EconomiaCAT

MONOPOLI DE LA VIOLÈNCIA, MONOPOLI DE LA RESISTÈNCIA

Detalls: Escrit per Xavier Mas i Casanova; Categoria: CATALUNYA; Publicat el 04 Novembre 2019

Catalunya

MONOPOLI DE LA VIOLÈNCIA, MONOPOLI DE LA RESISTÈNCIA

Hem vist i tingut violència. Hem vist i tingut resistència.

Violència és utilitzar i abusar de la força física i psíquica contra les persones, violència és violar, violència és denigrar, violència és pegar, violència és estirar dels cabells, violència és atropellar i arrossegar a algú amb un furgó, violència és donar cops de porra, violència és disparar a la gent, violència és fer mal, violència és treure ulls als manifestants, violència és esclafar testicles i trencar ossos mentre es gaudeix de fer-ho.

Per contra, manifestar-se, cridar fort, cantar, caminar, estar asseguts, portar llaços per demanar la llibertat dels presos polítics, portar una estelada, fer una cassolada, encendre espelmetes com a protesta davant d’edificis públics, etc. no és violència, és resistència portada a terme de forma pacífica per la via de la desobediència activa. Tallar el tràfic, col·lapsar aeroports i bloquejar infraestructures bàsiques buscant alterar l’ordre de forma coordinada per aturar el país és resistir, fent-ho al marge del control policial i l’autorització de l’estat per provocar una reacció política, que fins ara, no es dóna. Fins i tot, fer barricades, trencar coses i cremar-les no és violència, pot ser incivisme, pot ser vandalisme, pot ser gamberrisme però violència no és. És més, quan aquests actes es fan per protegir-se també es tracta de resistència a la violència.

En altres indrets hem vist a miners encarar-se a la policia, els hem aplaudit per defendre els seus treballs i les seves famílies. Hem vist tallar vies del tren per demanar el soterrament de l’AVE i hem celebrat amb ells la seva victòria. Veiem com a Hong Kong és lluita al carrer per les llibertats de drets fonamentals, estem amb ells. Igual que estem d’acord amb les reivindicacions que ens arriben des de Xile per una economia més digna i millor.

En tots els casos, igual que aquí, no hi ha violència del poble, hi ha resistència. Resistència per la lluita social, resistència de gent que està fins als nassos que no els escoltin, resistència per la lluita per la democràcia. En tots ells, la violència ve de part de l’estat que la canalitza per les forces policials, les quals teòricament estant per protegir als ciutadans però que sempre actuen per represaliar-los.

Monopoli de la violència, monopoli de la resistència. El filòsof, historiador i economista Max Weber explicava ja fa 100 anys aquesta estreta relació entre violència i estat que és qui té el monopoli de la violència d’una forma contradictòria. L’estat sufraga campanyes a favor de la pau mentre ven i té més armes que el conjunt de la ciutadania. L’estat intenta deslegitimar i considerar com a violència les accions alienes contra els seus interessos, però en cap cas deixa de fer ús de la violència per autosustentar-se, pel que ells consideren sobreviure. Si un grup exigeix un impost revolucionari a un ciutadà se’l considera un grup criminal doncs no disposa del monopoli de la violència, si ho fa l’estat se’l considera legítim, encara que el ciutadà s’oposi, a qui a més li caurà a sobre tota la violència estatal en forma de lleis, a qui voldran confiscar-li les propietats, fer-li perdre els seus drets civils i empresonar-lo. Quina contradicció, no? La legitimitat de la violència no fa que aquesta deixi de ser violència.

El monopoli de la resistència està en els ciutadans, resistir és viure. Resistència és la protesta dels malalts en llista d’espera fetes per afavorir la privatització de la sanitat. Resistència és la queixa dels familiars de malalts d’Alzheimer sense cap ajuda social. Resistència és la indignació dels pares de la noia violada a Manresa a qui el jutge ha deixat lliures. Resistència és la que ve dels ulls buidats i testicles perduts per l’abús dels policies violents que acusen les seves víctimes. Resistència és la que porta a terme un obrer que en prou feina arriba a final de mes i decideix fer vaga per dignitat. Resistència són els CDRs tancats i torturats en presons d’un estat que es fa dir democràtic però que no ho és. Resistència és el cabreig d’uns pares que no poden seguir pagant la Universitat a la seva filla. Resistència són els iaios i iaies de Barcelona que no poden seguir pagant el seu lloguer en un Ajuntament regit per una populista associada a la ultradreta i que surten al carrer per demanar llibertat. Resistència és la gana que passa un pescador que no té peix per pescar i que està a punt de perdre la seva barca. Resistència és un pagès desesperat que ha perdut la seva collita per les pluges però que surt amb el tractor a demanar un país millor pels seus fills. Resistència és la d’aquell informàtic que hackeja en defensa dels seus ideals de coneixement compartit. Resistència és la d’aquell economista ètic que ha de fer moltes més hores que altres per intentar salvar empreses amb les quals empatitza a canvi d’un mòdic preu. Resistència és el poble català que busca deixar de ser una colònia, una unitat de producció, i desitja ser un país: Catalunya