EconomiaCAT
1000 DIES DE VENJANÇA, 1000 DIES DE VERGONYA
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
1000 DIES DE VENJANÇA, 1000 DIES DE VERGONYA
1000 dies de presó són els que porten Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, els Jordis, d’ençá que la jutge prevaricadora compulsiva i reincident de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, els va decretar presó preventiva a l’espera de l’injust judici posterior que celebrat pel Tribunal Suprem espanyol, els va condemnar a 9 anys pel delicte de sedició.
I dic compulsiva i reincident perquè aquesta infame magistrada, Lamela, fa ús i abús de la presó preventiva com si la privació de la llibertat fos una cosa sense cap mena d’importància. A part d’aplicar-la amb els líders de l’Assemblea i d’Omnium, ho ha repetit en altres casos com el dels joves d’Altsasu, el dels polítics independentistes catalans i el de l’expresident del Barça Sandro Rosell. Quina joia!
1000 dies d’injustícia que no poden ser acceptats per cap demòcrata de bé, sigui català, espanyol, europeu o mundial. Quasi tres anys d’acarnissament cap a uns senyors que tots sabem que dirigien una manifestació que sempre va ser pacífica, malgrat la malintencionada i magnificada teatralització disposada per les forces de repressió espanyoles amb l’objectiu de provocar i preparar un escenari preliminar propici al qual després esdevindria un malson per a tots.
Una injustícia que vulnera les llibertats individuals i col·lectives en nom de la unitat d’Espanya, una injustícia que persegueix qualsevol dissidència ideològica democràtica, mentre protegeix a una monarquia corrupte. La mateixa injustícia que no acusarà per assassinat als presumptes membres de la cèl·lula jihadista responsable dels atemptats de Barcelona; la mateixa injustícia que va absoldre a l’Ana Botella, exalcaldessa de Madrid i dona d’Aznar, d’haver robat quasi 2 mil habitatges de protecció pública per lliurar-los a un fons voltor a canvi de col·locar al seu fill en aquest, la mateixa injustícia que mira cap a un altre costat i no investiga al senyor X dels GAL.
1000 dies de vergonya per un estat com l’espanyol, en el que s’ha posat en evidència que les forces ultradretanes del franquisme només van passar pàgina de cara a la galeria, i que encara ocupen una gran part de l’Administració estatal, sobretot la part més estratègica i la que no és escollida democràticament.
Vergonya que organitzacions com Amnistia Internacional, el grup de les detencions arbitràries de l’ONU, l’Alta Comissionada de l’ONU pels Drets Humans, el relator per la llibertat d’expressió de l’ONU, el relator pels Drets Humans de l’ONU, Front Line Defenders, l’Organització Mundial contra la Tortura, PEN Internacional i International Trial Watch, totes elles, organitzacions molt reputades en defensa de la llibertat i els Drets Humans, hagin demanat la llibertat dels Jordis i des del gobern central, fiscalia i tribunals espanyols no se’ls hagi fet ni cas. Evidentment, com a resultat, la reputació d’Espanya ha caigut en picat, malgrat que els ciutadans estan enganyats, ja s’ho trobaran.
1000 dies de venjança, utilitzant mà de ferro per decapitar i esmicolar el moviment independentista, per amenaçar i netejar a cops, els cervells dels milions d’independentistes catalans que es senten emmirallats amb aquests líders i la seva forma pacífica de procedir.
Però aquests 1000 dies de presó, 1000 dies d’injustícia, 1000 dies de venjança, 1000 dies de vergonya, quan succeeixen a un estat violent que practica terrorisme, a un estat monàrquic corrupte on el seu rei és el primer dels lladres, a un estat on la policia agredeix al poble en lloc de protegir-lo, a un estat on l’exèrcit és colpista per naturalesa, a un estat on els principals diaris estan comprats pels seus poders fàctics, a un estat on els moderats i l’esquerra són còmplices i estan acomodats a l’autoritarisme de la ultradreta, en aquest cas, aquests 1000 dies de dolor es transformen en 1000 dies de reforç de les nostres conviccions, en 1000 dies de fermesa, en 1000 dies de determinació i en 1000 dies d’anhel de la nostra República Catalana.
Ho intentarem, una, dues i 1000 vegades si cal, persistirem i resistirem. I ho farem, no dubteu que ho aconseguirem.
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya
MASCARETES AL DESCOBERT
- Detalls
- Escrit per Xavier Mas i Casanova
- Categoria: CATALUNYA
MASCARETES AL DESCOBERT
La mascareta ens fa calor, ens costa de respirar, ens atabala, entela les ulleres, fa reaccions a les pells més delicades, ens limita la comunicació, perdem expressivitat i ens molesta molt a l’hora de parlar, és antiestètica, no ens reconeix ni el nostre iPhone. Portar mascareta és un rotllo, pesat i estressant, però és necessari, per a nosaltres i per les persones a qui estimem.
M’esgarrifa sortir al carrer i veure com cada vegada hi ha més gent relaxada en aquest tema tant important, com si no anés amb ells. Gent sense mascareta, gent que se la treu per parlar pel mòbil, gent que la porta sense tapar-se el nas, que la porta penjant del coll o per una orella, fins i tot, he vist gent que se la treu per tossir!!, increïble, mascaretes al descobert.
Que no ho hem passat prou malament en els mesos de confinament estricte? Quanta gent ha perdut el seu lloc de treball? Que no coneixem a ningú a qui li ha canviat la vida per sempre? o a qui l'ha perdut directament? Volem haver de tornar-hi?
La mascareta, ens agradi o no, forma i formarà part de les nostres vides quotidianes, ens hem acostumat a agafar-la amb les claus, la cartera, i el mòbil quan sortim de casa, no fer-ho és ser un irresponsable, un insolidari i un egoïsta. No volem tornar a viure el que hem passat, no volem rebrots descontrolats, no volem nous confinaments que comporten greus i negatives conseqüències en tots els àmbits.
No fem cas a cap govern, ni central ni autonòmic, no han estat a l’alçada i no ho estaran ara, fem cas al nostre sentit comú, a la racionalitat del nostre pensament, recordem! que el virus està arreu, que no sabem si en som portadors o no, és igual de perillós i contagiós, i fins que no surti una vacuna que el destrueixi i impedeixi la seva propagació, ens hem de seguir protegint a nosaltres i al nostres.
El manteniment de la distància de seguretat, la mascareta ben posada i la higiene constant amb aigua i sabó o líquid desinfectant, són avui per avui els únics element possibles per combatre l'enemic. El manteniment de la distància no depèn només de nosaltres, tots hem viscut en aquest dies algun episodi de gent que se’ns acosta i no podem fer res més que cridar-li l'atenció a l'energumen en qüestió. La mascareta i la higiene són les coses que podem fer cadascú de nosaltres, les nostres aportacions per evitar la propagació, per guanyar temps al problema fins que surti un remei. Les coses, poques, que podem controlar, controlem-les amb el que tenim: mascaretes, higiene i precaució.
Tot ha canviat, res no serà igual que abans de conèixer la Covid19, i hem de sobreviure, combatre aquest canvi injust que ningú ens hem buscat. Els nens han d’estudiar des de casa, s’ha hagut que fer telefeina per obligació, i els meus pares, amb 92 i 90 anys s'han tornat com adolescents que busquen els seus espais de llibertat, que només volen sortir, després de mesos de no trepitjar el carrer i d'haver de fer-los-li la compra per la xarxa. Primer, no callaven per anar a la pelu i a “fer-se els peus”, després per tirar la primitiva i comprar al súper i el mercat, i ara em demanen anar al restaurant a fer la paelleta, cosa que fins Setembre ja els he dit que s’oblidin, i llavors....ja ho veurem.
Em quedo amb un comentari d’ahir de la meva mare, els vam anar a veure, tots portàvem mascareta, i em diu: De què rius nen? ... És a dir, més enllà del obstacle tèxtil facial que portava al nas i a la boca, les emocions es transmetem igualment. Ara, reaprenem a llegir la mirada i els gestos que s'endevinen rera la barrera que ens mig oculta.
Podem fer de tot, diferent sí, però de tot, tant com fèiem quan no haviem de dur mascareta. Podem portar a terme els desitjos i les il·lusions, podem treballar, passejar, fer família, vacances i fins i tot, fer revolucions.
I si finalment la revolució dels somriures acaba sent la revolució de les mascaretes?
Cuideu-vos molt!
Xavier Mas i Casanova
Economista Col·legiat núm. 9493
Professor/Consultor ADE – UOC Universitat Oberta de Catalunya