EconomiaCAT
ALT RISC DE CONTAGI
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
ALT RISC DE CONTAGI
Això no està, no s’ha acabat.
Sentir parlar de fases de desconfinament, de tornada a la feina, de jugadors de futbol que ja van a entrenar, de perruqueries que obren amb cita prèvia, de reunions personals en grups reduïts, de reactivació progressiva de serveis socials, de posar data a la tornada a universitats, d’obertura de locals comercials amb distància obligada de dos metres, de poder anar a les terrasses dels restaurants, fins i tot, d’obertura de museus i esglésies fins a un aforament limitat del 30%, ens pot portar a la idea equivocada que això de la Covid19 ja s’està acabant, que ja és hora d’anar tornant a la normalitat prèvia a l’arribada del virus, i NO.
Portem un fort desgast emocional, estem desesperats per buscar i trobar notícies positives que ens poden portar a interpretar equivocadament les gràfiques, les corbes, les estadístiques que veiem publicades i seguim cada dia, i que ens poden portar a entendre fatídicament el moment i la situació.
Ara, més que mai, hi ha un alt risc de contagi, una alta possibilitat de rebrot que dependrà molt de nosaltres, dels factors socials més que dels factors jurídics, del que decidim fer més del que ens diuen que podem fer, de com ens comportem el primer dia de sortida al carrer per passar moltes hores fora de casa, però sobretot de com ens comportem els dies següents. Si abaixem la guàrdia, si baixem el nostre nivell d’alerta, si percebem que els riscos de contagi han desaparegut, si ens relaxem i no mantenim un distanciament social exhaustiu i molt prudent, estarem cometent un greu error.
Més que mai, confiem amb el nostre sentit comú, no en el que ens diu la tele, els diaris o la ràdio. No confiem amb el que ens dirà la Llei, amb el que permeti el govern o amb el que no permeti, fem el que considerem oportú nosaltres per combatre una pandèmia que roman encara. L’estat d’alarma es suavitzarà i s’aixecarà, però el virus continua i continuarà, el virus hi és, i és igual de contagiós i igual de letal que ho era el mes de març quan ens vam confinar. No ha canviat res, no hi ha res de normal, hem de seguir fent vida anormal. Una vida anormal diferent de la feta fins ara, però vida anormal a la fi i al cap. Això va per a llarg, queda molt camí a passar fins a l’arribada d'una vacuna, no ens generem falses expectatives, ni cantem victòria abans de temps, que serà pitjor.
Quan sortim al carrer hem de ser cívics i exemplars ciutadans, però no hi ha prou, hem de ser contundents i molt estrictes amb els que no són cívics, amb els que no són bons ciutadans, amb els que passen de tot, amb els irresponsables, amb els perillosos. Tolerància ZERO amb ells. Encara que ens sàpiga greu dir-ho, ens faci vergonya recriminar en públic a altres, encara que no ho haguem fet mai fins ara, ara és el moment de començar a fer-ho per a la salut de tots: de familiars, d’amics, de iaies i iaios, per la nostra economia i benestar futur.
Els hem de denunciar, una, deu, cent i mil vegades. És un acte de SALUT PÚBLICA en majúscules. Els hi hem de dir a la cara en el moment del fet irresponsable, i ho hem de fer en públic, a les xarxes si cal com a canal lliure de difusió. Si a una fruiteria del barri, les dependentes porten les mascaretes per sota la barbeta, NO és acceptable, encara que hi passin moltes hores i que les mascaretes els hi produeixin un fort aclaparament i molta calor. Atendre al públic, utilitzant guants, però guants que es fan servir per a tot, sense recanvi, com obrir la porta, rascar-te la cara, tocar la bossa de mà, el mòbil, NO és acceptable. No guardar la distància de seguretat en un comerç obert al públic, un súper per exemple, i que passi amb la complicitat i aquiescència del personal que hi treballa, NO ho és d'acceptable tampoc.
No fem cas dels que diuen que denunciar és fer de policies o de delators, no fem cas dels que diuen que amb la denúncia podem fer un mal a una persona per un error, pensem amb el mal irreparable que aquesta persona pot fer-ne a moltes altres per la seva comoditat, desídia, manca de professionalitat i de responsabilitat. Molta gent vàlida ha perdut i perdrà la seva feina, fem que aquests la recuperin, no perdem el temps defensant a qui no té defensa ni la mereix!. Tolerància Zero amb els incívics que ens posen en perill a la resta.
Cuideu als altres i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
DE LA COVID19 A LA COVID155
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
DE LA COVID19 A LA COVID155
Després de la Covid, res serà normal.
Després d’un trauma nacional, i ja no diem després d’un trauma internacional com és i serà la pandèmia global per coronavirus, toca tornar a poc a poc a la normalitat, però aquesta normalitat ja mai serà com la que era, ara toca tornar al que anomenen la nova normalitat.
L’estat és responsable de 25 mil morts. L’estat és responsable de provocar una crisi sanitària sense precedents. És responsable d’haver abandonat a la gent gran a la seva sort, sense fer-hi res. L’estat és responsable de no tenir ni posar suficients mitjans a disposició de les necessitats dels seus ciutadans, d’estar en precari i vendre-ho com “la millor sanitat del món”, quines galtes! L’estat espanyol és líder mundial per càpita de la desgràcia, és sinònim de patiment, de dol i de mort.
L’estat és responsable de la depressió econòmica que tot just acaba de començar. És responsable de les empreses que han tancat i ja no obriran. És responsable dels acomiadaments que ja s’estan produint, no ho són les empreses que no podran pagar les nòmines o pensen que no ho podran fer per no tenir suport. L’estat perseguidor de contribuents, siguin persones físiques o jurídiques impedirà l’aixecament econòmic del país. L’estat espanyol és ruïna, inestabilitat, atur, misèria.
L’estat espanyol és l’exemple més clar del com no s’han de fer les coses, és responsable de greus irresponsabilitats que no pretén ni vol assumir. L’estat se’n vol escapar, fugir, com sempre. I de forma repetitiva, quan aquest estat vol amagar coses, actua amb arrogància, amb mentides, culpabilitzant els altres de les seves negligències, del que ells han fet malament i reprimint-los.
De la Covid19 a la Covid155.
En aquesta situació convulsa, els ciutadans estem hipersensibles a tenir incerteses sobre el nostre futur, a patir la por de què passarà demà, som més vulnerables a no adonar-nos que la intervenció i el control del govern augmenta exponencialment sobre les nostres vides, retallant i limitant els nostres drets i les nostres llibertats, individuals i col·lectives, amb l’excusa perfecta i falsa de protegir-nos, de vetllar per la nostra seguretat.
Però a diferència del virus, que més tard que aviat marxarà o podrà ser combatut amb èxit, les retallades de drets i llibertats vindran amb la voluntat de quedar-se una llarga temporada, ens diran que ho fan per a nosaltres, que forma part de la nova normalitat que voldrà ser la seva normalitat, una normalitat que res tindrà de normal, una normalitat amb fort olor a naftalina, una normalitat lletja i imposada, una normalitat fosca i autoritària, centralista i del tot immoral i pel que ens han mostrat en plena crisi, policial i militarista.
Cap crisi sanitària, ni tan sols una de dimensió universal, com la que estem vivint, justifica la pèrdua de drets i de llibertats.
Estic d’acord que Catalunya hagués fet millor les coses; però no hi estic d’acord quan són veus del govern català les que ho diuen. Si ho pensàveu, haver-ho fet, haver-vos negat a acatar les instruccions, ordres que arribaven des de Madrid, haver-vos enfrontat de debò, haver-ho fet pels vostres ciutadans. Heu actuat, com moltes altres vegades, amb egoisme i covardia, no mereixeu la nostra confiança, no ens mereixeu. Ara ja no hi ha remei del que ha passat, només podem plorar els seus resultats.
Però sí que hi ha remei en què farem des d’ara, quina sortida triarem, perquè si sortim per la més fàcil de trobar, la sortida número 155, la sortida espanyola, estarem triant realment un camí sense sortida a la llum i segurament sense retorn, estarem triant una nova normalitat com l’abans comentada, estarem triant no sortir mai del túnel, estarem triant una sortida que ens porta directa al funeral del sistema autonòmic però per anar a pitjor.
Hem d’estar preparats per trobar la sortida adequada, la nostra, la que ens traurà més aviat del pou i la que ens permetrà una reconstrucció més àgil de les coses. Ens posaran tota mena de trampes per trobar-la, tota classe de dificultats i obstacles, repressió, multes, amenaces, insults i potser tanques, hem d’estar preparats per combatre-ho, hem de seguir la lluita que serà, ara sí, i com diuen “a cara de perro”, sense somriures.
Protegiu les llibertats, els drets, la salut i l’economia, cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya