EconomiaCAT
COLAU HA APAGAT EL LLUM
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
COLAU HA APAGAT EL LLUM
Una hora! És el temps que vaig trigar, el matí d’ahir dissabte, per portar uns papers des de casa meva, al Poblenou, fins al despatx de Via Laietana.
Una hora! És el temps invertit per recórrer 4 kms en cotxe, una distància que normalment s’hauria de fer en 10 minuts. Carrer Taulat tallat per mesures de la Covid19 que ningú entén. Via Laietana tallada encara no sé els motius. Rambles tallades a la circulació. Vaig haver d’aparcar a la ximbamba, travessar a peu el Raval, agafar el carrer del Call, travessar la plaça Sant Jaume, on per cert, des de l’Ajuntament penjava una pancarta que deia “ens en sortirem”, i que en aquell moment em va semblar una broma de mal gust, una burla a un ciutadà que només volia deixar uns papers.
Ser ciutadà de Barcelona s’ha convertit en un problema a la normalitat, ser un barceloní de a peu és ser víctima de les dificultats, els obstacles i els experiments que la Colau i el seu equip de govern municipal ens posen per viure-hi i treballar a la ciutat, per fer-nos la vida impossible.
Lluny ha quedat aquella Barcelona que jo descrivia amb un article al març de l’any 2014 anomenat “Barcelona, la ciutat dels prodigis”, una ciutat de la qual jo estava molt satisfet, orgullós i enamorat, una ciutat que aixecava l’admiració i la passió de totes les persones que la visitaven.
Aquella era la MEVA ciutat, aquesta no ho és, aquesta és la ciutat de la Colau. Ara és una ciutat bruta, una ciutat fosca, una ciutat grisa, una ciutat en decadència, deixada, una ciutat que mentre va perdent en cultura, va guanyant en delinqüència. Aquella ciutat dels prodigis, era una ciutat plena d’energia i de llum, ara l’alcaldessa Colau ha apagat el llum, i ens està fent viure a Barcelona una de les seves èpoques més fosques.
Barcelona s’està quedant endarrere, està sortint ràpidament del mapa de les ciutats modernes, actives i cosmopolites. S’està convertint-se en pocs anys en la ciutat dels despropòsits, la ciutat dels nyaps, el seu anunciat model de ciutat alternativa era un mediocre model del no res, no hi havia model, només hi havia retòrica, tot era façana, farsa i postureig. Barcelona no es mereix això. Barcelona no es mereix ni a la Colau, ni els hooligans que li segueixen el seu fracàs, el seu frau i li riuen les gràcies, no reprovant els milionaris pressupostos publicitaris per inundar la ciutat amb rètols que diuen que “Barcelona té molt poder”, quan la realitat és inversament proporcional. Per cert, en català correcte, aquest malsonant i ofensiu "slogan", s'escriuria: "Barcelona, (en) té molt DE poder", que ja n'hi ha prou de barbarismes i atacs al nostre idioma que no és el catañol, sinó el català.
Vull una Barcelona amb trànsit a la Via Laietana, no una Barcelona amb les artèries claus per la mobilitat que semblin un desert. Vull una Barcelona plena de turistes que deixin divises i omplin els carrers de la ciutat fent fotos, que omplin els restaurants. Vull una Barcelona amb moltes terrasses i totes plenes quan passi la Covid. Vull una Barcelona sense delinqüència i segura però no una Barcelona plena de càmeres amb reconeixement facial per controlar-nos a tots. Vull una Barcelona fortament il·luminada quan vingui el Nadal. Vull una Barcelona amb una forta oferta hotelera però una Barcelona on els ciutadans no hagin de marxar. Vull una Barcelona neta i cuidada. Vull una Barcelona activa pel seu comerç i amb indústria, forta econòmicament. Vull una Barcelona que no em prohibeixi circular en cotxe, sinó que no sigui necessari agafar-lo perquè la ciutat disposa d’una xarxa de servei de transports públics tan bona i abundant que em sedueixi de deixar el cotxe al garatge. Vull una Barcelona organitzada, no una ciutat incongruent on els seus carrers i carrils semblen un xaró joc de taula. Vull la Barcelona dels eficients, no la Barcelona dels recomanats. Vull una Barcelona sense atur. Vull una Barcelona amb cues de turistes per veure monuments i no amb cues al banc dels aliments per omplir la nevera de casa. Vull una Barcelona on la Guàrdia Urbana ajudi i protegeixi al ciutadà i no on aquest és perseguit.
Vull una Barcelona sense obstacles, lliure, vull la MEVA Barcelona novament, l’hem de recuperar.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
NO ES NEGOCIA AMB TERRORISTES
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
NO ES NEGOCIA AMB TERRORISTES
El terrorisme d’estat és incompatible amb l’estat de dret. Són dues coses antagòniques.
El silenci sepulcral de les institucions espanyoles del present davant els informes desclassificats de la CIA del passat, la seva sistemàtica i vergonyosa negació, la por dels polítics actuals a investigar qui hi havia darrere dels GAL, qui era a dalt de tot de la piràmide, i la voluntat de mantenir per sobre de tot una callada institucional i política, són l’evidència més clara que les misèries i escàndols no s’han superat.
La guerra bruta de l’estat roman entre nosaltres, la seva trama criminal segueix preparada per actuar de forma ràpida i en tot moment sense considerar les credencials democràtiques que prediquen, i fer-ho en forma d’estructura de clavegueres d’estat davant de qualsevol element que sigui dissident del seu concepte d’indissoluble unitat de la nació, que vagi en contra dels seus pilars fundacionals construïts amb el mateix material que les cases de les tribus massais, a base de fang i merda, i que qüestioni els seus artificials mites contemporanis, pocavergonyes convertits en una espècie d’herois d’una falsa democràcia, com són Felipe González, el senyor X dels GAL, i Juan Carlos de Borbón, el senyor C de la corrupció i les comissions.
Però silenciar, negar, tapar, amagar, mentir i callar no significa que les coses no existeixen, hi són. Tapar la corrupció de Juan Carlos, no fa que no sigui un corrupte comissionista que s’ha servit del seu lloc de treball per enriquir-se a costa dels que ell considera súbdits. Tapar a Felipe González, no fa que deixi de ser un sinistre personatge que va utilitzar diners públics per organitzar escamots paramilitars i mercenaris il·legals que van atemorir, segrestar, torturar i assassinar, i enterrar en calç viva a desenes d’activistes i militants bascos. Tapar la violència policial de l’1-Oct, no fa que centenars de ciutadans pacífics i demòcrates fossin cruelment agredits i apallissats per un model policial digne de les dictadures més fosques i brutals. Tapar la repressió al moviment independentista, no fa que la injusta repressió existeixi de forma impune en un estat subdesenvolupat en els drets i les llibertats personals i col·lectives com és l’estat espanyol, un estat on no existeix la transparència i en conseqüència no existeix la democràcia.
Quan un país és governat per corruptes, mafiosos, dictadors i terroristes és una desgràcia per aquell país i pels seus pobres ciutadans. Però quan aquests ciutadans es deixen ser governats per aquest tipus de perversa gent, quan els ciutadans no es rebel·len i estant còmodes amb aquest plantejament d’estat, llavors la desgràcia es transforma en tragèdia perquè la gent passa a ser còmplice de l’estat, a combregar amb les seves formes i fets, són com ells, són ells.
Un estat, on la seva gent i les seves institucions, accepten les clavegueres és un estat de clavegueres. Un estat on s’accepta ser o haver sigut governat per a terroristes, i no es fa res al respecte, passa a ser estat terrorista, i no es negocia amb terroristes. El nazisme practicava terrorisme d’estat. Daesh practica terrorisme d’estat. I els GAL eren terrorisme d’estat.
Un estat, on la seva gent i les seves institucions, volen infondre el terror a altres, a les minories és un estat terrorista. Un estat que permet que policies pagats amb fons reservats fabriquin informes i proves falses contra els seus adversaris polítics és un estat terrorista. Un estat que permet tenir el seu Tribunal Suprem en mans de fanàtics ultradretans que aprofiten aquests falsos testimonis per emetre sentències desproporcionades i injustes contra polítics amb ideals no concebibles per a ells, és un estat terrorista. Un estat que permet construir un relat fals i pervers forjat de l’odi i el menyspreu al pensament d’altres és un estat que practica el terrorisme. Un estat que envia a milers de policies a apallissar arbitràriament a ciutadans indefensos és un estat terrorista.
No es negocia amb terroristes, no es negocia amb els nazis, no es negocia amb els jihadistes islàmics, no es negocia amb Espanya.
Si els espanyols accepten el silenci és perquè ja els hi va bé aquest silenci, per a ells els GAL va ser una bona cosa, sort dels GAL que van parar els peus als “separatistas vascuences”. Són els mateixos que fan i volen silenci sobre el que va passar a Catalunya el 1-O i dies posteriors, són els mateixos que ja els hi va bé les condemnes injustes als polítics catalans, són els mateixos als que els és igual la democràcia.
Si a Catalunya ho acceptem, som i serem com ells, si no ho acceptem ens tocarà lluitar, no negociar, perquè les clavegueres i el terror formen part de seu ésser, les clavegueres i el terror formen part intrínseca de la seva matèria inorgànica, les clavegueres i el terror són ells.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya