EconomiaCAT
BANCA CARRONYAIRE
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
BANCA CARRONYAIRE
Avís a navegants: Aquest article fot ferir sensibilitats però no importa. A qui fereix, és que s’ho mereix.
En els moments extrems, com ho és ara, és quan surt la veritat del que un és, la part més bona i més dolenta del que portem a dins, sense disfresses, és quan aflora el valor real de les persones de forma individual, i el valor social de les empreses i societats com a col·lectiu.
La bondat natural, la perseverança il·limitada i la temprança racional són actituds que afortunadament es veuen positivament manifestar-se diàriament en temps de la Covid19, però també n’hi ha d’altres de molt negatives, com són l’avarícia desmesurada, l’odi perniciós, la maldat gratuïta i la ira desbocada.
Tots i cadascú de nosaltres tenim la nostra imatge o fama, a vegades no és sempre la correcta, tenim diferents imatges en funció dels àmbits perquè hi ha persones que tenim més o menys arestes emocionals, o perquè sabem i decidim utilitzar-les més o menys. Ara bé, en una situació extrema, és quan se’ns veu el llautó i projectem una imatge més autèntica.
El mateix succeeix a una empresa. En aquests moments difícils i pels seus actes aflora la seva autèntica ètica i personalitat, aflorant una imatge que deixa de ser conseqüència dels anuncis de televisió, premsa i ràdio, per passar a mostrar-nos una imatge més fidedigne i més propera del que l’empresa és realment.
Amb un títol aparentment molt contundent, com és el de Banca carronyaire, un podria pensar que qui ho escriu respon a un capdavanter defensor del comunisme més radical i soviètic, els que em llegiu setmanalment sabeu que no és així, sóc capitalista. És cert que tinc moltes arestes de pensament econòmic, a cavall entre el socioliberalisme i la socialdemocràcia, i fins i tot, amb algun matís liberal, en funció del context temporal polític, econòmic i social.
Crec, defenso i predico el capitalisme, com a vehicle pel benestar i creixement de les persones que componen la societat, la història ens ho mostra i demostra. Crec, defenso i predico l’important paper que hauria de tenir la Banca en aquest sistema capitalista, però critico i ataco ferotgement a una Banca com aquesta, una banca immoral, una banca destructora, una Banca sense escrúpols ni cap gota d’ètica, una Banca que no fa de Banca sinó que extorsiona, desiguala i crea desgràcia a la societat.
A cadascuna de les crisis del segle XXI, la del 2008 i la de la Covid19, la Banca, aquesta Banca, ha activat els seus més deplorables mecanismes carregats de males pràctiques. El 2008 amb la venda de preferents, la venda de bons, les sortides a Borsa fallides, comportaments tot ells, que ens va projectar una imatge guanyada a pols, una imatge de mentiders, d’aprofitats, de barruts, d’anar contra la societat.
Una reputació que no han pogut netejar i que consoliden amb l’actual crisi. La Banca demostra un cop més, que com a globalitat, els seus dirigents, una gran part dels seus directius, i també malauradament de forma sovint, una gran part dels que hi treballen, es mereixen la seva mala fama, una reputació que els fa veure com són, voltors carronyers, hienes, l’últim graó dins de la cadena tròfica.
Mira que voler vendre assegurances a preu abusiu com a obligació per accedir a finançament mitjançant crèdits ICO en un moment de necessitat i desesperació econòmica com aquesta! Quina vergonya, quina poca ètica! Us imagineu a una infermera o a un metge venent una assegurança a un pacient amb coronavirus com condició per atendre’l?.
Mira que voler amortitzar el deute que tenen concedit a empreses i autònoms, fent una venda creuada de productes, tapant forats del passat, fent un intercanvi del deute ja existent i avalat per ells, per noves línies avalades per l’ICO, avalades per l’estat, és a dir, pel conjunt dels ciutadans, i en moltes ocasions exigint un augment de garanties addicionals! Quina barra!
Mira que carregar-se parcialment o totalment les línies de circulant, com pòlisses de crèdit, de pagament a estranger, confirmings, pòlisses de descompte de rebuts, etc. que tenien les empreses per gestionar financerament el seu dia a dia, necessari per la seva supervivència, canviant-les per una prestamització via ICOs! Com es pagaran després els préstecs ICO si les empreses no disposen de finançament en circulant?
Mira que quedar-vos part dels diners a les vostres mans, per cobrir deutes futures contretes anteriorment a la pandèmia, i no arribant mai als comptes corrents de les empreses i autònoms, retenint-los com a garantia de futurs pagaments. Aquests diners no són per això, pervertiu el seu objectiu, no són diners vostres, són diners que la UE ha posat a disposició de la gent per no aturar-nos, per aportar liquiditat al sistema, per pal·liar efectes econòmics desastrosos i minvar al màxim l’atur. Apropiar-se del que no és vostre, només té un nom: lladres!
Quina repugnància el fet de treure profit del mal aliè, d’un mal que ningú s’ha buscat, d’una situació tan trista i tan complicada com aquesta!, treure profit de la gent desesperada que d’un dia per l’altre ha vist reduït els seus ingressos, en el millor dels casos, o que directament han desaparegut. Però a ells què més els hi dóna que la gent tanqui, insensibles que els empresaris vagin a la ruïna. Així actua la carronya, la cosa nostra, no el que hauria de ser la Banca.
Ara!, a la Banca carronyaire ho tenen tot avalat, cobren els beneficis i no arrisquen res, gaudeixen de la impunitat dels jutges i el beneplàcit del govern, a qui tenen comprat. Han traspassat el risc a empresaris i autònoms que només busquen fer de motor, sobreviure i fer que altres sobrevisquin, donant una puntada de peus cap endavant al drama del moment per veure si el futur els ofereix un millor escenari, que avui es planteja descoratjador.
El que van fer el 2008 i següents va ser molt greu, ara encara ho és més. Quan això passi, la democràcia i la gent hem de pensar en el nostre futur, hem d’acabar amb aquesta Banca carronyaire, finiquitar la seva perversitat i el seu joc brut, les seves formes barroeres, mafioses, decadents i el seu endèmic fons antisocial.
La Banca estatal ha tingut una segona oportunitat, una oportunitat d’or, que lluny d’aprofitar-la, ha decidit enterrar-la. Esperem que aquesta Banca carronyaire, aquesta forma de fer Banca, sigui una víctima més dins del recompte de la Covid19, l’única víctima a celebrar.
Per una economia que es pugui recuperar més aviat, per una economia millor, pel capitalisme, fora!!! la Banca carronyaire.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
ALT RISC DE CONTAGI
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
ALT RISC DE CONTAGI
Això no està, no s’ha acabat.
Sentir parlar de fases de desconfinament, de tornada a la feina, de jugadors de futbol que ja van a entrenar, de perruqueries que obren amb cita prèvia, de reunions personals en grups reduïts, de reactivació progressiva de serveis socials, de posar data a la tornada a universitats, d’obertura de locals comercials amb distància obligada de dos metres, de poder anar a les terrasses dels restaurants, fins i tot, d’obertura de museus i esglésies fins a un aforament limitat del 30%, ens pot portar a la idea equivocada que això de la Covid19 ja s’està acabant, que ja és hora d’anar tornant a la normalitat prèvia a l’arribada del virus, i NO.
Portem un fort desgast emocional, estem desesperats per buscar i trobar notícies positives que ens poden portar a interpretar equivocadament les gràfiques, les corbes, les estadístiques que veiem publicades i seguim cada dia, i que ens poden portar a entendre fatídicament el moment i la situació.
Ara, més que mai, hi ha un alt risc de contagi, una alta possibilitat de rebrot que dependrà molt de nosaltres, dels factors socials més que dels factors jurídics, del que decidim fer més del que ens diuen que podem fer, de com ens comportem el primer dia de sortida al carrer per passar moltes hores fora de casa, però sobretot de com ens comportem els dies següents. Si abaixem la guàrdia, si baixem el nostre nivell d’alerta, si percebem que els riscos de contagi han desaparegut, si ens relaxem i no mantenim un distanciament social exhaustiu i molt prudent, estarem cometent un greu error.
Més que mai, confiem amb el nostre sentit comú, no en el que ens diu la tele, els diaris o la ràdio. No confiem amb el que ens dirà la Llei, amb el que permeti el govern o amb el que no permeti, fem el que considerem oportú nosaltres per combatre una pandèmia que roman encara. L’estat d’alarma es suavitzarà i s’aixecarà, però el virus continua i continuarà, el virus hi és, i és igual de contagiós i igual de letal que ho era el mes de març quan ens vam confinar. No ha canviat res, no hi ha res de normal, hem de seguir fent vida anormal. Una vida anormal diferent de la feta fins ara, però vida anormal a la fi i al cap. Això va per a llarg, queda molt camí a passar fins a l’arribada d'una vacuna, no ens generem falses expectatives, ni cantem victòria abans de temps, que serà pitjor.
Quan sortim al carrer hem de ser cívics i exemplars ciutadans, però no hi ha prou, hem de ser contundents i molt estrictes amb els que no són cívics, amb els que no són bons ciutadans, amb els que passen de tot, amb els irresponsables, amb els perillosos. Tolerància ZERO amb ells. Encara que ens sàpiga greu dir-ho, ens faci vergonya recriminar en públic a altres, encara que no ho haguem fet mai fins ara, ara és el moment de començar a fer-ho per a la salut de tots: de familiars, d’amics, de iaies i iaios, per la nostra economia i benestar futur.
Els hem de denunciar, una, deu, cent i mil vegades. És un acte de SALUT PÚBLICA en majúscules. Els hi hem de dir a la cara en el moment del fet irresponsable, i ho hem de fer en públic, a les xarxes si cal com a canal lliure de difusió. Si a una fruiteria del barri, les dependentes porten les mascaretes per sota la barbeta, NO és acceptable, encara que hi passin moltes hores i que les mascaretes els hi produeixin un fort aclaparament i molta calor. Atendre al públic, utilitzant guants, però guants que es fan servir per a tot, sense recanvi, com obrir la porta, rascar-te la cara, tocar la bossa de mà, el mòbil, NO és acceptable. No guardar la distància de seguretat en un comerç obert al públic, un súper per exemple, i que passi amb la complicitat i aquiescència del personal que hi treballa, NO ho és d'acceptable tampoc.
No fem cas dels que diuen que denunciar és fer de policies o de delators, no fem cas dels que diuen que amb la denúncia podem fer un mal a una persona per un error, pensem amb el mal irreparable que aquesta persona pot fer-ne a moltes altres per la seva comoditat, desídia, manca de professionalitat i de responsabilitat. Molta gent vàlida ha perdut i perdrà la seva feina, fem que aquests la recuperin, no perdem el temps defensant a qui no té defensa ni la mereix!. Tolerància Zero amb els incívics que ens posen en perill a la resta.
Cuideu als altres i cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya