombre de contagis i de morts baixen, estem derrotant al virus. Cada dia que ens autocontrolem, cada dia que no busquem i trobem una excusa per sortir de casa sense ser necessari, estem salvant vides, milers de vides. Cada dia de confinament, ens fa ser herois.
I ara que anem pel bon camí, que estem extremant com cal la higiene, ara que el distanciament social i la quarantena estan funcionant, no és moment de cantar victòria de forma prematura ni de precipitar-nos en voler tornar a una normalitat que només és fictícia, només és un desig emocional, una trampa mortal. Ara és el moment de seguir combatent a l’enemic viral fins a derrotar-lo totalment.
Desconfinar ara és tornar a començar, tornar a la casella de sortida. Relaxar o revertir les contundents accions preses en els darrers dies, ens conduirà de forma inequívoca a un rebrot intens de la pandèmia, a una explosió exponencial en els casos d’infectats, anul·lant l’efecte de les mesures implementades fins ara i fent inútils tots els esforços realitzats. Desconfinar-nos a destemps és provocar un rebrot que col·lapsi definitivament la nostra sanitat i economia.
I per corroborar aquestes manifestacions, per contrarestar el típic “listillo” insolidari que només vol sortir al carrer egoistament perquè no és capaç sacrificar-se més pels altres, i que criticarà aquest article amb l’argument fàcil que "un economista no és un epidemiòleg", cosa que no sóc ni ho pretenc ser, només fer referència als estudis realitzats pel MIT (Massachusetts Institute of Technology), una de les Universitats tecnològiques més prestigioses del planeta, que ha creat un sistema basat en la Intel·ligència Artificial i que va fer una exacta predicció de les corbes de desenvolupament de la pandèmia considerant les actuacions dels diferents governs. I que també ha determinat els efectes d’un desconfinament irresponsable, resumint-ho diu que en aquest cas haurem de tornar a començar des del principi, tornar-ho a passar, una i moltes més vegades fins que es faci bé.
Però a part de la realitat virtual, fer referència a la realitat real i al cas de Singapur, un dels primers països a tenir casos de coronavirus i combatre amb èxit l’epidèmia, tant sanitàriament com econòmicament sent un exemple mundial, però que en els darrers dies està vivint un retorn al malson, ha hagut de tornar a tancar escoles i negocis no essencials, registrant de nou un màxim històric de casos i de morts. I tot per no haver fet bé el desconfinament i no haver pres mesures eficients en els treballadors immigrants del país, un sector molt vulnerable a les infeccions per les seves inhumanes condicions de vida.
Encara que us ho digui un economista, aquesta vegada feu-me cas i seguiu confinats. Ja ens desconfinarem quan ens ho diguin joves epidemiòlegs, investigadors preparats, matemàtics i enginyers qualificats en intel·ligència artificial, no fem ni cas quan ens ho diguin governants ineficients, funcionaris caducs i militars casposos.
Protegiu als vostres i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
TEST, TEST, TEST
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
TEST, TEST, TEST
A mitjans de març, el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, es dirigia al món amb una insistent recomanació: Test, Test, Test.
Les tres eines fonamentals per aplanar la corba de contagis són l’aïllament, el diagnòstic i el rastreig. La lluita contra la pandèmia pel Covid19 requereix l’actuació simultània, ràpida i eficient de les tres eines, no és possible guanyar aquest combat només amb una d’elles.
El confinament és necessari però no suficient. A l’estat espanyol, l’aïllament social massiu s’ha acabat aplicant encara que tard. Menysprear l’abast de l’epidèmia, haver-se adormit en decretar l’estat d’alarma, amagar el cap sota l’ala, com sempre, alentir la reacció, demorar-la... ha costat més de setze mil vides humanes. Ara ens anuncien un desconfinament encobert, és fàcil anticipar que esdevindrà en un nou drama.
Per evitar-ho o minvar-ho tant com sigui possible, s’han de trencar les cadenes de contagi, cal seguir les recomanacions dictades per l’OMS, però fent-hi cas des del minut zero. Tornem a anar tard, com sempre, és imperatiu fer diagnòstics massius, tests a tanta població com sigui possible, no únicament de forma restringida als casos greus i als famosos com s’ha fet a España, cal fer-ho a tothom, començant per a les persones de risc, pels que presenten qualsevol simptomatologia lleu i els sospitosos per haver estat en contacte amb algú que hagi estat infectat. Però després cal fer-ho a tothom, calen diagnòstics mòbils, als carrers per descongestionar els hospitals, a l’entrada d’edificis, mitjançant les mútues als centres de treball, etc.
És irritant i patètic sentir a dir que a Catalunya han arribat 170 mil tests. I què fem amb aquesta misèria? Si som 7 milions de persones a Catalunya, aquesta quantitat som els possibles infectats i infectants que per manca de presentar símptomes i de no saber-ho, podem anar escampant els dies vinents el bitxo per la família, els amics, els companys de feina, els veïns d’escala, posant-los en risc de forma involuntària però no per això de forma menys letal per alguns, sobretot pels més grans o més vulnerables.
No podem anar a cegues perquè ens perdem, necessitem el GPS per orientar-nos, necessitem tenir informació detallada, real i de confiança. La xifra donada oficialment a España i Catalunya sabem que és una xifra molt llunyana a la realitat d’afectats. S’apropa més a la de casos greus que a la de casos en general, ja que els que ho han pogut passar trampejant a casa, no han sigut diagnosticats com a tal, i jo igual que vosaltres, en coneixem uns quants d’ells, no?
Cal actuar, i cal fer-ho Bali, bali!, que en coreà vol dir ràpid, ràpid! Així, ho van fer ells (els coreans vull dir) i així van aconseguir aplanar ràpidament la corba de contagis. Corea és un país també de 50 milions d’habitants, que després de la Xina van ser dels primers a detectar-hi casos, ells van aplicar amb èxit la mesura dels tests massius i ara les seves estadístiques són de 10 mil casos actius, més de 7 mil curats i només 200 morts. Un èxit. Un èxit de gestió, i de transparència, doncs hem de considerar que els coreans sí que han fet els tests a quasi tota la seva població.
Comparar Corea amb Espanya no és possible, és comparar el primer món amb un país de pandereta, és comparar un país que va reaccionar ràpid amb un altre que va tenir temps i el va desaprofitar, un país que cuida la seva gent i un altre que prefereix amagar-se de les responsabilitats per després tenir 165 mil casos diagnosticats d’un total d’1 milió de casos estimats reals de Coronavirus, un país que no prioritza a la seva gent a la qual posa en perill sanitari i en perill econòmic.
L’enemic i el problema és el virus, la solució passa per la Ciència. Però en funció de cada estat, els governants trien amb els seus fets de quin costat, si dels problemes o de les solucions.
Un cop confinats, i si som testejats, ja només quedarà el rastreig, del que parlaré un altre dia.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya