EconomiaCAT
UNA DE “CAMPECHANOS”
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: ESPAÑA
UNA DE “CAMPECHANOS”
Vet aquí que una vegada hi havia un rei, es deia Juan Carlos I, però tothom el coneixia com “el campechano”, pel seu caràcter senzill, afable, simpàtic, cordial, proper, un rei que desprenia bon rotllo per tot arreu on anava, un personatge que va portar a la monarquia a ser la institució més ben valorada de l’estat espanyol, i a ell a ser considerat com la solució de molts problemes, com una de les claus de la transició i com a garant indiscutible de la democràcia.
Quina comèdia!
Amic de l’església més reaccionària, pomposa i anacrònica, així com dels militars més fatxes i autoritaris, va ser posat al poder per un assassí dictador després de jurar els principis inamovibles del Movimiento Nacional i formar part del que “todo quede atado y bien atado”, amb el beneplàcit i a canvi de ser confident i col·laborar amb els que manegaven en aquella època la política exterior dels EEUU.
La cortina va caure i a la monarquia espanyola se li va veure el llautó. El rei campechano no era tal com el pintaven, és un personatge molt més sinistre, una persona colèrica que creu realment que té súbdits al seu servei, un Bribón, el mateix nom que tenia el vaixell amb el qual feia regates, un corrupte sense escrúpols, un car mafiós addicte als bordells que rebia comissions per cada barril que els països àrabs venien a l’estat en plena crisis del petroli obligant a l’estat a comprar a Aràbia Saudí el petroli malgrat el petroli qatarí sortís millor de preu, un lladre que va cobrar comissions per la construcció del tren d’alta velocitat a la Meca menyspreant els interessos dels ciutadans espanyols, un supremacista dels que se sent superior de debò.
Però quina mena d’estat és aquest que té rei, un rei com aquest i el seu fill, amb unes lleis que permeten els abusos de la família borbònica, unes lleis que els fan inviolables. Quina vergonya d’estat aquest, on el periodisme tapa les coses i calla, i on la veritat ha de venir explicada des de Suïssa, lloc on la fiscalia i la premsa sí que destapen l’escàndol per la xarxa corrupció i els comptes amb diner negre del rei emèrit i la seva amant, concubina, sòcia i còmplice Corinna Larsen, i el seu cosí Àlvaro d’Orleans.
Una de “campechanos”, una de mafiosos, “uno de los nuestros”, com la famosa pel·lícula de gànsters de l’Scorsese. I ja són 300 anys els que dura aquesta pel·lícula, des de Felip V, un rei bipolar que es va tornar boig totalment i a vegades es pensava que era una granota, l’efímer Lluís I, o el seu altre fill Ferran VI, un violent que maltractava als seus servents i que només es calmava a base d’opiacis. Carles III que es passava la vida perseguint guatlles i va deixar el poder en mans de polítics. El seu fill Carles IV que va vendre la corona a Napoleó a canvi de 30 milions de reals anuals, i el seu fill Ferran VII que va trair als que van lluitar perquè tornés al seu tron. La seva filla, la també campechana i nimfòmana Isabel II que va acabar perdent el seu regne, Alfons XII que va morir molt jove per demostrar res de bo i de dolent, i el tirà, puter i malgastador Alfons XIII a qui van fer fora després de portar a la mort a milers de joves a la Guerra del Marroc.
La "monarquia campechana" ha arribat al seu final, i dona pas a la "monarquia compiyogui", una monarquia menys popular, més gris, menys campechana, però igual que les d’abans, una monarquia que va triar bàndol el 3 d’octubre del 2017 amb el discurs de “la mano dura”, una monarquia propietat de l’ultradreta, que com no podia ser d’un altra forma va renovar el ducat dels Franco, la monarquia de Vox, la monarquia dels fatxes.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
GEORGE FLOYD I JORDI CADARELL
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
GEORGE FLOYD I JORDI CADARELL
El covard assassinat de George Floyd per asfíxia a mans d’un policia, el darrer 25 de maig a la ciutat de Minneapolis és horrorós, repugnant, abominable i fastigós.
El món ha quedat en shock veient el vídeo que retrata l’assassinat de Derek Chauvin, un policia blanc, pressionant amb el seu genoll i durant uns 10 minuts el coll de Floyd, mentre aquest implorava per oxigen només per a poder respirar, "-I can’t breathe" eren les úniques i últimes paraules d’en George, mentre aquest deixava anar el seu darrer alè de vida.
En "Pedro López López" se’n fa creus del que ha passat a Minneàpolis des de la seva Aracena natal, província de Huelva. S’esgarrifa del racisme existent a la societat nord-americana, s’indigna de la brutalitat policial i critica l’actuació de Trump de tirar més benzina al foc durant la crisi. En Pedro segueix les notícies del cas de Floyd per les edicions digitals de El Mundo i l’ABC. Ell és catòlic i va a missa cada diumenge amb la seva esposa Irene i els seus tres fills, on avui han fet referència al pobre George i han pregat per la seva ànima. En Pedro és policia nacional des de fa 15 anys, i 8 d’ença que està a la unitat antidisturbis. És fàcil des del domicili del seu poble esgarrifar-se del racisme i la xenofòbia cap als ciutadans afroamericans dels Estats Units. És fàcil indignar-se amb l’abús de poder i la brutalitat policial quan els fets succeeixen a més de set mil quilòmetres. És molt fàcil criticar a Donald Trump com a agitador i provocador de la política de l’odi.
Ara bé, situem l’escena fora d’Amèrica del Nord, a un poble de la geografia catalana anomenat Sant Julià de Ramis, per exemple. Modifiquem la data per l’1 d’octubre, i l’any pel 2017. Canviem també el context, no tractem d’un ciutadà que havia pagat amb un bitllet fals de 20 dòlars sinó d’un ciutadà que de forma pacífica anava a votar a un referèndum. Finalment canviem el nom de l’agredit, el catalanitzem un xic i parlem d’un tal Jordi Cadarell, a Catalunya.
En Pedro és el policia que cantava el “A por ellos” dins l’autocar quan anava cap a Catalunya, en Pedro és aquell policia que va estar una setmana tancat al vaixell dels Piolín, en Pedro és aquell policia que arrossegava pels cabells al Jordi Cadarell l’1 d’octubre, és aquell que saltava i trepitjava amb les seves botes per fer mal a sobre del Jordi Cadarell i altres dels seus companys que estaven asseguts en actitud passiva a unes escales, en Pedro és aquell que el llençava escales avall, en Pedro és aquell policia que apareixia a totes les televisions agafant de la mandíbula a en Jordi Cadarell, en Pedro és aquell energúmen que ignorava al Jordi Cadarell després de ferir-lo. En Pedro, com la majoria dels seus companys, va actuar aquell 1 d’octubre com el que és, un animal irracional i violent, sense ajustar-se a la legislació vigent ni als protocols existents dins del cos policial, atemptant contra la integritat física i la dignitat dels ciutadans als quals van atacar, degradant-los i humiliant-los.
Pedro i Derek són el mateix, els agressors, uns monstres sense escrúpols. Un critica a l’altre però fan el mateix. Un prega per les víctimes de l’altre però són el mateix tipus d’immundícia assassina. George Floyd i Jordi Cadarell també són el mateix, les víctimes d’una herència xenòfoba que actua de forma brutal. Els paral·lelismes són evidents, George va ser sentenciat i assassinat per ser negre, Jordi va ser apallissat per ser català.
El problema és només veure “la paja en el ojo ajeno”, tots aquells que avui ploren la mort de George Floyd van aplaudir, justificar, tapar o com a poc van callar davant la violència i repressió de l’estat contra els ciutadans que només volien exercir el seu dret democràtic. Tant fàstic fan els que aplaudeixen, justifiquen, tapen o callen la mort de George Floyd com els que ho van fer davant la tortura d’en Jordi Cadarell. A l’1-O hi va haver xenofòbia, xenofòbia anticatalana, i va haver abús de poder i violència per parts de les forces de l’ordre, hi va haver apologia a l’odi institucional per part de les autoritats, jutges fatxes i del govern de l’estat.
La diferència rau en que als Estats Units d’Amèrica s’han fet manifestacions a totes les ciutats, a España no ha sigut així. Als Estats Units d’Amèrica el cap del pentàgon s’ha negat a enviar l’exèrcit contra els ciutadans i a España ja sabem el que hagués succeït.
Spain is different! Spain is a nightmare!
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya